Es va distingir en la guerra contra la intervenció estatunidenc a Mèxic. Secretari de Guerra i Marina (1851-1852). Va combatre la rebel·lió de Ayutla. En la Guerra de Reforma va combatre els liberals. Comandant militar de la Ciutat de Mèxic quan va ocórrer l'aixecament en contra de Zuloaga al desembre de 1858, a la caiguda d'aquest va assumir la presidència. Va creure que podria intervenir entre liberals i conservadors i va intentar convocar a les faccions per a nomenar una junta de representants a fi de triar a un nou president capaç de garantir la pau i l'estabilitat del país. Sense resposta i sense alternatives, es va imposar cuidar i lliurar la presidència a Miguel Miramón. Entre 1859 i 1860 va formar part de l'Exèrcit d'Orient. A l'iniciar-se la intervenció francesa a Mèxic, es va posar al servei del nou govern imperial. Mentre viatjava per a reunir-se amb Juan Nepomuceno Almonte va ser capturat pel general Zaragoza i afusellat.[1][2][3][4][5][6]
Referències
↑Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
↑Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
↑Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
↑Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
↑Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
↑Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)