Tírig

Tírig

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
40° 25′ 25″ N, 0° 04′ 38″ E / 40.423611111111°N,0.077222222222222°E / 40.423611111111; 0.077222222222222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Capital	Tírig
Població humana
Població	417 (2025) (9,86 hab./km²)
Gentilici	Tirijà, tirijana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat «Alt Maestrat»
Superfície	42,3 km²
Altitud	464 m
Limita amb	Albocàsser la Salzadella Sant Mateu les Coves de Vinromà Catí Xert
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Festa patronal	Sant Jaume (darrera setmana de juliol)
Organització política
• Alcalde	Juan José Carreres Montull
Identificadors descriptius
Codi postal	12179
Codi INE	12111
Codi ARGOS de municipis	12111
Lloc web	tirig.es

Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb els municipis de Catí, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocàsser. Al seu terme municipal es troba el Barranc de la Valltorta.

Tírig està construït en una ampla vall a la falda de la serra de Santa Bàrbara. El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni. El barranc també ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'estes contrades: sénies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.

És un dels municipis amb major riquesa en restes prehistòriques del País Valencià i també hi ha jaciments íbers i romans. Formava part de la batlia de les Coves de Vinromà, senyoriu de Balasc d'Alagó. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual donà carta pobla a diverses famílies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes força elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alagón, de l'orde del Temple, i de la de Montesa a partir del 1319. El 1324 passà a tenir els furs de València i el 1361 se li va cancel·lar la partició de fruits davant la despoblació. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.

Des de 2007 l'alcalde de Tírig és Juan José Carreres Montull del Partit Popular (PP).^[1]

L'agricultura de secà: ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constituïxen la base econòmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell. Durant la primera dècada del segle xxi, el turisme comença a tenir una certa importància, gràcies a la presència al seu terme del Barranc de la Valltorta, patrimoni de la humanitat.

• 

  Església Parroquial, dedicada a la Verge del Pilar. Del segle xvii.
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Castell i muralles

• Barranc de la Valltorta.
• Museu de la Valltorta. És una recreació dels principals jaciments del barranc, Cova del Civil i Cova dels Cavalls, on es tracta de vetlar per la conservació, l'estudi i la divulgació dels valors de la Valltorta.

El febrer del 2011 es va retornar al poble l'Arquer, peça fonamental de l'art rupestre que romania al museu municipal de Cervera des de la dècada del 1930, fruit d'un espoli. Ara és l'atractiu més important del Museu de la Valltorta.

• Santa Quitèria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball pla.
• Santa Bàrbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'instal·la una fira o porrat amb torrons i dolços.
• Festes Patronals. Se celebren durant una setmana al voltant del 25 de juliol en honor de Sant Isidre i Sant Jaume.

Gabriel Puig Roda (1865-1919), pintor costumista.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tírig

• Web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..