La 10a etapa del Tour de França 2008 es va córrer el dilluns 14 de juliol, entre Pau i l'estació d'esquí d'Hautacam, amb un recorregut de 156 km.
La segona etapa dels Pirineus és la primera gran etapa de muntanya d'aquesta edició del Tour de França. Els ciclistes hauran de superar dos ports de muntanya de categoria especial: el mític Tourmalet i l'ascens final fins a Hautacam, on hi ha situada l'arribada.
La primera meitat de la cursa transcorre per terrenys ondulats que aproximaran els ciclistes cap als grans colossos pirinencs del dia. 38 km després de la sortida, a Pau, (Pirineus Atlàntics), els ciclistes es troben amb la primera dificultat muntanyosa del dia, la Cota de Bénéjacq (3a categoria), per passar tot seguit al departament dels Alts Pirineus, passant per Lorda i Banhèras de Bigòrra. En aquest primer tram de cursa també es trobaran els esprints de Lamarque-Pontacq (km 44) i Pouzac (km 74), i la segona dificultat muntanyosa del dia, la Cota de Loucrup (3a categoria, km 67).
La segona meitat de la cursa ve marcada per les dues ascensions a ports de muntanya de categoria especial de l'etapa. El primer d'ells és el Tourmalet, que es puja per la cara est, per Sainte-Marie-de-Campan. Amb el cim a 2.115 msnm i un pendent mitjà del 7,4% és un dels cims llegendaris del Tour. Un ràpid descens acostarà els ciclistes als peus de l'Hautacam, un port de 14 km de llargada que té el punt culminant a 1.520 msnm.[1]
Un grup de 24 ciclistes s'escapen quan tan sols es porten disputats 10 km de l'etapa, entre ells: Fabian Cancellara (Team CSC), Hubert Dupont (AG2R Prévoyance), Markus Fothen (Gerolsteiner), Óscar Freire (Rabobank ProTeam), Rémy di Grégorio, Jérémy Roy (FDJ) i Leonardo Duque (Cofidis). A poc a poc s'aniran distanciant del gran grup, fins a obtenir una diferència màxima de 9' 30" als peus del Tourmalet. Rémy di Gregorio s'escapa a 15 km del cim del Tourmalet i passa sol pel gran premi de la muntanya amb 2'10" sobre els seus immediats perseguidors i 6' sobre el grup del mallot groc. Óscar Pereiro, Damiano Cunego i Alejandro Valverde no poden seguir el ritme del grup principal i en són despenjats a manca de 2,5 km del coll.
Una bona estratègia del Team CSC, que frena a Fabian Cancellara que encara anava escapat, i el posa a tirar del gran grup, farà que el ritme augmenti considerablement durant el descens del Tourmalet i els pocs quilòmetres de pla que duen els ciclistes als peus de l'Hautacam. En aquest punt estan a punt d'agafar a Di Gregorio, mentre que Valverde i Cunego ja perden 2' 50". En les primeres rampes de l'Hautacam Kim Kirchen perd el contacte amb el grup de favorits i poc després Juan José Cobo Acebo, Leonardo Piepoli i Fränk Schleck s'escapen, obtenint 1' 40" d'avantatge a 5 km del cim, respecte al grup compost per Cadel Evans, Denís Ménxov, Carlos Sastre, Moisés Dueñas Nevado, Stéphane Goubert, Christian Vande Velde i Riccardo Riccò. Piepoli i Cobo Acebo acaben per distanciar Fränk Schleck a 2,5 km de l'arribada. Piepoli aconseguirà el triomf d'etapa per davant del seu company d'equip Juan José Cobo, mentre que el nou líder serà Cadel Evans, amb sols un segon d'avantatge respecte Fränk Schleck. El fins ara líder Kim Kirchen acabarà perdent 4' 19", amb la qual cosa passarà a la 7a posició de la classificació general. El Saunier Duval-Scott és el nou líder de la classificació per equips, i els seus ciclistes aconsegueixen, amb aquesta, la segona victòria consecutiva.
Finalment Damiano Cunego perd 5' 51" i Alejandro Valverde 5' 52", perdent d'aquesta manera quasi totes les opcions de victòria al Tour. El seu company d'equip Óscar Pereiro va perdre, per la seva part, 7' 03".[2]
Rémy di Grégorio (FDJ)
Iuri Trofímov (Bouygues Telecom)