L'etimologia del teònim és incert. S'ha associat amb l'ètim *abo-s (aigua, riu),[4] que es troba en, per exemple, Avon (*Abona).[Nota 1] El segon element s'ha connectat ja sigui amb el protoindoeuropeu*nogʷo- (nu, arbre), o amb l'arrel verbal *nebh- (esclatar, estar humit).
El món grecoromà va assimilar els déus celtes, afegint l'epítet «Diana» quan eren deesses. Un altar en els banys romans de Badenweiler (Alemanya)[5] i un altre en Mühlenbach (Alemanya) identifiquen Àbnoba amb Diana, la deessa romana de la caça.[3]
S'ha utilitzat Àbnoba per referir-se a una cadena muntanyosa que comprèn les muntanyes d'Odenwald, Spessart, i Baar. Aquesta cadena muntanyosa s'estén des del Rin fins al Neckar, i es coneix per un dels diversos noms que figuren en funció de la regió que està passant a través.[7]
Segons amb Germània de Tàcit, Àbnoba era el nom de la muntanya d'on fluïa la font del riu Danubi des d'una vessant coberta d'herba.[8]
Plini el Vell també ens dona algunes declaracions sobre Àbnoba (Història Natural, 4,79). Diu que sorgeix enfront de la ciutat de Rauricum, a la Gàl·lia, i flueix des d'allà més enllà dels Alps, el que implica que el riu neix als Alps, que no ho fa. Si s'identifica Rauricum amb l'assentament romà d'Augusta Raurica (l'actual Augst del cantó suís de Basilea-Camp), Plini va confondre el Rin i els seus afluents amb el Danubi. El Danubi comença amb dos petits rius que drenen la Selva Negra: el Breg i el Brigach, tots dos amb noms celtes. El Breg és el més llarg i el candidat més favorable. Per tant, les muntanyes Àbnobes podrien ser els petits turons de la regió de Baar de la Jura de Suàbia, prop de Furtwangen.
Ptolemeu també esmenta la serralada en Geografia (2.10), però la situa incorrectament al nord d'Agri Decumates i del riu Main.[9] S'ha suggerit que aquest error es va produir degut a l'ús de fonts diferents i imperfectes en aquesta secció de Geografia; sembla que Ptolemeu va confondre Àbnoba amb la frontera romana, i per tant amb les que actualment són les muntanyes Taunus.[9]
Nota
↑L'anglès ha agafat prestada la paraula «Avon», que deriva de la paraula celta «Afon» o «Abona» (riu), per referir-se a molts rius específics. Alguns exemples són:
Avon Water, discorre des de Darvel fins a Motherwell (Escòcia).
Heinz, W; Wiegels, R. Der Diana Abnoba Altar in Badenweiler (Antike Welt 13/4) (en alemany), 1982.
Jensen, Wilhelm. Diana Abnoba (en alemany). Leipzig: C. Reissner, 1890.
Jufer, Nicole; Luginbühl, Thierry. Les dieux gaulois: répertoire des noms de divinités celtiques connus par l'épigraphie, les textes antiques et la toponymie (en franès). París: Editions Errance, 2001, p. 18. ISBN 2-87772-200-7.
Reynolds, Francis J. Abnoba (en anglès). Collier's New Encyclopedia. Nova York: P.F. Collier & Son Company, 1921.
