La vila està en un pla al marge dret del riu Toixa, a la qual s'accedix per mitjà d'un viaducte. La superfície del terme és molt muntanyenca, molt trencada i abrupta. Les altures més importants són Peña Uncel (993 m), Escorpí (645 m), Mataja (1.024 m) i Castellà (1.059 m).
Els rius Toixa i Túria discorren pel terme municipal, el primer al costat de la població i el segon a una distància de 7 km del nucli urbà. El Túria, que creua el sector sud del terme amb direcció oest-est, va fortament encaixonat entre altes paredasses pel paratge denominat La Cerrada. Drenen el terme els barrancs de l'Hocino, del Zurdo, del Mas del Ferrer, del Tio Roque, de l'Arenal, Agua Salada i les rambles de Tuesa i la Salceda. La superfície forestal té pins i carrasques principalment, alternant amb zones de pastures.
El clima és continental; els vents dominants són el cerç i el solano (llevant); en porta les pluges el tortosano, generalment d'octubre a abril, i neva al gener.
Es té accés, des de València, per la carretera CV-35 de València a Ademús, amb un traçat gairebé paral·lel al del riu Túria.
Història
Hi ha restes de l'època ibera al serral de la font de Madrid o Puntal de los Collados, igual que al prat de Llantas i al Puntalito. A la Corchetera, a la Torrecilla de la Hoya de Antaño i a l'ombria de la Juana es conserven restes de poblats ibèrics romanitzats.
El territori de Calles va pertànyer a la baronia de Xèrica fins a 1362, quan va passar a formar part de la corona. Uns anys més tard (1369) va ser atorgada la concessió de la carta de població per Juan Alfonso de Xèrica. El 1390 es va crear el vescomtat de Xelva al qual va pertànyer Calles, i era un lloc de moriscs.
El 1602 es va erigir en parròquia independent, se separà de Xelva, i cinc anys més tard (1609), en ser expulsats els moriscs, va tornar a quedar agregada a Xelva; recobrà la independència el 1664. El 1684 va demanar la incorporació a la corona, i transcorregué quasi un segle (1773) fins que això es va aprovar.
A la fi del segle xvii es va erigir l'església parroquial en honor de la Puríssima Concepció.
Quant a l'activitat laboral, l'agricultura ha estat sempre l'activitat principal dels seus habitants, dedicada sobretot al cultiu de l'olivera i l'ametler i en menor mesura a les hortalisses. En el regadiu es conreen cereals, hortalisses, llegums, pomeres, pruneres, etc. Els cultius estan situats al marge esquerre del riu Xelva o Toixa, del qual s'agafa l'aigua necessària mitjançant les séquies.
Hi ha ramaderia ovina. S'exploten pedreres de guix, caolí i argiles. Funcionen algunes almàsseres i abans una fusteria. Es confeccionen espardenyes d'espart, típica producció artesanal del lloc.
Aqüeducte de Peña Cortada. És un aqüeducte romà del segle ii, un dels més singulars del País Valencià, comença en l'assut del riu Toixa a 600 msnm, d'on s'agafava l'aigua. Per salvar el barranc de la Cova del Gat, es va aixecar l'aqüeducte de 36 m de longitud amb una altura màxima de 33 m. Està format per 3 arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva de la llera del barranc i construït amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tècnica romana de l'opus quadratum. Té una amplària de 2,1 m en la part alta. Una vegada depassat el pont, el specus gira bruscament en direcció est per a seguir a través d'un impressionant tallat denominat Peña Cortada o La Serrada (d'ací el nom del monument). Es tracta d'un congost construït pels romans pràcticament vertical de 25 metres d'alçada i 50 metres de longitud. La roca extreta degué aprofitar-se en la construcció del pont-aqüeducte.
Església de la Immaculada Concepció. Edifici monumental de la segona meitat del segle xvii, amb portada senzilla i torre campanar de maçoneria i maó de dos cossos. És situada en el centre neuràlgic de Calles i determina la seua fesomia, ja que el poble se n'articula al voltant, a més del barri morisc, La Petrosa. La porta del temple està situada en direcció a la Meca, ja que abans de ser església, fou una mesquita àrab. L'església va sofrir diverses reformes; una el 1976, ja que després de les diferents guerres havia quedat bastant destruïda, i una altra de més recent en la qual se'n va restaurar el campanar. Finalment el 2007, se'n van pintar les naus i se'n restauraren els baixos.
Ermita de Santa Quitèria.
Llocs d'interés
Pont Alt. Àrea recreativa a poca distància del poble.
Font de la Llosa.
Festes locals
Festes de Sant Antoni. Tenen lloc cap al 17 de gener, duren dos o tres dies en els quals s'encenen fogueres als carrers i places del municipi. També se celebra una missa en honor del sant, així com la benedicció dels animals, amb repartiment de pa i xocolate. S'organitzen jocs com el tiro del barrón, castells humans, curses, i a les nits, ball i disfresses.
Festes de Santa Quitèria. Se celebren sobre el tercer diumenge de maig, durant dos o tres dies, amb missa en honor de la patrona, processons i, de nit, ball amb orquestra.
Festes d'agost. Durant quatre o cinc dies a l'entorn del tercer diumenge del mes; s'hi celebren, entre d'altres, missa en honor de la Mare de Déu dels Desemparats (amb ofrena de flors a la missa), a sant Roc, al Crist i a santa Quitèria. S'organitzen competicions esportives, jocs infantils, concurs de paella, sardines, discoteca mòbil, orquestra, grups de ball, despertades, exhibició de bestiar boví, etc.