Tempesta

La tempesta o tompesta o gragnoeula l'è ona percipitazion atmosferega fada su de tancc tocchelitt de giazz a forma de sfera o trapeziodai, che vegnen giò di n

Tempesta
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà el fenomen atmosferich ciamaa anca tempesta, varda Boriana.
De la tempesta.
«A camp tempestaa no var benedizion.»
(Vegg proverbi brianzoeu.)

La tempesta o tompesta o gragnoeula l'è ona percipitazion atmosferega fada su de tancc tocchelitt de giazz a forma de sfera o trapeziodai, che vegnen giò di nigol ciamaa cumulonemb.
La pò portà di dagn bei grav ai camp e ai terren in general.

La tempesta la se forma se i corrent ascendent in d'on cumulonemb hinn fort assée; in quell cas chì el succed che on primm nucli de giazz el vegna trasportaa su e giò in de la nigola, indove el se deslengua cont i alter rosc de giazz piscinitt e coi gott d'aqua, per poeu giazzàss anmò e vegnì semper pussee granda. Quand che i corrent hinn pu bonn de levà su e tegnì i tocch de giazz (perchè hinn devegnuu tropp grev), quei chì croden giò in terra; i rosc de partesei giazzaa che hinn minga bon de deslenguàss prima de vess rivaa giò in terra causen despess on mucc de dagn sia in di camp che in di center urban.
L'è pussee probabel che la vegna giò d'estaa, anca se l'è fada de giazz, già che l'è ona conseguenza de la caldura.

El nomm

El nomm tempesta l'è doperaa in quasi tutt el nord Italia e in romancc, foeura che de la Liguria (gragneua) e ona quai zona isolada. La variant tompesta l'è tipega de la Provincia de Bressa, del Trentin e del Venet ocidental[1].
La parolla gragnoeula inveci l'è spantegada de chì e de là in gir per la Lombardia e 'l rest del nord Italia, e la vegn del latin parlaa *grandeŏla, deminutiv de grando, grandinis, e 'l va confrontaa con l'italian "gragnola"[2]. El latin grando l'è anca a la bas de la parolla italiana "grandine".

Procèss de la formazion de la tempèsta

Cristàj piscinìtt o gottinn gelàd

In del cumulonimbus incus di partiséj microscòpich fànn el mestée di nucli per fa formà el giazz. Al princippi el granèll de tempèsta a l’è on cristàll de giazz e o ona gottina gelada. [3]

Crescita sècca

Cont el borlà giò denter ind la nivola el gottinn o el cristalliètt l’incontra di gottìn sora-fondùd che gelen quand che vegnen in contàtt con lu. Cont el giazzàss el se libera el calor sconduu de fusion e ‘l granèll riva fina a temperadur arent a i 0°C. [3]

Crescita bagnada

Quand che la temperadura a l’è arenta a i 0°C domà ona part di gott sora-fondùd la gelarà de già che i granèj ch ‘hinn ‘drée a borlà giò hinn tirà su de noeuv de la corrent ascendenta. El ciclo el po’ succed divèrsi volt, inscì che i granèj ciapen ‘na struttura a scigola. Pussée ch’hinn fòrt i corrent ascendent pussée i granèj vegnerànn gross innanz de borlà giò al soeul. [3]

Color de la tempèsta

I grann de tempesta che borlen giò a temperadur alt hinn trasparent, perchè hinn senza i boll d'aria; quei che borla giò a temperadur pussee bass hinn bianch perchè, inscambi, ghe n'hann tant.
Prima e dopo che l'ha tempestaa, la temperadura la se sbassa in prèssa (anca de des grad in mezora), perchè 'l giazz soled, per devegnì aqua, el ghe toeu via del calor a l'ambient, e in 'sta manera poeuden vessegh anca di grand acqueri. [4]

Form particolar di grann

Grann a grasséj (o a mora)

Grann grandissìm a grasséj

Quand che per via di fòrt corrent ascendent i gott sora-fondùd fànn nò a temp a mèttess insèma se tacchen in sui grassèj.[5]

Grann con on bus in del center

I gran cont on bus in del center se foeurmen quand che el grann el pirla per tant temp intorna de lu medèmm.[5]

Istrument de misura de la tempèsta

La misura di grann de tempèsta la pò vèss rilevada per mèzz di impront lassàd in su on pannèll ciamà granìmeter. La precipitazion in cors la po’ vèss rilevada cont el Radar metorològich. Subit dòpo on avveniment de tempèsta li grann pòden vèss catà su e conservà ind on congelador e poeu studiaj ind on temp adrée.[6]

Per savenn pussee, varda l'articol Granimeter.
Per savenn pussee, varda l'articol Radar meteorològich.

Referiment

  1. NavigAIS, carta numer 373
  2. garzantilinguistica.it
  3. 3,0 3,1 3,2 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 95-99. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  4. senza fonte
  5. 5,0 5,1 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 99-101. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  6. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 103-104. ISBN 978-88-483-0992-9. 

Vos corelaa

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.