Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Alginet

Alginet
Q47170348 Traducir Q47170348 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Ribera Alta
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa d'Alginet Elia Ferrer Mendoza (en) Traducir
Nome oficial Alginet (ca)[1]
Códigu postal 46230
Xeografía
Coordenaes 39°15′54″N 0°28′18″W / 39.2651°N 0.4717°O / 39.2651; -0.4717
Alginet alcuéntrase n'España
Alginet
Alginet
Alginet (España)
Superficie 24.07 km²
Altitú 150 m
Llenda con
Demografía
Población 14 442 hab. (2023)
- 6755 homes (2019)

- 6625 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Ribera Alta
0.56% de provincia de Valencia
0.28% de Comunidá Valenciana
0.03% de España
Densidá 600 hab/km²
alginet.es
Cambiar los datos en Wikidata

Alginet ye una ciudá de la Comunidá Valenciana, España. Asitiáu na provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta. Cuenta con 13.060 habitantes (INE 2014).

Toponimia

El topónimu deriva del árabe الجنات (al-ǧinnāt), «los güertos» o «los campos de regadío».[2][3]

Xeografía

Asitiáu na zona de transición ente la Ribera Alta y la Güerta de Valencia. Estender dende la llende de la zona de marjales riberana de la Albufera hasta la sierra de Falaguera. La superficie del términu ye plana, a esceición del sector noroeste. Crucia'l términu, de sur a norte, la Acequia Real del Júcar. Ye una población estensa con dos nucleos urbanos. El clima ye típicu mediterraneu, iviernos con temperatures ente 0 °C y 11 °C y branos calorosos con temperatures ente 20 °C a 30 °C. L'eleváu porcentaxe de mugor ambiental, bien habitual na contorna de la Ribera[ensin referencies], fai que pel branu la perceición del calor seya mayor a la que marquen los termómetros; al contrariu que pel iviernu, qu'acentúa la sensación de fríu.

Puede aportase a esta llocalidá al traviés de la llinia 1 de Metro de Valencia.

Llocalidaes estremeres

El términu municipal de Alginet parte coles siguientes llocalidaes:

Alfarp, Algemesí, Benifaió, Carlet, Guadassuar y Sollana, toes elles de la provincia de Valencia.

Amás del nucleu principal, cuenta colos nucleos de La Muntanyeta, La Moncarra, de bien escasa población, y delles urbanizaciones principalmente de viviendes de segunda residencia, como San Patriciu, Los Llagos o Bellavista.

Historia

De fundación musulmana, el rei Xaime I dar a Pere García Ferrera en 1250. Xaime II, el 24 de payares de 1304, vendió a Bertomeu Matoses el terciu diezmu y otros derechos d'esta población. Foi incorporada a la Corona, que la vendió de nuevu en 1360. Tuvo dellos señores territoriales, ente ellos la familia Cabanyelles y los condes de Casal.

Nes Cortes Valencianes de 1604 el señor de Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, pide, per mediu del brazu militar, que se-y conceda la suprema xurisdicción, yá que namái tien el meru imperiu, concedíu pol rei Alfonso, pero'l rei refugó la respuesta. A lo llargo de la so historia los pobladores de Alginet llucharon contra los sos señores en defensa de los sos derechos, asina en 1609 empecipiaron pleitu contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitución del alcalde, porque usurpaba l'agua qu'utilizaben los vecinos pal riego. En 1622 alcuerden con Jeroni Cabanyelles arrenunciar a los derechos de tienda, panadería y tabierna.

En 1648 el síndicu empecipia un procesu contra'l conde de Casal en reivindicación del derechu d'abastecer carne motiváu porque'l señor arrendó esti derechu xubiendo'l preciu de la carne. Nes Cortes de 1645 la ilesia parroquial pide la franquicia del derechu d'amortización de 1.500 llibres y constrúi l'actual. En 1819, cola abolición de los señoríos, el pueblu consigue la so independencia respeuto del poder señorial.

En 1375 la parroquia segregóse como vicaría de la Parroquia de Santa María de Espioca, hasta que foi alzada la rectoría en 1537.

En 1877 el Conceyu instalóse, previa compra al Marqués de Monistrol en 1875, nel Castiellu-Palaciu, actual Casa Consistorial.

En 1885 un legáu d'Eulalia Escobet dexa la construcción d'un hospital.

El 20 de xunu de 1910 el rei Alfonsu XIII, concede, como títulu nobiliariu, el Marquesáu de Alginet a favor de Manuel Escrivá de Romanín y de la Quintana, X conde de Casal, académicu de la de Belles Artes y Ciencies Históriques de Toledo, Gran Cruz d'Isabel la Católica, etc., casáu con Teresa Muguiro y Beruete.

Nos años de la Guerra Civil (1936-1939) construyóse una fábrica d'armes.

Demografía

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2011 2014
12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.057 13.363 13.060

Economía

L'agricultura, tradicionalmente el principal sector económicu, foi dexando'l so importancia a los sectores secundario y terciario. Históricamente, el términu yera regáu pola acequia de Aledua, que capta les agües del ríu Magro en Llombai, una y bones la acequia real nun llegó hasta la so ampliación nel sieglu XVIII y pasa a una cota bien baxa. Cola xeneralización de les bombes y motores d'estraición aumentó la superficie irrigada, según cola incorporación d'agües soterrañes y más modernamente la canal Júcar-Turia. Amás de cultivos de secanu, güei práuticamente inesistentes, destacó la producción d'arroz, de cacagüés, del que se diz foi'l primer pueblu d'España en cultivalo, tomates y otres hortolices. A la estensión de la naranxal siguió-y el piescu y la nectarina y, más modernamente, el caqui, que cunta con denominación d'orixe Ribera del Xúquer.

Esisten dos polígonos industriales y toa clase de servicios.

Monumentos

  • Castiellu de los Cabanyelles. De 1417, reconstruyíu nel XVI. En 1875 foi mercáu y fueron esaniciaos los dos torrexones que lo flanqueaban pa instalar el conceyu de la villa. Apocayá los torrexones, fosos y pasadizos soterraños fueron desenterraos y la zona atópase anguaño abierta al públicu.
  • Torre Luengo y Torre del Borrero. Aisllaes ente naranxales, caltienen el so aspeutu de fortificaciones defensives.
  • Ermita de San José. Neogótica del XIX. Onde se veneraba la imaxe de San José, patrón de la villa, del sieglu XV, destruyida nel asaltu milicianu mientres la Guerra Civil. La ermita construyó sobre otra más antigua, d'estilu góticu.
  • Ilesia Parroquial (1654-1699). Construyida sobre l'antigua, de 1330. El campanariu y la capiya de la comunión son del sieglu XVIII, siendo munches imáxenes posteriores a la guerra civil, pos fueron destruyíes nel so asaltu de xunetu de 1936.

Hai que señalar la permanencia de dellos exemplos de la casa típica de llabrador con entrada pa carru, establu pa los animales, payar, etc. Dalgunes tienen el so propiu pozu o barcal p'abastecese d'agua. Tamién queden delles cases de terratenientes de finales del sieglu XVIII y delles otres de la pequeña burguesía agrícola que florió a finales del sieglu XIX col cultivu de la naranxa.

Fiestes

  • San Antonio Abá. Proteutor del ganáu emplegáu pa les xeres agrícoles y titular de la Ilesia parroquial, anque ye una imaxe nueva pos la orixinal foi destruyida en xunetu de 1936. Celébrase la bendición d'animales, dances y correfocs y la gran foguera.
  • San Blas, tamién llamáu "dia del rollu", pola costume de salir al campu a merendar los típicos rollos de San Blas.
  • Falles n'honor a San José, la selmana previa al 19 de marzu. Anguaño esisten seis comisiones falleras, que nos sos censos apiguren un importante porcentaxe de población: Poble d'Alginet, la más antigua, Sant Josep, El Palleter, El Cobertor al Coll, La Dolçaina y Poble Nou.
  • Selmana Santa. Celebrar con diverses procesiones y actos, esisten cuatro cincos cofraderíes: La Doliosa, El Santísimu Cristu, El Santu Sepulcru, La Santa Cuz y el Cristu del Perdón.
  • Pel branu los distintos barrios celebren les sos fiestes. El barriu del Poble Nou a San Roque, con verbenes, cenes y dances (-yos danses). El Calvariu al Cristu Salvador, El Vaporet a la Virxe de los Desamparaos y les Fiestes Mayores o Populares.
  • Fiestes Mayores o Populares, n'orixe d'Aición de Gracies al Patriarca San José, patrón de la Villa. Nestes postreres destaquen actos como la suelta de vaquillas, la verbena del Mantón de Manila, les populoses y quilométriques Cenes de la Carretera (Sopars de la Carretera), nes que se conmemora'l final del pasu de la carretera nacional 340 pel centru de la población, y la procesión, na que se recuperaron dances tradicionales que s'executaben hasta principios del sieglu XX.
  • El 9 d'ochobre (aniversariu de la conquista de Valencia por Xaime I) celebrar cola Procesión Cívica y paelles.
  • La Navidá tamién se celebra con diverses tradiciones y la cabalgata de Reyes el 5 de xineru.

.

Referencies

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. (2009) Gran Enciclopedia Temática de la Comunidá Valenciana. Editorial Prensa Valenciana.
  3. Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe d'España. Madrid: Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, páx. 50.

Enllaces esternos


Read other articles:

يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (ديسمبر 2018) دوري نجوم قطر 1995–96معلومات عامةالرياضة كرة القدم الاتحاد الاتحاد القطري لكرة القدم البطولة دوري نجوم قطر

Военная территориальная единица Российской империиСлободские полки Страна  Российская империя Адм. центр [[Харьков (1651-1732, 1743-1765), Сумы (1732-1743)]] История и география Дата образования 1651-1660-е Дата упразднения 1765 Население Население до 600 000 чел. Преемственность ← Белго

British Labour politician and life peer The Right HonourableThe Lord Carter of ColesCarter in 2019Member of the House of LordsLord TemporalIncumbentAssumed office 8 June 2004Life Peerage Personal detailsBorn (1946-02-09) 9 February 1946 (age 77)Political partyLabourAlma materBrentwood School, Essex Patrick Robert Carter, Baron Carter of Coles (born 9 February 1946) was chairman of the review panel examining the future of NHS pathology (reported in 2016). He reviewed the procurement of l…

Hennetjesbrug De brug, met op de achtergrond het lab-gebouw aan A Biemondstraat Algemene gegevens Locatie Amsterdam Oud-West Coördinaten 52° 22′ NB, 04° 52′ OL Overspant Jacob van Lennepkanaal Breedte 15 m Doorvaartbreedte 10 m Brugnummer 179 Bouw Bouwperiode 1.18892.19023.1937 Gebruik Huidig gebruik verkeersbrug Architectuur Architect(en) 1889:Bastiaan de Greef1902:onbekend1937: Piet KramerDienst der Publieke Werken Portaal    Verkeer & Vervoer Klapbrug van De …

Меморіал Армандо ПіккіЗасновано 1971Регіон ЛіворноКонфедерація УЄФАКількість команд 2—4Поточний чемпіон «Ліворно» Меморіал Армандо Піккі (італ. Trofeo Nazionale di Lega Armando Picchi) — нерегулярний літній футбольний товариський турнір, який відбувається в Ліворно, Італія. Турнір був …

American billionaire business magnate (born 1964) Bezos redirects here. For other people with the surname, see Bezos (surname). Jeff BezosBezos at the LAAFB SMC in 2017BornJeffrey Preston Jorgensen (1964-01-12) January 12, 1964 (age 59)Albuquerque, New Mexico, U.S.EducationPrinceton University (BSE)OccupationsBusinessmanmedia proprietorinvestorYears active1986–presentTitleFounder and executive chairman of AmazonFounder of Blue OriginFounder of Bezos ExpeditionsSpouse MacKenzie Scott …

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أبريل 2020) سيف الله الأصرم رئيسة بلدية تونس في المنصب8 أبريل 2011 – 3 يوليو 2018 (7 سنواتٍ وشهران و25 يومًا) محمد الباجي بن مامي سعاد عبد الرحيم معلومات شخصية تاريخ الميلاد 1948 (ا

Шалом алейхем — термін, який має кілька значень. Ця сторінка значень містить посилання на статті про кожне з них.Якщо ви потрапили сюди за внутрішнім посиланням, будь ласка, поверніться та виправте його так, щоб воно вказувало безпосередньо на потрібну статтю.@ пошук посил

سُبْحَةٌ رَخَدِيَّة أو تَعَجُّرُ الأضلاع[1] أو سبحة الرخد (بالإنجليزية: rachitic rosary)‏ يقصد بها المقابض البارزة من العظام في المفاصل الضلعية الغضروفية لمرضى الرخد. تلك المقابض تصنع مظهراً لحبات كبيرة تحت جلد القفص الصدري؛ ولذا كانت تسميته بالسبحة.[2] ويمكن تعريفها ك«تَت

51°20′26″N 0°46′07″W / 51.340532°N 0.7687°W / 51.340532; -0.7687 أكاديمية ساندهيرست العسكرية الملكية ملف: نخدم لنقود شعار الأكاديمية الدولة  المملكة المتحدة الإنشاء 1802 (الكلية العسكرية الملكية) الدور تدريب الضباط جزء من الجيش البريطاني الموقع الرسمي الموقع الرسمي  تعديل مصدري …

Veni, redemptor gentium, text and Gregorian notation Veni redemptor gentium (Come, Redeemer of the nations) is a Latin Advent or Christmas hymn by Ambrose of Milan in iambic tetrameter.[1] The hymn is assigned to the Office of Readings for Advent, from 17 December through 24 December, in the Liturgy of the Hours. John Mason Neale and Thomas Helmore saw it as an Evening hymn for the period from Christmas to the eve of Epiphany.[2] History The later hymn Veni Creator Spiritus borro…

Abdallah Saleh Possi Abdallah Saleh Possi (* 25. August 1979 in Dar es Salaam) ist ein tansanischer Diplomat. Seit dem 6. Juni 2017[1] ist er Botschafter Tansanias in der Bundesrepublik Deutschland. Er ist zudem akkreditierter Botschafter in Österreich, Bulgarien, Tschechien, Ungarn, Polen, Rumänien, der Schweiz und am Heiligen Stuhl.[2] Vor seiner Ernennung als Botschafter war Possi Mitglied des Parlaments und stellvertretender Minister im Büro des Premierministers verantwort…

Museo del Ejército de Liberación Popular. Patio central del museo. Para otros usos de este término, véase Museo del Ejército (desambiguación). El Museo del Ejército de Liberación Popular (en árabe: متحف جیش التحریر الشعبی‎) está situado en Rabuni, en los campos de refugiados de la provincia de Tinduf, en el suroeste de Argelia. En dicho sitio se encuentra algunas armas utilizada por el Ejército de Liberación Popular Saharaui durante la guerra del Sahara Occi…

Tătărăștii de Sus—  Xã  — Tătărăștii de SusVị trí ở RomâniaQuốc gia RomâniaHạtTeleormanThủ phủTatarastii de Sus Dân số (2002) • Tổng cộng3.371 ngườiMúi giờEET (UTC+2) • Mùa hè (DST)EEST (UTC+3)Mã bưu chính147400 Tătărăștii de Sus là một xã thuộc hạt Teleorman, România. Dân số thời điểm năm 2002 là 3371 người.[1] Chú thích ^ “Commune…

Sepatu roda artistikSuasana pertandinganInduk organisasiWorld SkateNama lainArtistic roller skatingRoller skatingKarakteristikAnggota timIndividual, duo, atau berkelompokGender campuranYaPeralatanRoller skatesTempat bertandingGelanggang olahragaKeberadaanOlimpiadeTidakPekan Olahraga Dunia1981 – kini Sepatu roda artistik adalah olahraga yang memiliki kemiripan dengan seluncur indah, namun dalam olahraga ini, peserta menggunakan sepatu roda alih-alih sepatu es. Dalam olahraga ini, …

Artikel ini tidak memiliki referensi atau sumber tepercaya sehingga isinya tidak bisa dipastikan. Tolong bantu perbaiki artikel ini dengan menambahkan referensi yang layak. Tulisan tanpa sumber dapat dipertanyakan dan dihapus sewaktu-waktu.Cari sumber: Panchen Lama – berita · surat kabar · buku · cendekiawan · JSTOR Khedrup Je Panchen Lama ke-1 Informasi Nama lainnya: Yang Mulia Panchen Lama Agama: Agama Buddha di Tibet Sekolah: Gelugpa Gelar: Panchen Lam…

State of Nigeria State in NigeriaBayelsaStateSmoke from oil flare, Nembe Creek FlagSealNicknames: Glory of all landsLocation of Bayelsa State in NigeriaCountryNigeriaGeopolitical ZoneSouth SouthCreated1 October 1996CapitalYenagoaGovernment • BodyGovernment of Bayelsa State • GovernorDouye Diri (PDP) • Deputy GovernorLawrence Ewhrudjakpo (PDP) • LegislatureBayelsa State House of Assembly • SenatorsC: Moses Cleopas (PDP)E : Bens…

Imputati (sette generali e colonnelli) al processo di Riga I processi pubblici contro i criminali di guerra stranieri in URSS furono una serie di processi pubblici tenuti negli anni dal 1943 al 1949, contro militari appartenenti alle forze del Terzo Reich, della Romania, del Giappone e dell'Ungheria, tutti accusati di crimini di guerra. Tutti gli imputati furono processati ai sensi dell'articolo 1 del Decreto del Presidium del Soviet Supremo dell'URSS del 19 aprile 1943. I processi si sono svolt…

British painter For other people named David Brown, see David Brown (disambiguation). David Brown, A Shepherdess with Sheep, 1790s. Oil on canvas, 15 1/2 x 12 in., unlocated David Brown (active 1792 ‒ 1797) was a British landscape and genre painter. According to Walter Gilbey, Brown was a house and sign painter who cherished higher artistic ambitions and had set his heart on learning to painting like George Morland, a British artist famous for his animal paintings and scenes of rustic life. …

American journalist This article contains wording that promotes the subject in a subjective manner without imparting real information. Please remove or replace such wording and instead of making proclamations about a subject's importance, use facts and attribution to demonstrate that importance. (June 2023) (Learn how and when to remove this template message) Lowell BergmanBergman in 2013Born (1945-07-24) July 24, 1945 (age 78)New York City, New York, U.S.EducationUniversity of Wisconsin–…

Kembali kehalaman sebelumnya