La casa-fàbrica Sagrera era un conjunt arquitectònic situat al carrer de la Reina Amàlia, 11 i 13 del Raval de Barcelona, del que només es conserva el segon. Es tractava d'una tipologia de casa-fàbrica en forma d'«U», on la part destinada a habitatges feia front al carrer, mentre que les «quadres» se situaven als costats de la parcel·la i al voltat d'un pati central.
Reina Amàlia, 13 (pisos)Reina Amàlia, 13 (baixos)Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)Quarteró núm. 103 de Garriga i Roca (c. 1860)
Reina Amàlia, 11-11 bis
El 1838, Gaietà Roquer va establir en emfiteusi una parcel·la del seu hort al fabricant de filats de cotó Salvador Sagrera i Martorell,[1][2][3] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, 2 (3 en la realitat) pisos i golfes segons el projecte de l'arquitecteacadèmic Joan Vilà i Geliu.[4][5][6][7] Segons la carta de pagament de les obres atorgada el 1840, hi intervingueren el fuster Gaietà Roldós i el manyà Pere Casanovas.[8]
El 1853, i per a retornar un préstec d'Isabel Maria Alfonso, vídua de l'indià de Vilanova i la Geltrú Josep Milà de la Roca i Soler (vegeu cases Jeroni Rabassa), va vendre la propietat a carta de gràcia a Josep Puiggarí i Llobet per 13.500 lliures.[12][13] L'any següent, aquest la va llogar a la societat Mazoir, Grignon i Cía,[14] formada per Marcial Mazoir i els germans Lluís i Maria Grignon[15] i dedicada a la fabricació d'estampats.[16] Mazoir va morir el 1861, i els germans Grignon van liquidar la societat,[17] venent-ne els utensilis (incloent una màquina de vapor de 10 CV i una caldera de 25 CV) al fabricant d'estampats Manuel Lucena i Castells per 202.500 rals.[18] Aleshores, la societat Manuel Lucena i Cia va contractar Lluís Grignon com a colorista pel sou de 60 duros mensuals, més un ral per cada peça fabricada sota la seva direcció facultativa,[19] i va llogar la fàbrica durant 5 anys pel preu total de 4.200 duros.[20]
El 1876 s'hi va instal·lar el taller de tornejar fusta de Joan Balius, que va demanar permís per a traslladar-hi una màquina de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcades.[21][22]
A començaments del segle xxi, la casa-fàbrica va ser okupada i es va convertir en el CSOA Ruina Amalia (2002-2007).[23] Un cop enderrocada, el solar fou novament okupat com a l'Hort del Xino,[24] i finalment s'hi ha construït una promoció d'habitatges.
Reina Amàlia, 13
El 1840, Roquer va establir en emfiteusi a Sagrera una segona parcel·la al costat de la primera,[25] on aquest va fer construir una altra casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mateix Vilà i Geliu.[26][6][27] Posteriorment, s'hi s'establí el molí de drogues de Jaume[28] i Agustí Vidal.[29]
