El cicle de l'Ulster, conegut anteriorment com a cicle de la branca vermella, és un gran conjunt d'escrits en prosa i vers centrats en els herois tradicionals dels Ulaid, els pobladors de l'est la província irlandesa moderna de l'Ulster, que pren el seu nom d'ells. Aquest és un de quatre grans cicles de la mitologia irlandesa, juntament amb el cicle mitològic, el cicle fenià i el cicle històric.
El cicle explica la història del Regne de Conchobar mac Nessa, rei de l'Ulster suposadament contemporani amb Jesucrist. El seu mandat s'estenia des d'Emain Macha (l'actual Navan Fort, a la vora d'Armagh), i era un fort rival de la reina Medb i el rei Ailill de Connacht i del seu aliat Fergus mac Róich, anterior rei de l'Ulster. L'heroi principal del cicle és el nebot de Conchobar, Cú Chulainn.
La societat descrita en els contes del cicle de l'Ulster sembla en gran part de l'edat precristiana del ferro (encara que vista a través de l'òptica dels seus redactors cristians medievals) i conté nombrosos paral·lelismes amb la societat cèltica europea, tal com la descriuen els autors clàssics. Els guerrers lluiten des de carros, prenen com a trofeu els caps dels seus rivals, competeixen per les preferències a les festes, es deixen aconsellar per druides i lluiten cos a cos a les vores dels rius. Als poetes, se'ls atribueixen grans poders i privilegis i la riquesa es comptabilitza pel bestiar.
El cicle consisteix en aproximadament vuitanta històries, el centre de les quals és la de La Tain Bo Cuailnge, en la qual Medb, encapçalant un exèrcit enorme, envaeix l'Ulster per robar el Bou Pard de Cooley, i es troba amb Cú Chulainn com a única oposició.
