Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia.
Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles. També s'anomena molí l'edifici sencer on s'allotja la maquinària.
Per extensió, s'anomenen molins les màquines destinades a treure aigua subterrània i a produir energia, generalment mitjançant l'acció del vent (energia eòlica), i la màquina destinada a batre teles per donar-los consistència (molí draper).
L'edifici del molí consta generalment d'un departament on hi ha la mola o moles de moldre i l'habitatge del moliner.[1] Al País Valencià, els molins de cereals són majoritàriament hidràulics i es troben a la vora de rius i barrancs, o de canals de reg.[1] A aquests edificis els caracteritza la séquia de conduir l'aigua, el dipòsit de contenir-la, anomenat cup, i la desembocadura d'aigua o cacau. Sovint, els molins tenen un parell de moles, una per a moldre blat i una altra per a moldre altres tipus de cereals i llavors.[1]
Molins de vent a Criptana.Molí de martells de sobretaula.
Molturació
Moldre és una unitat d'operació dissenyada per trencar materials sòlids en peces més petites. Hi ha molts tipus de molins i molts materials que s'hi processen. En els primers moments de la història, utilitzaven l'energia humana (el morter i la mà de morter), l'energia animal, per exemple en el molí de sang, el vent (molí de vent) o l'aigua (molí hidràulic). Actualment, també estan accionats per l'electricitat.
La molta de les matèries sòlides ocorre per l'exposició a forces mecàniques que en trenquen l'estructura superant les forces d'unió interiors. Després de la molta, l'estat del sòlid canvia: la mida de gra, la disposició de la mida del gra i la forma del gra.
En enginyeria, la molta pot tenir les finalitats següents:
incrementar l'àrea de la superfície d'un sòlid,
manufacturar un sòlid a la mida desitjada de gra,
fabricació d'una pasta mitjançant matèries primeres.
Lleis de la molta
Malgrat que s'han fet molts estudis en l'àmbit dels plans de fractura, no hi ha una fórmula coneguda que connecti el treball tècnic amb els resultats de la molta. Per calcular la necessitat de treball de moldre per aconseguir una mida de gra, es fan servir tres models semiempírics. Aquests poden ser relacionats amb les relacions de Hukki entre la mida de la partícula i l'energia requerida per a trencar-la. En molins sacsejats, les relacions de Hukki no s'apliquen i, en canvi, s'hi ha aplicat l'experimentació per poder-ne determinar les relacions.[2]
↑Thomas, A; Filippov, L.O. «Fractures, fractals and breakage energy of mineral particles». International Journal of Mineral Processing, 57, 4, 1999, pàg. 285. DOI: 10.1016/S0301-7516(99)00029-0.
Nicolau S. Cañellas, L'aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca, Edicions Documenta Balear, Mallorca, 1993. ISBN 84-604-6425-3.
Alejandro García Llinás, Man and the windmills. Balearic Islands, ISBN 84-930748-0-2.
Francesc de B. Moll, «Vocabulari tècnic dels molins de vent de les Balears». Butlletí de dialectologia catalana Vol. 22, 1934, p. 1-35 (molins fariners).
Manuel Sanchis Guarner, Els molins de vent a Mallorca, Biblioteca folklòrica Barcino, vol. XV, Ed. Barcino, Barcelona, 1955.
Joan Vidal Ollers, Molins de vent i molins de ramell a Campos, Impremta Adrover, Campos, 1997.
