Casa-fàbrica Bosch

Infotaula edifici Casa-fàbrica Bosch
Incendi de La Manresana (1899)
Dades
Tipus	Edifici industrial i edifici residencial
Arquitecte	Pau Martorell i Roig
Cronologia
1840	construcció
1899	incendi
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelonès)
Localització	Reina Amàlia, 2-4 i Cera, 51-55
41° 22′ 41″ N, 2° 09′ 55″ E

La casa-fàbrica Bosch era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Cera i de la Reina Amàlia del Raval de Barcelona, avui desapareguts.

Història

Vegeu també: Casa-fàbrica Rogent-Lloberas

El 1840, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs i el seu fill Joan Calafell i Serra van establir una parcel·la del seu hort a la cantonada dels carrers de la Reina Amàlia i el de la Cera a la societat Josep Solà i Cia, formada pel fabricant de filats de cotó Josep Solà i Perramon i el xocolater Ignasi Galtés.^[1] Aquesta hi va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre d'obres Pau Martorell.^[2] En les obres, acabades el 1843, hi intervingueren el mestre de cases Josep Soler, el fuster Josep Boix,^[3] el manyà Josep Sendil, el vidrier Josep Molist i el pintor Francesc Pujol.^[4] Aquell mateix any, els dos socis, juntament amb l'indià Josep Bosch i Mustich (que havia retornat a Barcelona), van constituir formalment la societat Solà i Cia, l'objecte de la qual seria el lloguer de les instal·lacions i la força motriu del vapor a diversos fabricants.^[5][6] A tal efecte, hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV.^[7] El 1845, la mateixa societat va adquirir en emfiteusi a Calafell una altra parcel·la de 60 pams d'amplada al costat de l'anterior (núm. 4).^[8] Algun temps després, es va dissoldre i la propietat de la fàbrica va quedar en mans de Bosch.^[9]

El 1849 hi havia les filatures de cotó d'Eulàlia Camprubí i Ubach, Torres i Cia,^[10] i el 1857, les d'Artigas i Gispert, Eulàlia Camprubí i Salvador Sagrera (vegeu casa-fàbrica Sagrera).^[11] Aquell mateix any, la vídua Rosa Carbonell, com a tutora dels seus fills, va treure a subhasta la casa-fàbrica, coneguda com a de l'«Hort pintat»,^[12] i el 1858 va demanar permís per a obrir una nova línia vertical de finestres al carrer de la Cera, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran.^[13][9]

A la mort de Josep Bosch i Mustich, els seus fills van continuar amb el lloguer de l’espai industrial i la força motriu del vapor a través de la raó social Successors de Josep Bosch i Mustich, administrada per Antoni González.^[9] El 1868, aquesta societat va presentar una sol·licitud per a legalitzar les instal·lacions de vapor existents,^[14] essent l'arrendatari el fabricant Salvador Juncadella i Casanovas.^[15][9] El 1874, es va fer la partició de l'herència i la casa-fàbrica va quedar en mans de Josep Bosch i Carbonell (1843-1895).^[16]

A finals del segle xix hi havia la fàbrica de trenyines de cotó de Jaume Pons i Parellada,^{[17][18][19][20]} anomenada «La Manresana», on el 19 de febrer del 1899 es va declarar un incendi que la va destruir: «Un terrible incendio ha reducido á cenizas la fábrica de tejidos é hilados de los Sres. Arguerocea [?], Pons y Parellada, establecida en la calle de Amalia, esquina á la de la Cera. El siniestro se inició á las siete de la tarde, adquiriendo desde los primeros instantes gran incremento, y propagándose rápidamente á todas las dependencias de la casa. [...] A las nueve y media se consiguió localizar el fuego, impidiendo, con auxilio de las bombas, que se comunicase á los edificios lindantes y próximos. De la fábrica sólo han quedado en pie parte de las fachadas, que amenazan hundirse. Todo lo demás ha sido pasto de las llamas. En el edificio incendiado había establecidas tres industrias: algodonera, de lampistería y depósito de especies. Se han perdido todas las existencias. El edificio estaba asegurado.»^[21]

Després de l'incendi, les «quadres» del carrer de la Cera foren enderrocades, i el 1901, Maria dels Àngels Masó i Falp, vídua de Josep Bosch i Carbonell, i els seus fills, van vendre els terrenys al fabricant de licors anisats Antoni Tortras i Codina^[22][23] (vegeu destil·leria Tortras).

Els edificis del carrer de la Reina Amàlia van quedar en peu, però foren enderrocats a la dècada del 1990 per a construir-hi una nova promoció d'habitatges.^[9]

Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)

Quarteró núm. 102 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

1. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 18-03-1840.
2. AHCB, C.XIV Obreria C-135, 30-09-1840.
3. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 297-298, 21-12-1843.
4. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 298-298v, 21-12-1843.
5. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 131-133v, 1-5-1843.
6. Raveux, 2005, p. 165.
7. Raveux, 2005, p. 180.
8. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 51-53v, 7-3-1845.
9. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
10. Guía general de Barcelona, 1849, p. 382, 386. 
11. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 120, 134, 221, 312, 313. 
12. La Corona, 25-12-1857, p. 4. 
13. «Rosa Carbonell vidua de Bosch. Reina Amàlia cantonada Cera. Remodelació de la façana d'una casa-fàbrica». Q127 Foment 930 bis C. AMCB, 1858.
14. «José Bosch. Reina Amàlia 2. Legalitzar caldera de vapor ja instal·lada». Q127 Foment 1949 C. AMCB, 1868.
15. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 238. 
16. AHPB, notari Joaquim Serra, 04-08-1874.
17. Anuario-Riera, 1896, p. 276. 
18. Anuario-Riera, 1896, p. 336. 
19. Anuario-Riera, 1897, p. 240. 
20. Anuario-Riera, 1897, p. 303. 
21. La Reforma, 20-01-1899, p. 2. 
22. AHPB, notari Adrià Margarit, manual 1393/79, 23-3-1901.
23. Gea Bullich, 2015, p. 23.

Bibliografia

• Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 501-504. ISBN 978-84-9156-216-0. 
• Gea Bullich, Miquel. Estudi històric-arquitectònic de la finca del carrer de la Cera, 55. Actium SL, 2015. 
• Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.

Enllaços externs

• «Antes y después 1899/2013». Tot Barcelona (blog), 21-11-2013.