A Ostra e o Vento

A Ostra e o Vento

Fitxa
Direcció	Walter Lima, Jr.
Protagonistes	Lima Duarte Leandra Leal Fernando Torres Castrinho Floriano Peixoto
Guió	Walter Lima, Jr. i Flávio Tambellini
Música	Wagner Tiso
Fotografia	Pedro Farkas
Muntatge	Johnny Jardim
Productora	Ravina Produções
Dades i xifres
País d'origen	Brasil
Estrena	1997
Durada	118 min
Idioma original	portuguès
Color	en color
Pressupost	2.000.000 R$
Descripció
Gènere	drama

A Ostra e o Vento és una pel·lícula brasilera de 1997, dirigida per Walter Lima Jr., amb un guió adaptat per ell mateix i Flávio Tambellini, basat en el llibre de Moacir C. Lopes.^[1][2]

El director de fotografia és Pedro Farkas, la banda sonora de Wagner Tiso, amb una cançó-tema de Chico Buarque, que està a l'àlbum As Cidades.

Sinopsi

Marcela és una adolescent que viu amb el seu pare en una illa allunyada de la costa. És el responsable del manteniment del far a l'illa i l'ofega amb un amor possessiu i autoritari. A causa de la gran soledat imposada als dos pel lloc, es rebel·la contra el seu pare i desenvolupa una passió pel vent que assota l'illa i que s'acaba convertint en un dels personatges de la història.^[2]

Repartiment

• Lima Duarte — José
• Leandra Leal — Marcela
• Fernando Torres — Daniel
• Castrinho — Pepe
• Floriano Peixoto — Roberto
• Márcio Vito — Carrera
• Débora Bloch — mare de Marcela
• Hannah Brauer — Marcela als 6 anys
• Amanda Fontes Freire — Marcela als 3 anys
• Arduino Colasanti — mariner Magari
• Ricardo Marecos — mariner Pedro
• Márcio Vito — mariner Carrera
• Rodrigo Moreira — amant
• Charles Paraventi — veu de Saulo^[3]

Producció

Les localitzacions externes es van dur a terme a Ilha do Mel, a la costa de l'estat de Paraná (a Farol das Cochas i Grupa das Encantadas^[4]), i a la platja de Jericoacoara, a l'estat de Ceará. A Ilha do Mel destaquen són les escenes del Farol das Conchas, el far blanc que apareix a la major part de la pel·lícula. Les escenes de la gruta de pedra es van representar a la Gruta Encantada. A Jericoacoara destaquen les escenes de la Pedra Furada, una formació rocosa a la platja, a tocar del mar, que apareix en alguns moments de la pel·lícula.

Recepció

Carlos Alberto Mattos, a la seva crítica per O Estado de S. Paulo, va dir que la "pel·lícula és cohesionada i provoca reflexions des de la primera fins a l'última escena. El repartiment mai és menys que impecable."^[5]

Principals premis i nominacions

• Festival de Cinema Brasileiro de Miami 1998 (EUA): va guanyar en la categoria de millor actriu (Leandra Leal)
• Festival do Recife 1998 (Brasil): va rebre el Premi del Públic i Fernando Torres va rebre el Premi Especial del Jurat. Va guanyar en les categories de millor fotografia, millor direcció, millor muntatge i millor pel·lícula
• Premi APCA de l'Associação Paulista de Críticos de Arte, 1998 (Brasil): guanyador en les categories de millor fotografia, millor pel·lícula i millor actriu revelació (Leandra Leal)
• 54a Mostra Internacional de Cinema de Venècia 1997 (Itália): va rebre el premi CinemAvvenire i fou nominada al Lleó d'Or.^[6]
• Festival Internacional de Cinema de Friburg 1998 (Suïssa): rep el Trofeu Don Quixote^[7]
• IV Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida 1998: Premi Casa América.^[8]
• Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz 1997: Premi a la millor actriu (Leandra Leal)^[9]

Referències

1. AdoroCinema. «A Ostra e o Vento». [Consulta: 31 març 2020].
2. «Críticos | OSTRA E O VENTO, A».
3. «FILMOGRAFIA - A OSTRA E O VENTO». Arxivat de l'original el 2021-10-28. [Consulta: 28 octubre 2021].
4. «Paranaguá cenário de cinema? Confira alguns filmes que já fora gravados na cidade». JB do Litoral. Arxivat de l'original el 2021-10-26. [Consulta: 28 octubre 2021].
5. Carlos Alberto Mattos. «A Ostra e o Vento». O Estado de S. Paulo, 14-03-2003.
6. «VENICE FILM FESTIVAL – 1997». [Consulta: 6 octubre 2013].
7. «A Ostra e o Vento | Programa de Cinema» (en portuguès brasiler). TV Brasil, 15-01-2012. [Consulta: 31 març 2020].
8. IV Mostra de cine latinoamericano de Lleida a La Madriguera, revista de cinema
9. Premian en Biarritz a tres películas argentinas, La Nación, 5 d'octubre de 1997