Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Carlet

Carlet
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Ribera Alta
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Carlet Lola Navarro Lacuesta
Nome oficial Carlet (ca)[1]
Códigu postal 46240
Xeografía
Coordenaes 39°13′31″N 0°31′13″W / 39.2252°N 0.5202°O / 39.2252; -0.5202
Carlet alcuéntrase n'España
Carlet
Carlet
Carlet (España)
Superficie 45.6 km²
Altitú 48 m
Llenda con
Demografía
Población 16 141 hab. (2023)
- 7769 homes (2019)

- 7829 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Ribera Alta
0.62% de provincia de Valencia
0.32% de Comunidá Valenciana
0.03% de España
Densidá 353,97 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Alzira, Baler y Chilly-Mazarin
carlet.es
Cambiar los datos en Wikidata

Carlet ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España, perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.

Xeografía

Atópase na parte sur de la subcomarca de Vall dels Alcalans.

El so términu tien una superficie llana na so mayor parte. Pel oeste enfusen les estribaciones del monte Matamón, ensin devasar los 340 m d'altitú.

El ríu Magro, d'escasu caudal, pero de grandes aveníes en dómines lluvioses antes de la construcción del banzáu de Forata, traviesa'l territoriu de noroeste a sureste; drenan tamién el términu municipal el ríu Secu o Ribayu de Montortal y el so afluente, la Rambla de la Parra, que procede del términu de Tous. El mesmu ríu Magro estrema l'ampliu términu en dos metaes práuticamente iguales. La parte de la izquierda, esto ye, escontra l'este, forma una gran llanura (El Pla), que llega a la llende con Alginet pol nordés, del cual dixebrar les llombes del Cabezol (89 m). La parte de la derecha, onde ta tamién la capital municipal, estender escontra'l suroeste hasta tocar les estribaciones de la Sierra de Matamón pela redolada de la Casa Blanca como s'indica na Fueya 746 del Mapa Xeográficu Nacional a escala 1:50.000 ([2]), esto ye, nes fasteres surorientales de les Llombes de Matamón, onde namái en dellos puntos consígense superar los 250 m d'altor. Ye un ríu de calter enchente, como lo atestigua unu de los nomes que recibe, el de Rambla d'Algemesí, que'l mesmu Cavanilles emplegaba al referise al mesmu. El Magro tien un gran anchor del calce al pasar por Carlet (más de 200 m) y tien dos pontes: el de la carretera y el del tren o Metro de Valencia (l'antiguu "Trenet"). Les sos aveníes a lo llargo del tiempu dieron orixe a la elevación del calce llenu de grava, agora práuticamente recubierta por sedimentu más finos (al modificar el réxime tres la construcción del banzáu de Forata), y a la construcción de dos diques naturales a entrambos llaos de dichu calce lo cual esplica'l fechu del menor altor de les cais paraleles al ríu (por casu, Carrer Fondu) con respectu al dique natural de la vera derecha.

De la Sierra del Caballón (La Colaita) baxen unos cuantos ribayos que se xunen yá al términu de Carlet pa formar el ríu Secu o de Benimodo tamién conocíu como Ribayu de Montortal, un cursu d'agua bien esporádico (bien rares vegaes lleva agua) que cuerre paralelu al Magro como yá se señaló. El mesmu Cavanilles fai una referencia a esti ríu Secu señalando los enormes llenes que causó en tiempos históricos. El resalte del calce y de los diques naturales de les veres (debíu al depósitu de cantos rodaos, grava y arena) d'esti ríu Magro tórgalu desaguar nél, esviándolo escontra'l sur y faciéndolo desaguar nel ríu Verde, n'ocasiones bien escepcionales, yá práuticamente sumíes pol enorme cambéu nel usu de la tierra de secanu a regadío na so cuenca (al nivelar los campos en terraces, lo cual aumenta la infiltración y mengua la escorrentía. Poro, la mayor parte del términu de Carlet ye un dominiu de terrén llanu, d'orixe aluvial y bien fértil pa prauticar l'agricultura. Carlet beneficiar del riego en non menos de 3.400 Hai. gracies a delles acequias y canales y, cuantimás, a la Canal Júcar - Turia, que traviesa'l términu municipal, lo cual convertir nel tercer conceyu (dempués de Alcira y de Algemesí) con mayor superficie de regadío de tola Ribera Alta.

El clima ye mediterraneu: la temperatura medio añal ye de 16 °C y el mugor del aire ye del 62% (permediu añal). Son rares les nevaes y más frecuentes les xelaes nocherniegues.

Notes sobre historia urbana

Teatru El Sieglu
2005
2008

La ciudá de Carlet tien un planu urbanu ortogonal o en damero (con una pequeña curva escontra'l sureste p'afaese a la mesma curva del ríu Magro). Esti tipu de planu urbanu ye similar al que los cristianos emplegaron na fundación de ciudaes nueves y que tenía los sos antecedentes nes ciudaes romanes. N'España esti tipu de planu espublizar a partir del de Jaca.[3] El Fueru aragonés espublizó esti tipu de planu urbanu nes nueves poblaciones que se diben creando, como asocede en Villarreal (Castellón). Nes antigües ciudaes romanes, el planu disponíase en redol a dos calles principales: el cardu de norte a sur (d'onde vien la pallabra puntu cardinal) y el decumano d'oeste a este. Nel casu de Carlet, el cardu correspondería a la carretera de Tavernes de la Valldigna (CV-50), que constitúi la cai Colón, ente que el decumano enllazaría'l camín del Campusantu, al oeste de la estación del tren (El Ravalet) cola ponte de la carretera que va escontra Alginet y Valencia. Sicasí, nesti últimu casu nun puede estremase tan nítidamente porque nun hai una cai dafechu recta d'este a oeste. Ye bien probable que nos sos empiezos nel sieglu XIII, Carlet namái tuviera compuestu por unes poques cais paraleles al ríu pel so marxe derecha (al oeste del mesmu), lo qu'esplica la razón pola cual la cai Mayor tea más cerca del ríu (tenía de ser el "cardu" orixinal). A última hora, l'enanche urbanu de la ciudá foise realizando amodo mientres dellos sieglos y la cai Colón convirtióse, col tiempu, nel verdaderu cardu o cai principal de norte a sur, ente que nel encruz de los dos calles principales atopar nel antiguu edificiu del Teatru El Sieglu, visible nes semeyes. Y en el casu de Carlet, el Mercáu vieno construyise, nuna fecha relativamente recién (1934), nel estremu oriental del decumano, xunto al ríu, carauterística que -y diera na antigüedá, el verdaderu calter de foru cola proteición necesaria, ensin tar nel centru de la población.

Barrios y pedaníes

Nel términu municipal de Carlet atópase tamién el nucleu de población de Ausiàs March, sirvíu por una recién estación del Metro (FGV, l'antiguu "Trenet"), al igual que la mesma estación de Carlet. La so población ye de 303 habitantes, según datos del INE pal 1 de xineru de 2006. L'apeaderu de Ausias March atopar a 1.630 m (aproximao) de la estación de Alginet y a 4,5 km de la de Carlet. Puede trate una imaxe de satélite en WikiMapia ([4])

Vista aérea de Carlet.

Llocalidaes estremeres

El términu municipal de Carlet parte coles siguientes llocalidaes: L'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar y Tous,

Comunicaciones

Carlet falta 28 km de la ciudá de Valencia.

Cuenta con una estación de ferrocarril (FGV), tren que se convierte en metro (Llinia 1) al llegar a la capital.[5]

La carretera comarcal Tavernes de la Valldigna-Llíria (CV-50) traviesa Carlet pel centru de la población (Cais Vilanova, Colom y Enginyer Balaguer). Amás, un enllaz (CV-524, antigua carretera de la Creu Negra) coneuta Carlet cola N-340 (A-7), Albacete-Valencia.

Dos llinies d'autobuses pasen pola población: la de Catadau a Alcira y la de Benimodo a Valencia.

Historia

Carta puebla de Carlet. Copia de 1720 de la orixinal de 1610. Archivu del Reinu de Valencia.

Les más antigües menciones escrites sobre Carlet atopar nel Llibre del Repartiment, onde en 1238 desígnense repetidamente les Alquerías de Carlet y Alfarb como les principales del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural tamién formaben parte Catadau y Llombai colos sos respeutivos castiellos.

Según Joan Coromines (1995), ye probable que'l nome de Carlet resulte del árabe vulgar valencianu Qalaét (Alcalans), que significa "plaza fuerte", "castiellu", amenorgáu a Calet y contamináu pola "r" del nome del Covarón de Matamón, a la que los moros llamaben Garlédi (cueva infernal) o Gar-al-meit (cueva de los homes muertos). Sicasí, el Diccionariu Enciclopédicu Salvat (edición de 1967), señala que'l nome de carleta (llima pa forgar el fierro) procede del francés carlette, que la so fonética ye idéntica a la de Carlet, polo que ye probable que'l nome proceda del antiguu occitanu. Esta última etimoloxía concuerda más cola forma ortogonal del so planu urbanu que s'introdució n'España nes tierres reconquistaes a los árabes, tal como yá se dixo. El motivu d'esta afirmación basar en que la forma del planu ortogonal urbanu correspuende a la Baxa Edá Media procedente de les antigües ciudaes fundaes mientres el periodu del Imperiu Romanu (y heredáu de la mesma pol Imperiu Carolinxu) y distintu na so forma, poro, a les alquerías o pueblos d'orixe árabe. Y en realidá, el pueblu o alquería fundáu polos árabes en Carlet nun s'atopaba nel allugamientu actual sinón nel llugar, agora despoblado, de Pintarrafes, que queda escontra'l noroeste de l'actual ciudá. Esti nome de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí tien orixe árabe. En dichu llugar, onde güei se llevanta la ermita de San Bernardo, foi onde nacieron San Bernardo Mártir, María y Gracia, fíos del rei moru, que sufrieron el martiriu por convertise a la fe cristiana y agora son los patrones d'Alcira.

Imaxe del arcu d'entrada a la ermita de San Bernardo Mártir en Carlet. Fotografía de 1967

Los primeros testimonios de l'actividá humana referíos a Carlet, yá que esisten abondosos restos atopaos, que faen remontar los oríxenes del poblamientu a la prehistoria, yá que s'atoparon puntes de flecha, aguyes y raspadores de xiles, procedentes del Paleolíticu o Neolíticu, na llamada Cueva de Primu (la Parra).

Los primeros restos documentaos en Carlet pertenecen a la cultura ibérica. Ésta apaez a finales del sieglu VI e.C. El poblamientu Ibéricu articular nun conxuntu de xacimientos dependientes d'un nucleu principal, fuertemente defendíu. El principal xacimientu de Carlet atópase na Font Blanca, na zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m del pueblu. Otru xacimientu ibéricu atopar nel pobláu de Matamón, al oeste de los términos de Carlet y Catadau, formando llende col de Tous. D'esta llomba de Matamón recoyéronse ocho fragmentos de pequeñu tamañu, de cerámica ática de barniz negru dalgunos de cerámica ibérica con decoración xeométrica senciella.

Tocantes a la dómina Romana, ésta empieza n'España nel añu 218 e.C. D'esta dómina topáronse los siguientes xacimientos en Carlet:

  • Els Fornals (sieglu I y II d. de C.)
  • La Font Blanca (finales del sieglu III e.C. al II d. C.)
  • El Pedregalet (cronoloxía indeterminada)

La cerámica d'estos xacimientos ye fina Campaniense, Sigillata Aretina y Sigillata Clara, dalgunes lleven decoración en relieve.

Nel Llibre del Repartiment apaez la donación de Xaime I a Pedro de Montagud el 5 de xunu de 1238, de les alquerías de Carlet y Alfarb, que se topen nel La Vall d'Alcalà, colos fornos y molinos.

Carlet yera una alquería musulmana y como tal taba constituyida por llabradores llibres y propietarios de les sos tierres. De cutiu, la población asitiábase alredor d'una torre que faía funciones de defensa y de vigía de la comunidá rural. Estes torres yeren de dimensiones amenorgaes y nun teníen calter señorial. En Carlet hai constancia de la esistencia d'una d'estes torres, que foi destruyida nel sieglu XVI, según afirma Escolano.

La primer Carta Puebla data del 17 de xineru de 1251 y foi fecha al Fueru d'Aragón. El señor territorial llevó 57 pobladores pa Carlet y L'Alcúdia. Nésta y les posteriores Cartes Puebla podemos reparar les rellaciones de dependencia del campesinado, respectu del señor, que van permanecer inalterables en llinies xenerales, hasta la supresión de los Señoríos tres la muerte de Fernandu VII.

El 22 d'avientu de 1329, el rei Alfonsu IV d'Aragón, concede al señor la metá de les penes y la conocencia de les causes criminales, sacante les condenes de muerte y mutilación de miembros.

En 1348 Carlet pasó a la familia Vilanova, independizándose de la xurisdicción de Alcira y recibiendo el títulu de Villa. En 1374, Vidal de Vilanova, casáu con Elvira de Montagut, viende Carlet a los Xuraos de Valencia, quien de la mesma en 1375 vender a Mosén Gonzalo de Castellví.

Mientres les Germanías (1519-1522), los agermanados de Carlet asaltaron y escalaron el castiellu de los Castellví. Los musulmanes, que teníen condiciones de vasallaxe más onerosas, caltuviéronse fieles al señor y la población cristiana a los agermanados.

En 1604 foi creáu'l títulu de Conde de Carlet a favor de Jorge de Castellví y López de Mendoza. Según el Censu de Caracena, en 1609 poblaben Carlet 89 cases de cristianos vieyos y 290 de cristianos nuevos. Tres la espulsión d'estos postreros aquel mesmu añu, el conde de Carlet repuebla la villa y afítense les condiciones poles que s'han de rexir los nuevos pobladores. El conde da una nueva Carta Puebla en 1610. El pueblu queda estremáu en Antich y Nou.

El nuevu Salón Giner, un antiguu cine y teatru reconstruyíu apocayá

En 1620 fundóse un conventu de Dominicos que sumió cola exclaustración.

Mientres tol sieglu XVII los vasallos enfrentar al Conde en numberoses ocasiones por considerar bien gravosas les esixencies del señor. Estos enfrentamientos fueron tantu per vía llegal, formulando querelles ante la Corona, como pola violencia, sublevándose.

Cuando Antonio José de Cavanilles percorrió la zona de Carlet (1795) yá faía referencia al despoblado de Pintarrafes al que yá se fixo referencia.

La estación del antiguu Trenet convertíu agora na llinia 1 del Metro de Valencia

En 1801 el pueblu asaltó y escaló el Palaciu Condal, amenorgando a cenices los archivos de los escribanos.

En 1830 establezse'l Xulgáu de primera Instancia ya Instrucción.

El 19 de xunu de 1872 el nucleu urbanu de Carlet sufre les consecuencies d'un terremotu de fuerte intensidá. El Portal de Sant Bernat, el Palaciu Condal y la Ilesia Parroquial sufren graves daños.

El palaciu condal foi baltáu en 1891, al efectuase un nuevu enanche de la población.

En 1894 llega a Carlet el ferrocarril a la estación provisional que se construyó na parte izquierda del ríu Magro. El ferrocarril de vía estrecha crucia'l ríu Magro al traviés d'una ponte d'obra (d'antiguo metálicu) y arrodia a la población pel norte y pel oeste, col edificiu de la estación en lladriyos coloraos construyíu en 1925, previu valtamientu de l'anterior y orixinal, y convirtióse nuna especie de símbolu de la ciudá. La estación allugar nel llau noroeste de la ciudá y na amplia zona de la so contorna fueron apaeciendo les industries incipientes (construcción, especialmente) que teníen dos ventaja d'allugamientu: el serviciu de tresporte que-y apurría'l "trenet" y el fechu de que la mesma vía del mesmu aisllaba parcialmente la zona industrial del restu de la población.

El 10 d'agostu de 1926, mientres el reináu d'Alfonsu XIII, foi-y dau a Carlet el títulu de Ciudá.

A mediaos del sieglu XX, concretamente'l 14 de xunu de 1953, fundóse la emisora llocal de radio Radio Carlet con una programación cultural y d'entretenimientu que tuvo nel aire mientres dellos años.

Nes últimes décades del sieglu XX construyó una especie de vía piatonal y ciclista ente Carlet y L'Alcúdia (2,5 km), xunto a la carretera de Liria a Tavernes de la Valldigna (CV-50), que ye bien utilizada polos habitantes de los dos pueblos pa pasiar.

Alministración

Alcaldes dende la Transición

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE
1983-1987 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE
1987-1991 José Suey García PSPV-PSOE
1991-1995 Salvador García Carbonell UPV
1995-1999 M.ª Ángeles Crespo Martínez PP
1999-2003 M.ª Ángeles Crespo Martínez PP
2003-2007 M.ª Ángeles Crespo Martínez PP
2007-2011 M.ª Ángeles Crespo Martínez PP
2011-2015 M.ª Ángeles Crespo Martínez PP
2015-2019 M.ª Josep Ortega Requena Compromís
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Alcaldes anteriores

Demografía

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
14.276 14.239 14.494 14.366 14.056 13.975 14.080 14.622 14.812 14.952 15.189 15.366 15.527 15.606 15.485 15.296 15.335 15.351 15.397 15.384
  • Carlet tenía 9554 habitantes en 1960 y 11742 en 1970.
  • La población del conceyu atópase concentrada na ciudá de Carlet, siendo escasa la población tremada.
  • La población de Ausias March vieno menguando llixeramente nos últimos años pasando, de 332 habitantes nel 2000 a 303 nel 2006.
  • La población femenina ye mayoritaria, anque la diferencia ye bien pequeña. Nel últimu censu, 7.700 frente a 7.651.

Economía

La Canal Júcar - Turia nel puntu onde crucia la carretera CV-50 nel términu municipal de Carlet. Nesti puntu esiste una estación de bombéu, la del Camí de la Casa del Notari

La economía de Carlet ye básicamente agrícola. La superficie cultivada ocupa'l 80% del suelu. El regadío ocupa'l 71,77% del terrén cultiváu (3.520 hai), ocupando'l tercer llugar ente los conceyos de la Ribera Alta, como yá se señaló. Esti progresu del regadío sobre los antiguos terrenes de secanu, nos que se desenvolvía'l algarrobo y otros árboles mediterráneos de cultivu, y tal como puede apreciase na imaxe de la contorna de la Ermita de San Bernardo, vieno avanzando a partir de mediaos del sieglu XX. El términu regar con agües del ríu Magro y numberosos "motores" que bombien agua de los pozos más o menos fondos qu'abonden en tola contorna. Delles acequias utilicen l'agua del sosuelu ente que el Canal Júcar-Turia riega les tierres entendíes ente ésti y l'Acequia Real del Júcar.

El cultivu más estendíu ye'l de los cítricos. Amás, les condiciones climátiques específiques del conceyu dexaron la proliferación de cultivos de fruta de güesu o fruta de branu, cuantimás, del piescu ceo, nel que Carlet tien un llugar preponderante a escala nacional.Nos últimos años otra variedá de fruta, el caqui ye'l referente nos campos de cultivu del términu.

La ganadería tien un desenvolvimientu escasu y ta en función de la venta inmediata de los productos a empreses tresformadores. Apaecen delles granxes como una actividá cuasi industrial nes que se cría ganáu bovino, ovín, caprino, porcín y aves.

El sector industrial desenvolver na segunda metá del sieglu XX, coincidiendo cola apaición d'empreses rellacionaes cola fabricación de materiales de construcción, que se beneficiaron cola construcción de la llinia de ferrocarril (el Trenet). Estableciéronse nueves industries, principalmente talleres de fabricación de carpintería de madera, metálica y de PVC, almacenes de distribución de productos pal llar, actividaes rellacionaes cola hortofruticultura y la comercialización y tresformamientu de productos agrícoles, fabricación d'envases y embalaxes.

Monumentos

Monumentos relixosos

Interior de la Ilesia Parroquial de l'Asunción de Carlet
  • Ilesia Parroquial. Yera la del antiguu Conventu de Dominicos, construyida nel sieglu XVIII. El 2 d'ochobre de 1870 foi destruyida parcialmente por un terremotu. Consta de nave central con capiyes llaterales ente los contrafuertes. Ta estremada en dos pisos, l'inferior ye del sieglu XVIII, reconstruyíu y el superior más modernu. Nel interior guarda la imaxe de Santa María de Carlet, del sieglu XIII.
  • Ermita de San Bernardo. Ye una capiya de planta centralizada. Consta d'una doble planta que ye de forma heptagonal pel esterior, única n'Europa, y cuasi circular na parte interior de la bóveda, como tamién ye circular la baranda interior del primer pisu. L'espaciu central ta cubiertu con una airosa cúpula de texas azules sobre tambor. Nel tambor, tamién heptagonal, ábrense ventanes circulares. El cuerpu qu'arrodia l'espaciu central tien un pisu altu, nel que s'abrir balcones. Construyóse sobre'l palaciu del rei moru qu'había martirizado al so fíu San Bernardo de Alcira y les sos hermanes, María y Gracia, por convertise al cristianismu.

Monumentos civiles

  • Auditoriu Musical. Consta d'un auditoriu en forma trapezoidal, formáu con muriu de lladriyu cara vista y fondu de cristal pavés. Tien una superficie d'escena de 130 m² y dos suétanos. El primeru habilitáu pa camarinos y vestuariu y el segundu p'almacén.
El Mercáu Municipal de Carlet ye una obra del arquiteutu Mariano Peset Aleixandre terminada en 1934 n'estilu Art Deco
  • Mercáu Municipal. Allugáu xunto al ríu Magro nel puntu onde lu crucia la carretera de la Creu Negra escontra Alginet, qu'agora ye l'Autovía A-30, un ramal de l'A-3. La so fachada ye una bella muestra de art-decó presidida pol escudu republicanu de Carlet y ye obra del arquiteutu Mariano Peset Aleixandre, que se remató en 1934. El restu del edificiu ye una nave metálica.
  • Teatru El Sieglu. La fachada consta de dos cuerpos d'arcaes espaciadas. Un frisu ampliu, onde s'atopa'l rótulu, dixebrar del frontón onduláu. Dos fines pilastres esquinadas tán coronaes por dos talos florones. Construyíu en 1889, atopábase cuasi en ruines hasta va unos años en que s'empecipió la restauración, como puede trate nes imáxenes respeutives.
  • Salón Giner, Teatru, salón d'actos oficiales del conceyu y cine. Na década de 1950 tenía una parte al campu dedicada al cine de branu.
  • L'antiguu Hospital, convertir en Residencia pa la Tercer Edá y ye anguaño un centru de día pa enfermos mentales. Atópase cerca de la estación del metro, al oeste de la ciudá, al entamu del camín al Campusantu.
Aules individuales del Parque escolar de Carlet
  • Parque Escolar. Les Escueles Graduaes de Carlet formen un parque escolar, onde les aules constitúin edificios exentos arrodiaos de parques, xardinos y zones de deportes y recreación. Allugáu cerca de la estación y cuasi contemporaneu con ésta, anque daqué posterior, constitúi un formosu exemplu d'arquiteutura pedagóxica, con un salón d'actos flanqueado orixinalmente pola biblioteca y el muséu, y que foi remocicáu y remozado en 1978. Un conxuntu de viviendes bien planiaes constituyíen les residencies de maestros y maestres al cruciar la cai qu'anguaño yá nun tienen dicha función. Nel parque escolar construyóse un mapa en relieve d'España, de grandes proporciones, y que sirvía (ya inda sirve, anque ta daqué deterioráu pol pasu del tiempu) de recursu didácticu. Constituyó un diseñu vanguardista del arquiteutu Mariano Peset Aleixandre (el mesmu arquiteutu del Mercáu, quien foi arquiteutu municipal de Carlet mientres dellos años), y constitúi una de les sos obres más importantes.

Fiestes llocales

  • Antroxos. Estes fiestes ancestrales fueron recuperaes tres la transición política española, recuperando los desfiles de mázcares y el tradicional Baille d'Antroxu, actos que se celebraben antes de la Guerra Civil, nos distintos Casinos y Asociaciones Carletinas.
  • Falles. Estes fiestes adquirieron, dende va unos años, gran puxanza ente la sociedá de Carlet, enllantándose a nivel tanto festivu como cultural.7 comisiones falleras esisten anguaño: Falla EL VIDRE, Falla PENSAT I FET, Falla COMUNITAT VALENCIANA, Falla EL CRESOL, Falla AVINGUDA BLASCO IBAÑEZ, Falla PLAÇA ESPANYA y Falla EL FÚTBOL.
  • San Vicente Ferrer. Carauterízase poles paelles que se celebren na zona montascosa que la arrodia, según poles tradicionales "mones" con chocolate.
  • Romería de San Bernardo. La fiesta de San Bernardo, patrón de Carlet, celébrase'l día 23 de xunetu con una tradicional romería.
  • Fiestes Mayores. Celébrense la segunda selmana de setiembre. Son bien conocíes les verbenes, siendo de destacar la verbena del Mantón de Manila, pol so calter tradicional.

Personaxes pernomaos

Gastronomía

La cocina carletina ye variada. Ente los sos platos típicos destaquen el arroz al fornu, el arroz caldoso, la paella, arroz en "caçola", la "sardinà" y la "rosca en all". Ye famosa la conserva de pimientos verdes y tomates n'agua y sal, llamada "salmorra" (salmoria). D'antiguo acostumábase a comer "sang en seva" (sangre con cebolla) que vendíen na cai (y tamién agua de llimón, cola corteza bien finamente cortada del llimón, como bebida refrescante). El dulce típicu ye la "coca setxinosa "o "coca de setxí", una torta de panquemado recubierta por azucre y mantega que ye tradicional comer en selmana santa anque puede atopase tol añu en panaderíes y pastelería de la llocalidá.

Música

  • El Boleru de Carlet y Les seguidilles son pieces bien conocíes dende mediaos del sieglu XX ([6]).
  • Carlet cunta con dos bandes de música: Agrupació Musical L'Artística de Carlet y la Societat Xunió Musical de Carlet.
  • El mundialmente conocíu pasodoble Pepita Greus foi compuestu pol direutor d'orquesta y compositor Pascual Pérez Choví, natural de Carlet, en 1926.
  • El pasudoble Amparito Roca foi compuestu pol maestru Jaime Texidor Dalmau cuando yera'l direutor de la Banda Primitiva de Carlet y dedicáu a una alumna de pianu y amiga de la so fía.[7]
  • La Jota Redona de Carlet ye un bon exemplu de la variante valenciana de la xota española. Puede trate en You Tube la interpretación de la Jota Redona de Carlet por El Boleru Grup de Danses de l'Alcúdia ([2])

Hermanancies

Referencies

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Mapa Xeográficu Nacional, Fueya 746 (Llombai)
  3. Vicente Bielza de Ory (Catedráticu de Xeografía Humana, Departamentu de Xeografía y Ordenación del Territoriu, Universidá de Zaragoza). DE LA CIUDÁ ORTOGONAL ARAGONESA A LA CUADRICULAR HISPANOAMERICANA COMO PROCESU D'INNOVACIÓN-ESPARDIMIENTU, CONDICIONÁU POLA UTOPÍA. Barcelona: Universidá de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÓNICA DE XEOGRAFÍA Y CIENCIES SOCIALES, Vol VI, nᵘ106, 15 de xineru de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)
  4. Ausias March en WikiMapia [1]
  5. Xavier Mariña Clavell: Rafael Alcaide González. El trenet de Valencia. Reseña apaecía en Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Xeografía y Ciencies Sociales, Universidá de Barcelona Nᵘ281, 5 de marzu de 2001 (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm)
  6. El Boleru de Carlet en You Tube
  7. «Llistáu d'asociaciones culturales del conceyu de Carlet» (castellanu). Consultáu'l 27 d'avientu de 2010.

Bibliografía

  • Xavier Mariña Clavell: Rafael Alcaide González. El trenet de Valencia. Reseña apaecía en Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Xeografía y Ciencies Sociales, Universidá de Barcelona Nᵘ281, 5 de marzu de 2001 (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm).
  • Salvador Alcover Hervás: Historia de Carlet. Editáu en 1942. Contién un mapa de Carlet y los conceyos del antiguu partíu xudicial, ellaboráu por Dn. Francisco Asensi Casp.
  • Vicente Bielza de Ory (Catedráticu de Xeografía Humana, Departamentu de Xeografía y Ordenación del Territoriu, Universidá de Zaragoza). DE LA CIUDÁ ORTOGONAL ARAGONESA A LA CUADRICULAR HISPANOAMERICANA COMO PROCESU D'INNOVACIÓN-ESPARDIMIENTU, CONDICIONÁU POLA UTOPÍA. Barcelona: Universidá de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÓNICA DE XEOGRAFÍA Y CIENCIES SOCIALES, Vol VI, nᵘ106, 15 de xineru de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm).
  • Ministeriu de Cultura PARES (Portal d'Archivos Españoles) - (http://pares.mcu.es/)

Enllaces esternos



Read other articles:

  关于与「上海轨道交通7号线」標題相近或相同的条目,請見「7号线」。 上海轨道交通7号线07A02型列车驶出美兰湖站概覽營運地點 中国上海市浦东新区、徐汇区、静安区、普陀区、宝山区服務類型地铁所屬系統上海地铁目前狀況运营中起點站美兰湖終點站花木路系統代號M7线[1]技術數據路線結構地下、高架路線長度44.366 km(27.57 mi)[2]最高速度80…

Japanese footballer (born 1984) The native form of this personal name is Hasebe Makoto. This article uses Western name order when mentioning individuals. Makoto Hasebe長谷部 誠 Hasebe with Eintracht Frankfurt in 2019Personal informationFull name Makoto Hasebe[1]Date of birth (1984-01-18) 18 January 1984 (age 39)Place of birth Fujieda, Shizuoka, JapanHeight 1.80 m (5 ft 11 in)[2]Position(s) Centre-back, Defensive midfielderTeam informationCurrent team E…

Untuk Swiss Re Tower, London, lihat: 30 St Mary Axe Schweizerische Rückversicherungs-Gesellschaft AGJenisAktiengesellschaftKode emitenSIX: SRENMerah Muda OTC: SSREYIndustriJasa keuanganDidirikan19 Desember 1863KantorpusatZurich, SwissTokohkunciMichel M. Liès (CEO di Induk), Christian Mumenthaler (CEO Reasuransi) Walter Kielholz (Ketua), J. Eric Smith (Presiden dan CEO Swiss Re Americas),ProdukReasuransi, Asuransi, Manajemen asetPendapatanAS$ 33.624.000.000 (2012)[1]Laba bersihAS$ …

「宮川大輔 (サッカー選手)」とは別人です。 宮川(みやがわ) 大輔(だいすけ) 特許庁平成30年1月25日_Vol.36_2・3月号「とっきょ」(2018年)本名 宮川 大輔ニックネーム お祭り男生年月日 (1972-09-16) 1972年9月16日(51歳)出身地 日本・滋賀県大津市血液型 B型身長 172 cm言語 日本語方言 関西弁・滋賀弁・大阪弁最終学歴 京都西高等学校(現・京都外大西高等学校)出身 NSC大…

Ópera de SüreyyaSüreyya Operası LocalizaciónPaís  TurquíaLocalidad EstambulCoordenadas 40°59′17″N 29°01′44″E / 40.987963, 29.028985Información generalApertura 1927CaracterísticasAforo 570 espectadores[editar datos en Wikidata] La Ópera de Süreyya (en turco: Süreyya Operası) también llamada Centro Cultural de Süreyya (Süreyya Kültür Merkezi), es una sala de ópera situada en el distrito de Kadıköy en Estambul, Turquía. El edificio fue …

Ця стаття про комуну. Про село див. Алімпешть. комуна АлімпештьAlimpești Країна  Румунія Повіт  Горж Телефонний код +40 253 (Romtelecom, TR)+40 353 (інші оператори) Координати 45°06′09″ пн. ш. 23°48′04″ сх. д.H G O Висота 375 м.н.р.м. Площа 35,11 км² Населення 2176[1] (2009) Розташування Влад…

Figura esquemática del demonio de Maxwell, una posible violación del segundo principio de la termodinámica. La filosofía de física térmica y estadística es la parte de la filosofía de la física encargada de la interpretación de los postulados de la termodinámica clásica, mecánica estadística y otras teorías relacionadas. Sus enfoques centrales incluyen el estudio de la entropía, y su relación con la segunda ley de la termodinámica. Estudia también la interdependencia entre la …

Karakter Pirates of the Caribbean Nama Jack Sparrow Pekerjaan Bajak Laut, bekas anggota EITC Kapten Diperankan oleh Johnny Depp Kapal Black Pearl, Interceptor, Jolly Mon, Barnacle, Grand Barnacle,The Dying Gull Senjata Pedang, Pistol, Teman Joshamee Gibbs, Will Turner, Elizabeth Swann, [[and other Black Pearl crew, Bootstrap Bill Turner Lawan Hector Barbossa, Komodor James Norrington, Davy Jones, Cutler Beckett Jack Sparrow adalah seorang bajak laut fiksi dan tokoh utama dalam film trilogi Pirat…

Grady Diangana Diangana en 2019Datos personalesNacimiento República Democrática del Congo19 de marzo de 1998 (25 años)Nacionalidad(es) BritánicaCongoleñaAltura 1,80 m (5′ 11″)Peso 73 kg (161 lb)Carrera deportivaDeporte FútbolClub profesionalDebut deportivo 2016(West Ham United F. C.)Club West Bromwich Albion F. C.Liga EFL ChampionshipPosición CentrocampistaDorsal(es) 11Selección nacionalSelección COD República Democrática del CongoPart. (goles) 1 (0)T…

У Вікіпедії є статті про інші значення цього терміна: Дофін (значення). Герб дофінів До́фін (фр. Dauphin) — титул спадкоємця французького престолу. Титул відомий у Франції з Раннього середньовіччя. Спочатку титулом володіли графи В'єннські. На гербі одного із графів В'єннс

1970 studio album by Harry BelafonteBelafonte By RequestStudio album by Harry BelafonteReleased1970RecordedRCA's Music Center of the World, Hollywood, California, and RCA's Studio B, New York CityGenrePopLabelRCA RecordsProducerJack Pleis, Andy WiswellHarry Belafonte chronology Harry & Lena(1970) Belafonte By Request(1970) The Warm Touch(1971) Professional ratingsReview scoresSourceRatingAllmusic[1] Belafonte By Request is an album by Harry Belafonte, released by RCA Records …

اتحاد الولايات المتحدة لكرة القدم (بالإنجليزية: United States Soccer Federation)‏  الاسم المختصر USSF الرياضة كرة القدم أسس عام 1913 (منذ 110 سنوات) الرئيس كارلوس كورديرو المقر شيكاغو، إلينوي رمز الفيفا USA  الموقع الرسمي www.ussoccer.com تعديل مصدري - تعديل   الشعار السابق لاتحاد الولايات المتحد…

شعار هيئة تنشيط السياحة الأردنية. مواضيعأردنية تاريخمملكة الأنباط · هاشميون  · خلافة · الدولة العثمانية · بلاد الشام  · الهلال الخصيب · الثورة العربية · اتفاقية سايكس بيكو · الانتداب البريطاني  · إمارة شرق الأردن · المملكة العربية السورية · الص

Chennai MadraskotaChennaiLokasi Chennai di Tamil NaduTampilkan peta Tamil NaduChennaiChennai (Chennai)Tampilkan peta ChennaiKoordinat: 13°5′N 80°16′E / 13.083°N 80.267°E / 13.083; 80.267Koordinat: 13°5′N 80°16′E / 13.083°N 80.267°E / 13.083; 80.267Negara IndiaNegara bagian Tamil NaduRegionCoromandelDistrikChennaiNama sebelumnyaMadrasDidirikan1639Ketinggian6 m (20 ft)Populasi (2011)[1][2] •&…

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أبريل 2019) جوش برنس معلومات شخصية الميلاد 26 يناير 1988 (35 سنة)  سولفور  مواطنة الولايات المتحدة  الحياة العملية المدرسة الأم جامعة تكساس في أوستنجامعة تولين  المه…

Azra AkınAzra Akin pada tahun 2004LahirAzra Akın8 Desember 1981 (umur 41)Almelo, BelandaKota asalIstanbul, TurkiTinggi1,76 m (5 ft 9+1⁄2 in)Pemenang kontes kecantikanGelarMiss Turkey 2002(Pemenang)Miss World 2002(Pemenang)Warna rambutCoklatWarna mataCoklat Azra Akın adalah seorang aktris, penari dan model Turki yang menyandang gelar Miss World 2002. Gelar itu dimenangkannya pada 7 Desember 2002 di Alexandra Palace di London (Inggris) sebagai wakil Turki. Ia menj…

Прапор Білоцерківського району Використання Пропорції 2:3Затверджений 1999Кольори синій малиновий жовтийТип районнийПриналежність Білоцерківський район Пра́пор Білоцеркі́вського райо́ну — офіційний символ Білоцерківського району. Опис Прапор району являє собою пря…

Canadian-American feminist media critic Anita SarkeesianSarkeesian in 2011Born1983 (age 39–40)[1]NationalityCanadian-American[2]Education California State University, Northridge (BA) York University (MA) Occupations Media critic public speaker Websitewww.anitasarkeesian.com Anita Sarkeesian (/sɑːrˈkiːziən/ sar-KEE-zee-ən; born 1983) is a Canadian-American feminist media critic and public speaker. She is the founder of Feminist Frequency, a website that hosts vide…

هيّا هيّا (نحن أفضل معا) أغنية ترينيداد كاردونا، دافيدو، عائشة الفنان ترينيداد كاردونا، دافيدو، عائشة تاريخ الإصدار 1 أبريل 2022 التسجيل مجموعة يونيفرسال الموسيقية النوع ريذم أند بلوز، سول اللغة إنجليزية المدة 3:27 دقيقة الكاتب ترينيداد كاردونا، ستيفن، ريدوان، بات ديفين، مهدي…

Prime Minister of Ethiopia since 2018 In this Ethiopian name, the name Ahmed Ali is a patronymic, and the person should be referred by the given name, Abiy. This article may require cleanup to meet Wikipedia's quality standards. The specific problem is: Excessive quotes from sources in citations. Please help improve this article if you can. (February 2022) (Learn how and when to remove this template message) Abiy Ahmedአቢይ አሕመድAbiy in 2018Prime Minister of EthiopiaIncumbentAssumed o…

Kembali kehalaman sebelumnya