PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Xàbia
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E / 38.7892°N,0.1631°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Població humana
Població	29.760 (2023) (433,88 hab./km²)
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta
Superfície	68,59 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	12 m
Limita amb	Dénia ; el Poble Nou de Benitatxell ; Teulada
Dades històriques
	Esdeveniment clau
	2016 Javea forest fire (en)
Organització política
• Alcalde	José Francisco Chulvi Español
Identificador descriptiu
Codi postal	03730, 03738 i 03739
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03082
Codi ARGOS de municipis	03082
Altres
Agermanament amb	Palmela ; Tivier
Lloc web	va.ajxabia.com

Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle xiv, i Duanes de la Mar (o el Port). Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turístic, un nou nucli de població anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turístic del municipi.

El seu nucli principal és un poble aïllat; per a visitar-lo cal desviar-se de les carreteres nacionals i autovies. L'entorn natural i el relleu costaner xabienc, format per penya-segats, xicotetes platges i una mar blava i transparent ha atret molts estrangers europeus que hi han establert la seua segona residència.

Geografia

El massís del Montgó s'alça sobre la població a prop dels 753 metres al vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montgó hi ha una cova i un avenc de més de cent metres de fondària. El Montgó, juntament amb la Segària i la Serra de Bérnia, és una de les muntanyes emblemàtiques del País Valencià. Fàcilment visibles des de la mar, són i han sigut referent i punt de referència per als mariners valencians i mallorquins.

La badia de Xàbia es forma entre els caps de Sant Antoni (al nord) i el Cap Prim. El cap més important geogràficament és el cap de la Nau, que representa la part que més s'endinsa en la mar de totes les comarques del centre del País Valencià. Hi ha dues illes xicotetes: l'illa del Portitxol, enfront de la platja de la Barraca, i l'illa del Descobridor, enfront de la platja nudista d'Ambolo.

El riu Gorgos o de Xaló creua d'oest a est la comarca de la Marina Alta i desemboca al terme municipal de Xàbia. És un riu d'evacuació d'aigua quan plou, ja que durant la major part de l'any es troba sec. A diferència de localitats pròximes, Xàbia posseeix una orografia variada, des d'una vall entre el Montgó i els contraforts del cap de la Nau i el Pic del Poble Nou de Benitatxell, a la plana baixa del Pla del Saladar i l'alta planícia de la partida dels Plans.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Xàbia limita amb les localitats de Dénia, el Poble Nou de Benitatxell i Teulada, així com amb les pedanies de la Xara i Jesús Pobre, ambdues pertanyents a Dénia.

Història

El 1244 Dénia capitulà en favor a Jaume el Conqueridor, i Pere Eiximen d'En Carròs (qui dirigia la conquesta de la Marina) procedí al seu repartiment. La repoblació de la zona serà difícil i lenta a causa de les revoltes musulmanes i fins a 1279 no començarà a haver-hi una població estable. La primera notícia documental de Xàbia són del temps de Jaume el Just, per la necessitat de reforçar la frontera sud, motivat per la guerra amb Castella (1296) i les ràtzies provinent del Regne de Granada que podrien rebre l'ajut de la població mudèjar de la zona.

El 1397 s'atorga a Xàbia el títol de Vila, amb Consell i terme, però continua dependent del Comtat de Dénia. El segle xv hi ha una recuperació i un augment de la població, i certa prosperitat, cosa que indica l'ampliació del recinte emmurallat. A causa del creixement continu de la població i dels atacs barbarescs, s'aconsella construir una fortalesa: l'església-fortalesa de Sant Bertomeu, al centre de la vila. L'altre assumpte que preocupava els habitants de Xàbia era la pesta, però la localitat no en resultà excessivament afectada: el 1510 tenia 930 habitants i un segle després va duplicar eixa xifra.

El 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos, que afectà greument a tota la comarca; però Xàbia, com que era lloc de «cristians vells» no resultà afectada. Durant la Guerra de Successió, Xàbia participa en el bàndol borbònic. Per això, acabada la guerra obtindrà privilegis, títols i una concessió per al port per a poder exportar mercaderies i fruits del país. Així, el port es va convertir en el motor de l'economia del municipi.

L'economia, fonamentalment agrícola, es basava en els cultius de secà: dacsa, ametler, vinya, garrofera i olivera. Un altre cultiu a destacar és la pansa, que en el segle xix es convertí en la principal exportació. La Guerra del francès afectà Xàbia amb incursions de l'exèrcit napoleònic aquarterades al castell de Dénia. Un fort augment de la demanda dels mercats nord-europeus i americans a partir de la segona meitat del segle xix farà créixer encara més la importància de la producció, elaboració i exportació de pansa. Això comporta l'aparició d'una burgesia mercantil local. Una mostra d'eixa puixança econòmica és l'enderrocament de les muralles el 1873 i l'eixamplament del poble. El creixement va continuar fins a l'aparició de la fil·loxera, que va causar la ruïna del camp.

L'any 1922 s'instal·là el subministrament d'aigua potable.^[1]

El municipi seguirà sent agrícola fins als anys seixanta del segle xx, quan va aparèixer el turisme (la construcció del Parador de Turisme). Hui dia s'ha convertit en un centre turístic.

Economia

Encara que a principi del segle xx l'economia de Xàbia es basava en l'agricultura i pesca, va ser transformada cent anys més tard en una economia totalment turística, a causa de les condicions favorables amb què compta per a desenvolupar-hi el turisme de sol i platja característic de la zona mediterrània. El turisme és l'activitat econòmica de major importància de la població, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, gràcies a la creació del Parador de Turisme Costa Blanca a la dècada del 1960.

Demografia

Evolució demogràfica de Xàbia
Any	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007	2014	2019
Població	1.339	2.018	6.606	5.866	6.072	5.503	6.136	5.941	6.029	7.130	10.964	16.603	24.645	29.279	29.923	29.067	27.604

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 2 de Ciudadanos por Javea (CPJ), 2 de Compromís per Xàbia (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xàbia
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	José Francisco Chulvi Español	3.873	45,32%	11 (-3)
	Partit Popular	Rosa Vicenta Cardona Vives	1.832	21,44%	5 (+3)
	Ciudadanos por Javea	Juan Bautista Ortolá Bas	995	11,64%	2 (-2)
	Compromís per Xàbia	Vicent Josep Colomer Mayans	827	9,68%	2 (+1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Enrique Escrivà Teran	564	6,60%	1 (+1)
	Altres candidatures^[a]		407	4,76%	0
	Vots en blanc		48	0,56%
Total vots vàlids i regidors			8.546	100 %	21
	Vots nuls		101	1,17%
Participació (vots vàlids més nuls)			8.647	55,43%**
Abstenció			6.953*	44,57%**
Total cens electoral			15.600*	100 %**
Alcalde: José Francisco Chulvi Español (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 11 de PSPV i 2 de Compromís^[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.^[3] Junta Electoral de Zona de Dénia.^[4] Periòdic Ara.^[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde de Xàbia és José Francisco Chulvi Español de PSPV-PSOE.^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Enrique Bas Espinos	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Enrique Bas Espinos	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Enrique Bas Espinos	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Juan Bautista Moragues Pons	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Bautista Moragues Pons	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Eduardo Julián Monfort Bolufer Jaime Sapena Gual	UC-CDS PP	03/07/1999 21/10/2000	Moció de censura PP+GIJ+UV --
2003–2007	Juan Bautista Moragues Pons Eduardo Julián Monfort Bolufer	PP BLOC-CX	14/06/2003 22/11/2005	Moció de censura BLOC-CX+PSOE+PUGIJ --
2007–2011	Eduardo Julián Monfort Bolufer	BLOC-CX	16/06/2007	--
2011–2015	José Francisco Chulvi Español	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	José Francisco Chulvi Español	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José Francisco Chulvi Español	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Rosa Cardona Vives	PPCV	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[6]

Monuments i elements d'interès

Monuments religiosos

Església de Sant Bertomeu, església gòtica construïda fonamentalment al segle xvi. És una gran construcció que combina la funció d'església amb la de fortalesa (amb grans murs i matacans).
Església de la Mare de Déu del Loreto, construcció moderna (però amb el precedent d'una església anterior) situada al Port. El seu sostre imita la forma del buc de les embarcacions, a l'exterior fa gran ús del formigó armat en els pilars.
Monestir Mare de Déu dels Àngels, monestir jerònim situat a la plana, prop del Cap de Sant Antoni.
Ermita de Santa Llúcia, situada sobre un turó de 163 metres, data dels segles XIV-XV.
Ermita del Pòpul, situada en la carretera que va cap a Jesús Pobre, té el seu origen al segle xiii.
Ermita de Jesús Natzaré, el Calvari, que data del segle xix.

Monuments civils

Nucli antic de la vila, que conserva cert aire medieval mediterrani, amb palaus i grans cases (l'ajuntament, el Palau d'Antoni Banyuls, actual Museu Soler Blasco, la Casa Bolufer, el Palau dels Sapena, etc.)
Torres de guaita o talaies, que servien per a la protecció de la costa dels atacs pirates. Des d'elles es comunicava a la població que s'anava a produir un atac. Són la Torre Albardesa, la Torre Bolufer, la Torre Capsades, la Torre Ambolo o del descobridor, la Torre del Portitxol o del cap de Sant Martí, la Torre de la Granadella, la Torre Pelleter o del Pardalet i la Torre Torroner. S'ha de dir que poques es conserven en un estat adequat, i altres són de propietat privada.
Molins de la Plana, antics molins fariners del s.XIV aprox.
Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco, museu municipal situat a la casa-palau d'Antoni Banyuls.
Far del Cap de la Nau, situat al Cap de la Nau.

Llengua

La llengua pròpia dels habitants de Xàbia és el valencià. Els xabiencs sovint reben el malnom de sabocs pel seu parlar. El fenomen fonètic de l'harmonia vocàlica és freqüent en el seu parlar i, a més a més, és molt pronunciada per l'obertura de la vocal tònica precedent.

Quant al lèxic local, hi ha diverses paraules que diferencien el parlar dels xabiencs del parlar dels pobles de la contornada són bogamarí (eriçó de mar), aquí (freqüent a la comarca, a diferència del valencià general ací), volta (vegada), etc.

Gastronomia

Putxero: Cuinat al mateix perol on es barregen llegums i carns. El més característic del putxero de Xàbia és la pilota dolça (feta d'ametlla).
Paella: De tots els tipus. Preferentment marinera, paella d'aladroc, arròs a banda, arròs a la marinera.
Coca de verdures: Paregut a la "pizza" italiana coberta d'oli i anxova o melva, ceba, pebrera,albargenia i tomaca.
Coques de dacsa: Coques farcides de tomaca i anxova.
Polp sec: Es deixa assecar a l'aire lliure i es torra directament sobre la flama del foc, per a servir-lo després tallat a trossos amb oli d'oliva.
Capellanets secs: És bacallà (o abadejo) assecat. Es torra sobre la flama i se servix a trossets amb oli d'oliva.
Mistela: Molt valorada a Xàbia així com a les poblacions veïnes del Poble Nou de Benitatxell i Teulada.
Arròs caldós: Amb sèpia, xones (caragols), rap, conill, etc.
Pastissets d'ametlla. Típics de Nadal.
Bunyols: Fets de carabassa i fregits amb oli i coberts de sucre.

Festes

La seua festa major és Sant Joan i se celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa més important és la Mare de Déu del Loreto i se celebra el 8 de setembre.

Esports

El microclima de Xàbia permet practicar esports d'aire lliure durant tot l'any sense patir les inclemències de l'oratge. A Xàbia es pot fer senderisme i ciclisme per rutes específiques marcades i ben senyalitzades. També es poden practicar esports aquàtics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.

Personatges destacats

Antoni Llidó Mengual (1936-1974), sacerdot i pedagog, desaparegut i previsiblement mort en el Xile de Pinochet.
Pepa Guardiola Chorro (1953-), escriptora.
Consuelo Femenía Guardiola (1965-), diplomàtica.
David Ferrer Ern (1982-), tennista professional entre els anys 2000 i 2019.
Sergio Hernández (1983-), pilot de carreres automobilístiques des de 1998.
Xavier Torres Buigues (1986-), jugador de futbol professional.
Adrià Ortolà i Vañó (1993-), jugador de futbol professional.