L'etologia correspon a l'estudi de les característiques conductuals distintives d'un grup determinat i com aquestes evolucionen per a la supervivència. L'etologia no solament té per objecte l'estudi el comportament animal, ja que els éssers humans, com a animals, també formen part del camp d'estudi de l'etologia. Aquesta especialització es coneix amb el nom d'etologia humana.
Els objectius dels etòlegs són l'estudi de la conducta, del instint i el descobriment de les pautes que guien l'activitat innata o apresa de les diferents espècies animals. Així, els etòlegs han estudiat en els animals aspectes com ara l'agressivitat, l'aparellament, el desenvolupament del comportament, la vida social, l'empremta i molts altres. En estat salvatge, els animals es manegen amb certs codis imposats per la mateixa lluita per la supervivència, per ser el més apte per dirigir un estol, colla o ramat, o guanyar-se el dret a menjar o a copular.[2]
Història de l'etologia
A principis del segle XX es va crear la psicologia comparada, que consistia en l'estudi de la conducta i les capacitats psicològiques de les diferents espècies animals i que, en aquest sentit, considerava la conducta humana com un els molts tipus de conducta animal. Els conductistes van utilitzar aquest mètode en els seus estudis, però a partir de 1973, quan els científics Konrad Lorenz, Karl R. von Frisch i Niko Tinbergen van rebre el Premi Nobel pels seus estudis sobre la conducta dels animals, l'etologia va començar a considerar ciència amb tot el dret, i la psicologia comparada es va integrar en aquesta nova ciència.
A Europa, la investigació del comportament animal es va desenvolupar ressaltant els estudis de camp i les conductes instintives. Hem de destacar alguns dels més brillants etòlegs: Konrad Lorenz, amb el seu estudi sobre l'empremta en les oques; Karl von Frisch, centrat en el sistema de comunicació de les abelles, i Niko Tinbergen, interessat en l'estudi sobre l'instint en l'espinós. Als Estats Units, durant la primera meitat del segle xx, va destacar una investigació del comportament animal centrada en les conductes apreses en mitjans controlats. Aquestes investigacions van donar lloc a la psicologia comparada i al conductisme.
Intenta esbrinar la causa directa del comportament. Podem fer aquí dues dicotomies sobre el tema:
Causa interna o externa
La causa interna és un model de caixa oberta, intenta explicar la causa a escala fisiològica. La causa externa intenta respondre a la pregunta de quina causa externa ha desencadenat la resposta etològica, com si d'un model de caixa tancada fora, sense preocupar-se del motiu fisiològic.
El model de maquinari intenta explicar les causes que es veuen, les causes sensibles de ser estudiades directament. El model de programari intenta explicar les causes que no es veuen, en general cognitives, encara que aquesta definició és discutida.
Desenvolupament sostenible
Intenta esbrinar el comportament etològic de l'organisme de l'ésser humà, ocasionat per les anteriors situacions o causes fetes pels animals.
Evolutiu
Intenta respondre quins beneficis obté l'animal d'un comportament i quins avantatges evolutius ha tingut perquè aquest sigui seleccionat. Per exemple, quin avantatge evolutiu obté una gallina de cuidar les seves cries i no abandonar-les.
Filogenètic
Intenta respondre a la pregunta de quan va aparèixer aquest comportament en la història evolutiva de l'espècie.
Comportaments innats i apresos
Un altre problema que aborda l'etologia és si un comportament té bases genètiques o és bàsicament après. Durant dècades, molts etòlegs -entre ells Konrad Lorenz -, proposaven que un comportament o era innat o après. En canvi, altres científics de la branca de la psicologia i altres de branques diferents afirmaven que els comportaments podien tenir característiques dels dos tipus. Finalment, es va arribar a la conclusió que, encara que un factor sigui innat o après, en moltes ocasions té part d'ambdues coses: requereix aprenentatge o un coneixement innat per al seu correcte desenvolupament.
Definicions d'etologia
Existeix certa tendència dins de l'etologia a eludir-ne una definició formal, i les definicions existents són àmplies i ambigües. Algunes de les definicions d'etologia són les següents:
↑Manuel Soler, Adaptació del comportament: comprenent l'animal humà , Síntesi, 2009, ISBN 978-84-975-664-3-8, pag. 72
Bibliografia
Carranza, J. (Ed.). (1994). Etologia: Introducció a la ciència del comportament. Càceres: Universitat d'Extremadura.
Font, E.; Colmenares, F. i Guillén-Salazar, F. (1998). El lloc de l'etologia en les ciències del comportament. Revista de Psicologia General i Aplicada, 51 (1): 55-83
Guillén-Salazar, F. (1996). Comportament animal i societat: Una introducció a l'etologia aplicada. En: Etologia, psicologia comparada i comportament animal. (F. Colmenares, ed.), Pp. 113-133. Madrid: Síntesi.
Guillén-Salazar, F.; Pons-Salvador, G. i Fuster, H. (2001), El desenvolupament històric de l'estudi del comportament animal a Espanya: des del Renaixement fins als nostres dies. Revista de Psicologia General i Aplicada, 54 (2): 331-344.
