Valentín Gómez Farías

Valentín Gómez Farías

Biografia
Naixement	14 febrer 1781 Guadalajara (Mèxic)
Mort	5 juliol 1858 (77 anys) Ciutat de Mèxic
Sepultura	Ciutat de Mèxic
8è President de Mèxic
Diverses ocasions el 1833 – 24 d'abril de 1834
← Manuel Gómez Pedraza Antonio López de Santa Anna →
24 de desembre de 1846 – 21 de març de 1847
← Antonio López de Santa Anna Antonio López de Santa Anna →
Dades personals
Nacionalitat	Mexicà
Formació	Universitat de Guadalajara (Mèxic)
Activitat
Lloc de treball	Madrid Ciutat de Mèxic
Ocupació	Militar
Partit	Liberal
Família
Fills	Benito Gómez Farías
Signatura
Llista President de Mèxic 23 desembre 1846 – 21 març 1847 ← José Mariano de Salas – Antonio López de Santa Anna → President de Mèxic 16 desembre 1833 – 24 abril 1834 ← Antonio López de Santa Anna – Antonio López de Santa Anna → President de Mèxic 5 juliol 1833 – 27 octubre 1833 ← Antonio López de Santa Anna – Antonio López de Santa Anna → President de Mèxic 3 juny 1833 – 18 juny 1833 ← Antonio López de Santa Anna – Antonio López de Santa Anna → 8è President de Mèxic 1r abril 1833 – 16 maig 1833 ← Manuel Gómez Pedraza – Antonio López de Santa Anna → Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic Diputat al Congrés dels Diputats Ministre

Valentín Gómez Farías (n. el 14 de febrer de 1781 a Guadalajara, Jalisco; m. el 5 de juliol de 1858 a la ciutat de Mèxic) fou president de Mèxic en diverses ocasions durant les dècades de 1830 i 1840, intercalant-se amb Antonio López de Santa Anna.^[1][2]

Biografia

El primer govern de Santa Anna de 1833 a 1836 fou una victòria temporal dels liberals mexicans.^[3] Durant el seu primer mandat, tanmateix, només portava el títol, però no exercia gaire el càrrec, i el govern es trobava en mans del vicepresident Valentín Gómez Farías, mentre el president residia a la seva finca a Veracruz.^[4]

Per tal de prevenir els cops d'Estats i limitar la influència de l'exèrcit, durant la seva administració, Gómez Farías en reduí el nombre de soldats, i abolí els furs o privilegis que excloïen els militars dels judicis civils. Els atacs a l'Església Catòlica Romana s'agreujaren.^[5] En seguir el models de reforma dels monarques de la casa dels Borbó durant l'època colonial, Gómez Farías provà de limitar el poder polític i econòmic de l'Església Catòlica. Al començament, aconsellà el clergat de limitar el contingut de llurs sermons a temes religiosos i a excloure'n els comentaris polítics. Aquesta ordre no provocà cap reacció dels conservadors, per la qual cosa els seus consellers principals pressionaren el Congrés per a aprovar una sèrie de lleis anticlericals. La primera era secularitzar l'educació mexicana. La Universitat de Mèxic, la majoria dels professors de la qual eren sacerdots, fou tancada i reorganitzada. Posteriorment, Gómez Farías organitzà escoles laiques,^[6] les quals educarien a una generació de liberals futurs, com ara Benito Juárez i Melchor Ocampo.^[7]

Entre altres reformes, es dictaminà que el delme hauria de ser voluntari, s'eliminà l'obligatorietat dels vots eclesiàstics, es prohibí que el clergat vengués els seus béns, se suprimí la censura de premsa en matèria religiosa així com la pena de mort pels delictes polítics. A més, s'establí la Biblioteca Nacional i sis centres especialitzats d'educació superior.^[2] A més a més, s'ordenà que el representant de Mèxic davant el papa demanara la disminució dels dies de festa, i el Congrés suprimí el Patronat, institució que havia donat a la corona espanyola el dret de designar els bisbes i arquebisbes.

Les últimes reformes provocaren la indignació i crítica entre els conservadors que exigiren que Santa Anna tornés al poder. Irònicament, Santa Anna, que havia donat el seu suport a la causa liberal des de la independència de Mèxic, canvià la seva opinió. Denuncià Gómez Farías, i destituí els càrrecs més alts de la República. El govern de Santa Anna fou obertament conservador, catòlic i centralista; Gómez Farías s'exilià als Estats Units.

Tornà el 1838 i participà en un aixecament que no reeixí, i s'exilià de bell nou als Estats Units. Tornà el 1845; durant la Guerra Estats Units - Mèxic el Congrés el designà com a vicepresident. Assumí la presidència quan Santa Anna prengué el control directe de les tropes en la guerra contra l'invasor. Gómez Farías, reformista i liberal, pretengué finançar la guerra amb ls béns de l'Església la qual cosa provocà un motí conegut com la Rebel·lió dels Polkos. Santa Anna el destituí.^[8]

El 1852 es presentà com a candidat a la presidència, però fou derrotat. El 1855 fou president de la Junta de Representants del Pla d'Ayutla, i fou diputat en el Congrés el 1856. Aquest Congrés elaborà una nova constitució liberal el 1857. Gómez Farías morí el 5 de juliol de 1858. L'Església s'oposà a donar-li sepultura cristiana i fou enterrat en la finca de la seva filla. El juliol de 1933, les seves restes foren traslladades a la Rotonda dels Homes Il·lustres de la ciutat de Mèxic.^[2]

Referències

1. Castañeda, Carmen «Don Valentín Gómez Farías, su formación intelectual». Historia Mexicana, 36, 3, 1987, pàg. 507–525. ISSN: 0185-0172.
2. Castillo Herrera, Hernando «VALENTÍN GÓMEZ FARÍAS Y LA REFORMA LIBERAL» (en castellà). HUMANITAS DIGITAL, 40-41, 2014. ISSN: 2007-1620.
3. Curz Gacia, Horacio. «Los intentos reformistas de Valetín Gómez Farias». A: Episodios de la Reforma. INSTITUTO NACIONAL DE ESTUDIOS HISTÓRICOS DE LAS REVOLUCIONES DE MÉXICO, 2022. 
4. Hodge Dupré, Eduardo Andrés «El Federalismo y Estados Unidos en el pensamiento de Valentín Gómez Farías: convicciones y suspicacias» (en castellà). Tempo, 25, 21-10-2019, pàg. 621–646. DOI: 10.1590/TEM-1980-542X2019v250305. ISSN: 1413-7704.
5. Staples, Anne «Secularización: Estado e Iglesia en tiempos de Gómez Farías». Estudios de historia moderna y contemporánea de México, 10, 1986, pàg. 109–123. ISSN: 0185-2620.
6. de Estrada, Dorothy Tanck «Ilustración Y Liberalismo En El Programa De Educación Primaria De Valentín Gómez Farías». Historia Mexicana, 33, 4, 1984, pàg. 463–508. ISSN: 0185-0172.
7. Fowler, Will «Valentín Gómez Farías: Perceptions of Radicalism in Independent Mexico, 1821-1847». Bulletin of Latin American Research, 15, 1, 1996, pàg. 39–62. ISSN: 0261-3050.
8. Costeloe, Michael P. «The Mexican Church and the Rebellion of the Polkos». Hispanic American Historical Review, 1966, pàg. 170–178..