el santuari de Sainte-Solange; la santa va néixer el 862 a Villemont, a tres llegües de Bourges i hauria patit el martiri el 875 per preservar la seva virginitat;
Nostra Senyora de Pellevoisin, famosa per les aparicions que haurien tingut lloc el 1876.
Història
L'arxidiòcesi va ser erigida al segle iii. Segons la tradició, el primer bisbe va ser Sant Ursino, evangelitzador de la regió històrica de Berry, que s'esmentà en dues ocasions en les obres de Gregori de Tours. El díptics de l'arxidiòcesi esmenten deu bisbes després Sant Ursino, que precedeixen el primer bisbe històricament documentat de Bourges, Leone, que va signar el 4 d'octubre de 453 les actes del Concili d'Angers.
A l'edat mitjana es va produir una disputa entre les seus metropolitanes de Bordeus i Bourges pel que feia a la pretensió de Bourges sobre la primacia d'Aquitània. El tema ha estat clarament establerta pels estudiosos moderns, que han establert que la carta del papa Nicolau I a Rodolf (864), atès que l'existència de la primacia de Bourges al segle ix i que qualifica l'arquebisbe amb el títol de patriarcha,[2] no és autèntic. Com a capital de l'Aquitània Prima, Bourges aspirava antigament a la preeminència sobre les províncies d'Aquitània segona i d'Aquitània tercera i, per tant, també a Bordeus. Cap a 1073 aquestes aspiracions genèriques van prendre forma de reclamacions; entre 1112 i 1126 el papat els va reconèixer i el 1146 el papa Eugeni III va conferir la primacia de Pierre de La Châtre, arquebisbe de Bourges, sobre Bordeus.
L'any 1195 van començar a construir la catedral d'estil gòtic; va ser consagrat per l'arquebisbe Guillaume de Brosse el 13 de maig de 1324.
El 1232 el Gregori IX va concedir l'arquebisbe de Bourges, com a patriarca, el dret de visitar la província d'Aquitània, i va imposar a l'arquebisbe de Bordeus el deure d'assistir, almenys una vegada, als concilis organitzats per l'arquebisbe de Bourges i va establir que les mesures de l'arquebisbe de Bordeus podien ser recorregudes a l'arquebisbe de Bourges. Quan ocasionalment el 1240 i el 1284, els arquebisbes de Bourges van anar a Bordeus, es van trobar amb les portes de les esglésies tancades i van respondre amb l'excomunió a les protestes del clergat de Bordeus davant les seves visites.
Quan França va perdre l'Aquitània per anul·lació del matrimoni de Lluís VII i Leonor d'Aquitània, que s'havia celebrat a la catedral de Bordeus el 1137, Bordeus va esdevenir la capital de les possessions angleses a Aquitània. Llavors, la disputa entre les seus metropolitanes de Bordeus i Bourges va assumir un caràcter polític i el rei de França va començar a donar suport a les reivindicacions de Bourges.
El papa Climent V (1305-14) es va oposar a les reivindicacions de Bourges. Esdevingut papa, malgrat les seves simpaties franceses, va perseguir el disseny de l'emancipació de Bordeus des de Bourges.
El 1438 es va celebrar a Bourges un altre concili important que, després de l'aprovació de la Pragmàtica Sanció del rei Carles VII, va intentar establir una església gal·licana autònoma de Roma. Durant l'episcopat de Jean Cœur, a la segona meitat del segle XV es va fundar la Universitat de Bourges.
El 1528 un concili a Bourges va condemnar els hugonots, que eren favorits de la universitat de procedència de Joan Calví i Théodore de Bèze. El 1603 l'arxidiòcesi tenia 772 parròquies, que esdevindrien 801 el 1776 i 796 el dia abans de la Revolució francesa, quan es van agrupar en nou ardiaconats i vint arxiprestats.
El 3 d'octubre de 1678, amb la promoció a seu metropolitana de la diòcesi d'Albi, la província eclesiàstica de Bourges va perdre les diòcesi sufragània de Rodez, Castres, Vabres, Cahors i Mende.
El 6 d'octubre de 1822, en virtut de la butlla Paternae caritatis del mateix Pius VII, es va restablir la diòcesi de Nevers, que va prendre el territori de l'arxidiòcesi de Bourges. Al mateix temps, es va reestructurar la província eclesiàstica de Bourges, incloent les sufragànies de Clermont, Llemotges, Le Puy, Tulle i Saint-Flour.
Després del sínode de 1990, el 1994 el territori de l'arxidiòcesi va ser replantejat i el nombre de parròquies es va reduir de més de 500 a 64.[cal citació]
Bourges és una de les poques seus episcopals a França de les quals es conserven els díptics d'ivori originals. A l'interior, al segle xi, va ser escrit amb tinta el catàleg episcopal, amb addicions posteriors, fins a Simó de Beaulieu (1281-1294). Avui dia, els díptics són pràcticament il·legibles, però hem rebut diverses còpies del catàleg.
El més antic és aquell transcrit en un manuscrit de la darreria del segle xi i arriba fins al bisbe Audebert de Montmorillon († 1096).[3] Cap a la meitat del segle xiii el canonge Etienne de Gallardon va redactar una altra còpia, ara conservada al cartulari del capítol.[4] En el moment de l'arquebisbe Roger li Fort (mitjans del segle xiv) es va elaborar una còpia oficial en pergamí, col·locada dins dels díptics: Aquesta còpia del catàleg es va mantenir fins a finals del segle xviii.
El catàleg episcopal també mostra els anys del seu pontificat per a cada arquebisbe, però les inconsistències i anacronismes són tals [5] que, fins a mitjan segle ix, no arriba a ser completament fiable.[6]
↑El catàleg, en la còpia de Gallardon, es reporta, a més de l'esmentat Delisle, també per Duchesne, op. cit., pp. 22-23, que també assenyala les variacions amb les altres còpies.
↑Eulogio i Palladio II, relacionats amb Simplicius, s'esmenten en el discurs pronunciat per Sidonius Apollinaris amb motiu de l'ordenació de Simplicius.
↑En els díptics de Bourges, dos arquebisbes anomenats Onorato s'esmenten un darrere l'altre; segons Duchesne, no està clar a quina de les dues se li atribueixen les dues esmentacions històriques de 533 i 535. Gallia christiana reconeix només un Honorat, així com Gams.
↑Segons la seva Vita, governà l'església de Bourges durant 12 anys i morí el 624.
↑Algunes cronologies tradicionals (cfr. Gams) distingeixen dos bisbes de nom Esteve, ambdós sants, que van viure a la mateixa època.
.jpg)
,_l%27%C3%A9glise.JPG)
