La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable. L'ús en català dels articles dels topònims presenta algunes peculiaritats ortogràfiques.
Articles
En català s'usen en l'àmbit general els articles definits el, la, els, les, que es poden apostrofar (l') o contraure (al, als, del, dels, pel i pels).
En l'àmbit del català balear s'usa l'article salat: es, sa, ses; apostrofat (s') o també amb contraccions (as, des, pes). L'ús de l'article salat es fa en topònims on és tradicional (per exemple, es Mercadal). En canvi en altres casos s'usa l'article literari (la Mola), i en el registre formal és el recomanat.
Alguns topònims usen articles personals: en, na (n'); que poden anar amb els apel·latius ca o son.[1]
Articles segons el context
Alguns topònims tenen l'article incorporat al nom, altres l'usen només dintre d'un context, i altres van sempre sense article.
- el Masnou, història de la Xina, economia de França ...
La majoria de noms de la toponímia major (corònims de països, estats, regions…) s'usen sense article fora de context, molts l'admeten opcionalment, i en d'altres és obligatori, dintre d'un context.
- Argentina, Provença, Pirineus ..., però història de l'Argentina, vi de la Provença, mitologia dels Pirineus ...
En altres casos hi ha fluctuació amb diferents tendències en un sentit o l'altre, o bé s'usen sempre sense article.
- Àfrica o l'Àfrica, Aragó o l'Aragó ..., però Catalunya, Luxemburg, Egipte ...
En alguns casos es donen diferències semàntiques, sobretot quan s'utilitza un adjectiu darrere del topònim; en aquest cas, cal l'article.
- França, però la França colonial.
Els principis generals que determinen l'ús de l'article són:[2]
- Els noms compostos acostumen a dur article.
- els Estats Units, la Costa d'Ivori ..., però Corea del Nord, Nova Zelanda ...
- Els grups d'illes van amb article.
- les Balears, les Hawaii ...
- La majoria de noms acabats en -a no porten article.
- Alsàcia, Croàcia ..., però l'Índia, la Campània ...
- La majoria de noms no acabats en -a porten article.
- el Marroc, el Tirol ..., però Lleó, Portugal ...
- La majoria de noms de muntanyes i rius porten article.
- el Montseny, la Tordera, la Garona (era Garona en aranès) ...
Les comarques tenen la consideració de toponímia major. Les comarques dels Països Catalans porten article excepte Osona, València, i algunes comarques de Mallorca. Altres unitats menors tenen l'article incorporat (el Baridà, les Guilleries …)
Els noms de comarques i rius incorporats als topònims poden anar amb article o sense.[3]
- Cervià de les Garrigues, Cornellà del Terri..., però Bellver de Cerdanya, Sant Adrià de Besòs...
En la toponímia menor (subcomarques, municipis…) l'article queda incorporat al nom.
- el Vendrell, el Caire, la Batllia...
Llista dels municipis dels Països Catalans que duen article inicial al topònim
Aquesta llista presenta totes les comarques dels Països Catalans en negreta, amb els municipis respectius, si n'hi ha, que duen article al topònim. En el cas d'Andorra, cal parlar de parròquies i no pas de municipis, i a la llista s'hi ha inclòs l'Alguer, que no és una comarca, i que té la pertinença als Països Catalans discutida.
Països amb article singular[4]
|
|
- El Salvador
- l'Equador
- el Gabon
- el Iemen
- l'Índia
- l'Iran
- l'Iraq
- el Japó
- el Kazakhstan
- el Kirguizstan
- el Líban
|
- el Marroc
- el Nepal
- el Níger
- el Pakistan
- el Paraguai
- el Perú
- el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- la República Centreafricana
- la República Dominicana
- la República Txeca
- el Sàhara Occidental
|
- la Samoa/Nord-americana
- el Senegal
- el Sudan/del Sud
- el Tadjikistan
- el Timor Oriental
- el Togo
- el Turkmenistan
- el Txad
- l'Uruguai
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
|
Continents amb article
- l'Àfrica
- l'Antàrtida
- l'Àsia
Regions amb article singular
- l'Algarve
- l'Aragó
- la Bretanya
- la Campània
- el Caixmir
|
- el Laci
- la Ligúria
- el Llenguadoc
- la Llombardia
- la Manxa
|
- el País Basc/de Gal·les/Dogon/Valencià
- la Patagònia
- el Piemont
- la Provença
|
- el Quebec
- el Tibet
- el Tirol
- la Toscana
- el Vènet
|
Contextos aïllats
En contextos aïllats, com llistes, gràfics, mapes, enumeracions, normalment requereixen l'estalvi de caràcters i s'omet l'article.
- Mataró (Maresme), Montevideo (Uruguai) ...
Majúscules i minúscules
Els articles dels topònims catalans i catalanitzats s'escriuen sempre en minúscula, tant en un text, llistats, com en una relació o en cartografia, llevat que es trobin al començament d'una frase.
- la Bisbal d'Empordà, es Castell, els Aspres, la Manxa ...
En canvi, quan l'article forma part d'un topònim no catalanitzat s'escriu en majúscula.
- Los Angeles, El Salvador, Le Havre ...
Els articles personals també van en minúscula.
- cala en Turqueta, na Franquesa ...
Els apel·latius ca i son van sempre en majúscula.[5]
- Son Macià, Ca na Costa ...
Apostrofació
En el cas de topònims en català o adaptats al català, els articles el, la, es, sa, en, na s'apostrofen sempre, d'acord amb la normativa general: l', s', n'.
- l'Alguer, l'Havana, s'Espalmador, s'Arenal, Castellar de n'Hug ..., però la Haia (per fonètica).
Els topònims no adaptats al català s'escriuen en la seva forma original.
- El Escorial, Le Havre, L'Île-Rousse ...
L'apel·latiu son no es trenca davant de vocal.
- Son Espanyol ...
Contracció
En topònims catalans o catalanitzats, els articles el, els i es es contrauen quan segueixen a les preposicions a, de o per en les formes al, als, as, del, dels, des, pel, pels i pes.
- Museu Arqueològic del Caire, dels Monegres (però Castejón de Monegros), des Mercadal, als Pallaresos ...
Darrere de l'apel·latiu ca també es contrauen en cal, cals, cas i can.[5]
- Cal Donyanna, Cas Capiscol, Can Boada ...
En canvi, l'article personal en no es contrau darrere de les preposicions a o de.
- la Vall d'en Bas, illa d'en Colom ...
En el cas de topònims no adaptats al català, els articles no es contrauen i s'apostrofen darrere de la preposició de.
- d'El Bierzo, d'El Puerto de Santa María, al Salvador ...
Referències
