Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar. Administrativament és un municipi de la comarca de la Marina Baixa.
El terme abraça els 34,7 km². La pluviometria mitjana al nucli urbà supera els 650 litres a l'any. Situat a la vall de l'Algar, està solcat pels rius Algar i Guadalest i envoltat per la serra de Bèrnia i les d'Aitana, amb 1.558 m, i la Xortà, que superen els 1.100 i 1.300 metres respectivament. El relleu muntanyós fa que a la zona siguen populars diverses excursions senderistes, com ara les fonts de la Bota, de l'Ombria, el Castellet i dels Teixos. Així mateix la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella que està dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc més visitat són les Fonts de l'Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que té, a banda de la seua bellesa natural, un Museu del Medi Ambient.
Callosa límita amb els termes municipals d'Altea, Bolulla, el Castell de Guadalest, la Nucia, Polop i Tàrbena (a la mateixa comarca); i amb Xaló (a la Marina Alta).
S'accedeix al municipi per la CV-755 que la comunica amb l'autopista de la Meditarrània AP-7, o per la CV-715 que enllaça amb la CV-70 a l'altura de Polop.
Els vestigis més antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pinta, jaciment iber. Tingué un florit passat musulmà que es perllongà darrere la conquesta fins al moment de l'expulsió el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei Jaume I les rendes del lloc; el 1290 l'almirall Bernat de Sarrià compra Callosa al rei Alfons I de València i III d'Aragó i es converteix així en el primer senyor de la baronia i també en el "padrí" del poble. Entre 1333 i 1423 va pertànyer sucessivament a l'infant Pere d'Aragó i Anjou, a son fill Alfons d'Aragó i Foix, el Vell i a son net Alfons d'Aragó i Arenós, el Jove, els dos últims, ducs de Gandia i comtes de Dénia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magnànim, Joan de Navarra i després la reina viuda del rei Martí: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates berberiscs. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que passà el segle xvi als Montcada, marquesos d'Aitana, al mateix temps que el 1556 s'iniciava un plet per la possessió del territori, el qual es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la família representada per Francesc Tomàs Faus Martínez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins al 1761 en què s'incorporà a la Corona; però el 1767, per sentència de la Reial Audiència de València, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Cristòfol Crespí de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d'Orgaz.
L'escut oficial té el següent blasonament:
L'escut presenta les armes de l'almirall Bernat de Sarrià, antic senyor territorial que li ha donat nom al poble, i els quatre pals de les armes reials.[3]
Callosa d’en Sarrià compta amb una població de 7708 habitants. La població es distribueix de la manera següent: Una majoria de la població, 48,79%, han nascut en aquest municipi. Un 28,13%, han emigrat a Callosa d’en Sarrià des d'altres països, i un 23,08%, han emigrat a Callosa d’en Sarrià des de diferents punts d’Espanya, incloent-hi el País Valencià.
Fins al segle xix la seua economia es basava en l'agricultura de secà, la incorporació del regadiu ha convertit Callosa en el principal productor del món de nespra (localment pronunciat nyespro), producte que es comercialitza amb Denominació d'Origen pròpia i del qual Callosa produeix més de la meitat del total de l'estat. Es pot dir que la principal activitat econòmica de Callosa és el cultiu de la nespra. Actualment el sector serveis, empentat pel turisme, abasta també prou importància.
El sector turístic ha experimentat un important impuls en els últims anys.
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Compromís per Callosa d'en Sarrià (Compromís) i 2 de València Unida.
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Callosa d'en Sarrià
Des de 2023 l'alcalde de Callosa d'en Sarrià és Andrés Molina Ferrándiz del Partit Popular.[9]
El nucli urbà es conserva en prou bones condicions i manté el sabor àrab de la població, passejant-hi podem trobar restes de la muralla que manà construir Bernat de Sarrià i que està integrada en les cases actuals igual que les escasses deixalles del que fou castell de Callosa; també podrem contemplar-hi:
Si volem menjar haurem de parlar de la crosta, minxos, coques farcides, coquetes amb pésols, faves sacsades, putxero amb pilotes i pastissets a l'aire, d'aiguardent o rotllets d'anís.
El segon diumenge d'octubre hi ha Moros i Cristians en què cal destacar el ball "de les pastoretes", o els "nanos" que precedeixen les "entraes" de les filades espantant els xiquets, també cal mencionar els balls guerrers dels capitans d'ambdós bàndols.
A l'estiu també se celebren les Danses de Sant Jaume (o Festa del Fadrí). Es tracta d'un ball típic de les comarques valencianes anomenat Les Danses amb tocs de jota. Es tracta d'una tradició viva, ja que la gent en coneix les passades i hi participa plenament ballant a la plaça després que ho facen els balladors i les capdedanses.