Ostrogòts

	Reialme de Teodoric lo Grand
Tipe	grop etnic istoric

Los ostrogòts son una confederacion de dominanta germanica qu'apareis dins l'Antiquitat e contunha son evolucion fins a l'Antiquitat tardièra. Fan partit dels gòts e apareisson dins los bacins de la Vistula, puèi del Dnièpre e del Bug meridional d'ont son caçats pe los Uns, abans de saquejar los Balcans per fin finala conquerir l'Itàlia del regne de Teodoric lo Grand. Una pichona minoritat demòra en Crimèa.

Caracteristicas del reialme de Teodoric

Article detalhat: Reialme ostrogòt.

Conquerit per Teodoric lo Grand, a la demanda de l'emperaire d'Orient, lo reialme es plaçat jos sobeiranetat bizantina nominala.

Aquel reialme ostrogòt d'Itàlia (comprenent tanben la Provença, Eslovènia, Croacia, Bosnia...) es conquerit tornamai après mai de cent ans d'existéncia pels generals romans Belisari e Narsès al servici de Justinian, emperaire roman d'orient.

Cronologia

271: Primièra retirada importanta dempuèi lo començament de l'Empèri, los Romans abandonan la Dàcia: a aquel moment, los visigòts son senhalats coma los Gepids dins aquela província, alara que los ostrogòts son signalats al nòrd de la mar Negra, dins l'estepa pontica e en Crimèa.
371: L'empèri dels ostrogòts es als mans de los Uns.
375: Fòrta pojada de los Uns que destruson lo reialme ostrogòt de l'estepa pontica.
425: Los vandals, los ostrogòts e los visigòts passan lo Ren e lo Danubi e dintran dins las ancianas províncias romanas.
456: Amb los carps, los eruls e los visigòts, los ostrogòts saquejan los Balcans e las províncias romanas del Danubi inferior.
493: Teodoric lo Grand, cap dels Ostrogòts es ara rei d'Itàlia, d'illíria e de Dalmàcia alara que los Vandals conquerisson l'Africa del Nòrd e los Visigòts: la Gàllia narbonesa, l'Aquitàni e una granda partida d'Ispània.
508: Començament d'una campanha dels ostrogòts jos Teodoric lo Grand cap a la Gàllia Narbonesa (fin en 511): la Provença passa dels visigòts als ostrogòts.
526: Atalaric succedís a Teodoric lo Grand coma rei dels Ostrogòts.
526 : Teodoric lo Grand, rei dels ostrogòts e d'Itàlia morís de la dissentariá.
534: le 2 d'octobre, mòrt d'Atalaric, rei dels ostrogòts.
535: Teodat, lo nòu rei dels Ostrogòts escana la reina Amalasonta, la filha de Teodoric lo Grand e maire d'Atalaric.
536: Los ostrogòts capviran lo rei Teodat, e elison lo general Vitiges a sa plaça.
536: Los ostrogòts daissan la Provença als francs.
537: Avent assegurat sos rèires donant la Provença als Francs, Vitiges ensag de resistir a Justinian, emperaire roman d'orient que comença a tornar conquerir l'Itàlia: Vitiges se desplaça vers Roma e fa lo sètge.
539: Milan, la vila mai importanta d'Itàlia après Roma, torna als Ostrogòts e l'avalisson. Los abitants romans son chaplats, las femnas venon d'esclavas.
540: Vitiges, rei dels Ostrogòts, es capturat per Belisari que pren Ravena.
543: Per s'assegurar de lor leialtat, los Ostrogòts realizan una reforma agrària favorabla als païsans italians.
543: Totila, lo nòu rei dels Ostrogòts, avança en Itàlia ont pren Nàpols après un sètge, mas Belisari torna en Itàlia.
546: Totila, rei dels Ostrogòts pren Roma après un sètge d'una annada.
552: Narses desfa e tua Totila rei dels Ostrogòts a la batalha de Busta Gallorum.
553: Lo general roman Narses desfach Teias, lo successor de Totila coma rei dels Ostrogòts, al mont Lactarius. Es la fin del reialme ostrogòt.
554: L'emperaire roman d'orient, Justinian, lança una nòva organizacion de l'administracion de l'Itàlia après las doas decennias de guèrra contra los Ostrogòts.

Vejatz tanben

Bibliografia

Herwig Wolfram, Histoire des Goths, Albin Michel, Paris, 1991. ISBN: 2-226-04913-4
Jordanès, Histoire des Goths, Belles Lettres, Paris, 1995. ISBN: 2-251-33927-2

Articles connèxes

Antiquitat tardièra
Gòts - Reialmes gòts | Migracions germanicas | Reidgotaland
- Ostrogòts - Reialme ostrogòt - Gòts de Crimèa
- Visigòts - Reialme visigòt