Collbató

Collbató

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 34′ 15″ N, 1° 49′ 49″ E / 41.570833333333°N,1.8302777777778°E / 41.570833333333; 1.8302777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Capital	Collbató
Població humana
Població	4.828 (2025) (266,74 hab./km²)
Llars	19 (1553)
Gentilici	Collbatoní, collbatonina
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal per l'abastament d'aigua procedent de la planta d'Abrera als municipis de Collbató, Esparreguera i Els Hostalets de Pierola
Superfície	18,1 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	388 m
Limita amb	Monistrol de Montserrat els Hostalets de Pierola Esparreguera el Bruc
Organització política
• Batllessa	Gemma Rodríguez Quiñonero (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	08293
Codi INE	08069
Codi IDESCAT	080692
Lloc web	collbato.cat

Collbató és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí, que es troba a sota de la muntanya de Montserrat. Està agermanat amb Cazères (França).

• Llista de topònims de Collbató (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Al segle xx hi proliferen les segones residències, i en la primera època la família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent, en contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent. Els darrers anys, però, ha anat a més la funció de lloc de segona residència i s'han construït diverses urbanitzacions (Can Dalmases, Bosc del Misser…).

També ha augmentat l'activitat industrial, essent molt coneguda la construcció artesanal d'orgues amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara és regida per la família Blancafort.^[1] El 2012, el municipi s'afilià a l'Associació de Municipis per la Independència.

^[2]

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 20 24 19 97 212 865 795 781 665 637

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 524 509 435 416 376 451 596 1.021 1.138 1.138

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.566 1.712 2.099 2.519 3.024 3.576 3.971 4.114 4.287 4.427

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 4.396 4.458 4.544 4.726 4.849 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les coves de Collbató o del Salnitre formen un conjunt de galeries, passadissos i estances d'uns 500 metres de llargària,^[3] plens d'estalactites i estalagmites i capricioses formes geològiques. És un indret replet de llegendes i històries, relacionades amb els noms de Fra Joan Garí, el Marmotot, Mussa i l'heroi local, el Mansuet. Les coves són ubicades a l'interior del massís de Montserrat de sistema càrstic, amb conglomerats principalment calcaris i rics en fosfats, motiu pel qual es va explotar el salnitre que s'hi pot trobar. La cova té 549 m de llarg i 20 m de desnivell. Les seves formes orgàniques i ondulades varen ser font d'inspiració per a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.

Per a més informació vegeu: Oficina de Turisme Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine.

• Pau Bertran i Bros
• Albert Blancafort i Engelfried (1964), orguener
• Gabriel Blancafort i París (1929-2001), orguener
• Amadeu Vives
• Elies Rogent
• Josep Matalonga i Espinach (1951-2010)

• 16 de setembre: Festa patronal: Sant Corneli

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Collbató