El bisbat de Sant Joan de Mauriena (francès Saint-Jean-de-Maurienne) és una jurisdicció eclesiàstica (diòcesi) creada pel rei Guntram de Borgonya, net de Clodoveu I, el 565/574, corresponent a la vall de la Mauriena o Moriena. La diòcesi incloïa la vall de Mauriena, la vall de Susa, la vall de Lanz, la vall de Bardonescha (Bardonnèche) i el Briançonès (Briançonnais).
La ciutat de Mauriena va rebre de santa Tecla[1] al segle vi, unes relíquies de sant Joan Baptista (tres dits de la mà). En aquesta ocasió, Guntram, rei de Borgonya, va construir una catedral dedicada a Joan Baptista, el 565 o 579, marcant el començament del bisbat. Més enllà de l'aspecte espiritual, Guntram va sostreure la vall a l'autoritat del bisbe de Torí, prenent així el control sobre les valls de Susa i de Briançon. Aquesta política li va permetre controlar les valls alpines entre el seu regne i els territoris longobards, de la planura del riu Po. En aquesta perspectiva de substitució, la nova església de Mauriena fou consagrada no pel bisbe de Torí, sinó per l'arquebisbe de Viena, igual com la consagració de Felmasi, el primer bisbe, que fou consagrat al sínode de Châlons.[Note 1]
L'emperador Conrad II el Sàlic havent agafat la corona del Regne de Borgonya el 1032 es va fer reconèixer en les seves noves possessions; només el bisbe de Mauriena li va refusar l'homenatge. Comandant de les marques de Mauriena, Humbert de les Blanques Mans, va agafar la ciutat per assalt després d'un llarg setge i la va cremar per tal de sotmetre el bisbe rebel. Això va marcar l'emergència de la casa de Savoia amb el primer comte Humbert I a Mauriena, que el 1038 va rebre el títol de comte de Mauriena. El mateix any, a la mort del bisbe Eberard, la diòcesi der Mauriena fou suprimida i unida a la de Torí. Fou restablerta el 1045, a la mort del bisbe de Torí. Saint-Jean-de-Maurienne serà la primera necròpoli de la casa de Savoia. El bisbe controlava 17 comunes (poder de justícia, encunyació de moneda). D'altra banda, aquest control del bisbat sobre el territori va produir un motí, les revoltes dels Arves, al final de l'any 1326. El palau episcopal fou cremat amb algunes cases. El bisbe Aimó d'Hurtières va decidir, el 2 de febrer de 1327, signar un tractat amb el comte. En aquesta ocasió, el comte es va atribuir el poder temporal sobre la Mauriena, però els bisbes no van renunciar fins al 1768/1769, als seus títols i als seus poders temporals.
El 1792, la Savoia fou afectada pel moviment revolucionari francès. L'assemblea dels Al·lobroges es va reunir el 22 d'octubre i va confiscar els béns del clergat el 26. El 27 va abolir els privilegis.[2] La Convenció nacional va acceptar l'annexió de la Savoia, que va esdevenir el 84è departament francès sota el nom de departament del Mont-blanc. Chambéry va continuar sent cap de districte, Annecy va acollir la seu del bisbat constitucional. El concordat de 2 d'abril de 1802 va crear un gran Bisbat de Chambéry-Ginebra, confiat provisionalment a monsenyor Paget. Això va posar fi a l'arquebisbat de Moûtiers-Tarentaise.[3] El concordat de 1802 va reunir, amb el títol de Chambéry i Ginebra, el conjunt dels dos departaments savoians, posant fi a l'arxidiòcesi de Sent-Jian-de-Môrièna. De 1803 a 1825, el Bisbat de Moûtiers fou reunit al de Chambèri.
Des de 1966, un decret de la Santa Seu va unir les diòcesis de Chambéry, de Moûtiers (bisbat de Moûtiers-Tarentàsia) i de Saint-Jean-de-Maurienne amb el mateix bisbe per les tres diòcesis que seria al mateix temps arquebisbe de Chambèri, bisbe de Mauriena i bisbe de Tarentàsia.
Diòcesi incorporada a la nova de Chambèri-Ginebre el 1792, restablerta el 1825