És situada als contraforts de la serralada Cantàbrica. És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscil·la entre els 400 i els 500 metres, mentre que l'orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1.500 i els 2.000 metres. La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia. El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta. Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus.
Lingüística
Comarques lleoneses on es parla asturlleonés.
La llengua predominant és el castellà, però amb importants influències del gallec i el lleonès que van creixent com més a l'occident i nord del territori, respectivament. L'ús del gallec i el lleonès en la vida quotidiana té sorts diferents, encara que ambdós estan vivint una recent revitalització a través de diferents associacions que promouen el seu ús i estudi. El gallec és el més afavorit, ja que està estenent el seu ús en la seva zona d'influència, i el lleonès té actualment un ús molt limitat.
S'ha considerat sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleonès, però amb trets propis molts diferents,[2] que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com a dialecte bercià en el segle xix[3] recollit posteriorment en diverses publicacions.[4]
Una frontera imaginaria que parteix de l'Alto Cúa fins a una part de l'actual municipi de Ponferrada (Fuentesnuevas i Dehesas) que divideix els territoris lingüístics. Des d'antany[5] ambdós van ser la parla o llenguatge quotidià o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions més urbanes, on l'autòcton, língüísticament parlant, pràcticament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fonètics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos[6] Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: així, han sorgit argots com el burón (argot dels venedors i albarders ambulants de Fornela.[7]), i el dialecte ancarès.
Bandera del Bierzo, usada pels més reivindicatius
Economia
El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l'explotació de les mines de carbó. La població és distribuïda en petits nuclis rurals.
A tota la zona occidental de la comarca es parla gallec on cada any augmenta el nombre d'alumnes que l'estudien a Primària i Secundària, tot i que el seu ús al carrer és cada vegada més minoritari. A la part oriental és d'influència lleonès, el qual viu una situació més crítica encara que el gallec, ja que no s'ensenya ni a escoles ni a instituts, tret d'alguns cursets, encara que el seu ús es limita, des de fa molt temps, a girs i modismes en la llengua castellana i l'ús, molt limitat i ja desaparegut del Dialecte Berciano ("barreja de lleonès i gallec amb particularitats pròpies) no homogènies, amb àmplies diferències segons els diferents valls i / o comarques d'El Bierzo.
Gastronomia
L'elaboració gastronòmica més famosa es el botillo amb DOP. Els vins del Bierzo també són molt famosos i tenen el seu propi raïm.
- Vi negre, DOP Bierzo amb el seu raïm propi: Mencía.
- Vi Blanc, DOP Bierzo amb el seu raïm propi: Godello.
