Casa-fàbrica Rogent-Lloberas

Infotaula edifici Casa-fàbrica Rogent-Lloberas
Dades
Tipus	Edifici residencial i fàbrica
Cronologia
1839	construcció, Arquitecte: Jaume Feliu i Castelló
1846	ampliació, Arquitecte: Joan Soler i Cortina
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelonès)
Localització	Reina Amàlia, 3
41° 22′ 41″ N, 2° 09′ 56″ E
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	7564
Plànol

La casa-fàbrica Rogent-Lloberas és un edifici situat al carrer de la Reina Amàlia, 3 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)^[1] arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (2018).^[2]

Història

El 1802, el teixidor de llana Joaquim Lloberas va adquirir al sastre Josep Granàsias i al fuster Jaume Mascaró la casa del carrer de les Carretes, 10 per 2.400 lliures,^[3] que l'any següent va fer reformar amb la remunta d'un tercer pis segons el projecte del mestre de cases Josep Sagarra,^[4] i novament el 1821 per a obrir-hi un balcó.^[5] A la seva mort, la propietat fou heretada pel seu fill Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853),^[6] que el 1839 va demanar permís per a reformar la porta principal.^[7][8]

Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)

Plànol dels horts de Francesc Fusté i del Marquès de Castellbell (abans de Josep Granàsias)

Façana de la casa-fàbrica de Francesc Lloberas al carrer de la Reina Amàlia (1846)

Quarteró núm. 103 de Garriga i Roca (c. 1860

El 1818, Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera, marquès de Castellbell, va adquirir a Granàsias l'anomenat «hort pintat» a l'Horta superior de Sant Pau del Camp,^[9] i el 1833, el seu fill Gaietà Maria d'Amat i d'Amat, marquès de Castellmeià, en representació seva, el va establir en emfiteusi al passant de procurador causídic Gaietà Roquer i Rovira^[10] (†1865).^[11] Poc després, l'agost del mateix any, l'hortolà Francesc d'Assís Fusté i Comellas va establir en emfiteusi un hort contigu al fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs (vegeu casa-fàbrica Calafell).^[12] Aquestes propietats estaven afectades per l'obertura del nou carrer de la Reina Amàlia, i a finals d'any, Roquer va cedir-ne la part de ponent a Calafell a canvi de la quantitat de 10.000 lliures, que fou l'entrada de l'establiment.^[13][a]

El 1838, Roquer va establir-ne en emfiteusi una parcel·la al fabricant de filats de cotó Bonaventura Rogent,^[15][16] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa, dos pisos i golfes, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.^[17][18][8] A l'obra hi intervengueren el mestre de cases Jacint Torner, el fuster Gaietà Roldós, el manyà Pere Casanovas, el pintor Joan Folch i el vidrier de llum Francesc Fatjó.^[19]

Rogent va fer fallida i el 1845, la propietat va ser adquirida pel Francesc Lloberas,^[20] que tot seguit, va encarregar-ne la reforma i ampliació al mestre d'obres Joan Soler i Cortina. Aquest hi va remuntar un pis i va cobrar poc més de 7.000 lliures per les obres.^[21] El 1846, Lloberas va presentar una sol·licitud per a legalitzar la màquina de vapor, amb plànols signats pel mateix autor.^[8]

Segons les «Estadístiques» de Graells (1850), hi havia la fàbrica de teixits i targetes perforades de Sagarra i Poudevida,^[22] equipada amb 12 telers compostos, 52 Jacquards i 192 operaris.^[8] El 1863, la fàbrica de teixits de Poudevida i Castelló^[23] i el taller de construcció de maquinària de Valls germans: «Carretas, 10, Fábrica de tejidos de Poudevida y Castelló. Fábrica de tejidos de estambre, lana y algodon. Pañelería de lana, y de algodon y lana. Chaquelería de lana, y de algodon y lana. Espediciones á todas partes.^[24] Amalia, 3, Taller de construcción de máquinas y de vapor. Prensas; ruedas y turbinas hidráulicas y bombas de todas clases. Señores Valls hermanos.»^[25]

El 1870, per l'impagament d'un préstec demanat per la vídua Francesca Vidal i Escaix (1782-1870)^[26] i el seu fill Joaquim Lloberas i Vidal per a pagar la llegítima de Joaquima Lloberas i Vidal,^[27] es van treure a subhasta la casa-fàbrica i la casa del carrer de les Carretes,^[28] que foren adquirides per Joan Faya i Gallart.^[29]

Actualment, la planta baixa i les «quadres» de l'interior d'illa estan ocupades per l'Associació Cultural Ateneu del Raval, essent la resta destinant a habitatges.^[8]

Vegeu també

• Casa-fàbrica Roquer-Baró
• Casa-fàbrica Lloberas
• Can Faya

Notes

1. De manera privada, Calafell i Roquer havien acordat repartir-se per meitats els guanys de l'operació, així com l'entrada de l'establiment. El 1840, la vídua Engràcia Rovira i el seu fill Joan Calafell i Serra van signar un nou conveni amb Roquer, on hi renunciaven.^[14]

Referències

1. «Casa-fàbrica Lloberas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. Modifició del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 47-48. 
3. AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/13, f. 306-309v, 08-07-1802.
4. «Joaquim Lloberas. Carretes. Casa. Aixecar un tercer pis i posar balcons a tots els pisos». C.XIV Obreria C-92/1803-142. AHCB, 10-10-1803.
5. «Joaquim Lloberas. Carretes 29. Casa. Obrir un balcó». C.XIV Obreria C-117/1821-024. AHCB, 22-02-1821.
6. «Francisco Lloberas Gelpí». geneanet. oscarmira.
7. AHCB, C.XIV Obreria C-132, 9-12-1839.
8. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
9. AHPB, notari Josep Clos, 19-6 i 21-6-1818.
10. AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/7, f. 310-314v, 11-07-1833.
11. Diario de Barcelona (edición mañana), 20-12-1865, p. 12200. 
12. AHPB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (2a part), f. 119-130v, i notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 179-184v, 17-8-1833.
13. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.234/14, f. 338v-340, 22-12-1833.
14. AHPB, notari Josep Marzola i Prat, manual 1.235/21, f. 164-166v, 6-6-1840.
15. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34. 
16. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 333-336v, 21-9-1838.
17. Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 804. 
18. AHCB, C.XIV Obreria C-129, 6-11-1838.
19. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 13v-18v, 10-1-1840.
20. AHPB, notari Josep Ponsà i Figuerola, 27-6-1845.
21. AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 220v-223, 17-6-1846.
22. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 317, 319. 
23. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 141, 262. 
24. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador, 1863, p. 51-52. 
25. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador, 1863, p. 141. 
26. «Francisca Vidal Escaix». geneanet. oscarmira.
27. «Joaquima Lloberas Vidal». geneanet. oscarmira.
28. Diario de Barcelona (edición mañana), 05-05-1870, p. 4508. 
29. AHPB, notari Carles Barberí, manual 1.346/12, f. 207-217, 15-06-1870.

Bibliografia

• Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 530-532. ISBN 978-84-9156-216-0. 
• Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 1, fitxa 32 i vol. 2, fitxa ID-14 (Casa-fàbrica Lloberas). Ajuntament de Barcelona, 1-2018.