El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan. La seu del bisbe és la catedral de Saint-Pierre a la ciutat de Gwened. El bisbat fou sufragani de l'arxidiòcesi de Tours fins al 1859, i després de l'arxidiòcesi de Rennes. El bisbat existeix des del segle v quan es va crear al Concili de Vannes vers 465). El bisbe actual és Monsenyor Raymond Centène nomenat el 28 de juny de 2005 i consagrat el 16 d'octubre de 2005.
Depenent de la seu metropolitana de Tours,[1] el bisbat de Vannes va ser erigit al segle v per Patern de Vannes, un dels set sants fundadors de la Bretanya. Llavors, els seus límits corresponien als de la ciutat galoromana de Venetes. Durant tot el segle vi la seu episcopal va ser ocupada per bisbes d'origen gal·loromà; i els primers bisbes bretons no arribarien fins al segle vii.[2]
Al segle ix el cartulari de Redon dona testimoni de l'existència d'una vida parroquial relativament densa. La diòcesi de Vannes constituí durant la Revolució Francesa un dels nous bisbats de la Bretanya.
El 29 de novembre de 1801, amb la signatura del concordat entre el Consolat i el Papat i la publicació de la butlla Qui Christi Domini, les diòcesis franceses van ser reorganitzades sobre el model dels departaments. La diòcesi de Vannes rebé el sud del bisbat de Saint-Malo i Beignon, perdí Redon i mitja vall de la Vilaine.
El 3 de gener de 1859 passà a formar part de l'arquebisbat de Rennes
El santuari de Sainte-Anne-d'Auray constitueix un dels llocs més alts de la diòcesi. S'hi commemoren les aparicions el 1623 i 1624 de Santa Anna, mare de la Verge Maria a Yves Nicolazic, al qual demanà que erigís allà un santuari en honor seu.
Aquest santuari ha adquirit una gran importància a la vida de la diòcesi i constitueix el principal lloc de pelegrinatge a Bretanya.
El 20 de setembre de 1996 el Papa Joan Pau II, durant el seu viatge apostòlic a França, hi celebrà la missa davant 100.000 assistents.
Aquesta comissió pastoral s'ocupa de la litúrgia en llengua bretona. Publica nombrosos textos de catecisme, de pastoral, a més de cançoners en aquesta llengua.