Encara que és fàcil determinar amb exactitud quantes variants dialectals hi ha en aquest idioma, hom pot dir que aquestes són les variants dialectals més acceptades:
Tzeltal Bajo (Regió de la Selva Lacandona cap a Palenque)
L'alfabet tzeltal es compon de 26 grafies: a, b, ch, ch', e, i, j, k, k', l, m, n, o, p, p', r, s, t, t', ts, ts', u, w, x, y, ('). Sovint s'hi inclou la lletra h, sobretot per al dialecte de Bachajón.[2]
Les ch', k', p', t', ts' representen sons consonàntics glotalitzats, produïts mitjançant el tancament de les cordes vocals. La glotalització és un aspecte important, ja que produeix significats distints. Vegeu el següent exemple:
uts'inel : danyar, perjudicar
utsinel : acaronar, palpar
Bilabial
Alveolar
Palatal
Velar
Uvular
Glotal
normal
implosiva
normal
ejectiva
normal
ejectiva
normal
eyectiva
normal
ejectiva
normal
Oclusives
p[p]
t[t]
t'[t']
k[k]
k'[k']
' [ʔ]
Africades
tz[ʦ]
tz' [ʦ’]
ch[ʧʰ]
ch' [ʧ’]
Fricatives
s[s]
x[ʃ]
j[x]
h[h]
Nasals
m[m]
n[n]
Líquides
l[l]r[r]
Semivocals
y[j]
w[w]
Morfologia i sintaxi
Com les altres llengües maies, es tracta d'una llengua ergativa, és a dir, s'estructura a partir de prefixos i sufixos que s'uneixen a arrels verbals o substantives. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte. Hi ha una absència notable de preposicions quedant reduïdes a unes quantes que abasten una àmplia gamma de possibilitats semàntiques: ta (a, en, para, amb, per...), k'alal (de, des de, fins a...).
La possessió
Els prefixos i sufixos per denotar possessió en tzeltal davant substantius es fa de la següent manera. Utilitzem el substantiu
“nail” (o nahil) - casa:
Prefixos i sufixos de possessió amb substantiu que comença amb consonant
singular
plural
jnail (la meva casa)
jnailtik (la nostra casa)
anail (la teva casa)
anailik (la vostra casa)
snail (la seva casa)
snailik (llur casa)
Si el substantiu comença amb vocal els prefixos i sufixos seran de la manera següent, usem com a exemple “ixim” - moresc:
Prefixos i sufixos de possessió amb substantius que comencen amb vocal
singular
plural
kixim (el meu moresc)
kiximtik (el nostre moresc)
awixim (el teu moresc)
awiximik (el vostre moresc)
yixim (el seu moresc)
yiximik (llur moresc)
Numerals
El sistema de numeració en tzeltal és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20) com les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües mesoamericanes. La raó es deu al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà, per aquest motiu el nombre vint es conegui també com winik (home o genèric del "ser humà"), així 40 es dirà cha'winik (dos homes o éssers humans), 60 serà oxwinik (tres homes o éssers humans), etc.:
1 jun
6 wakeb
11 bulucheb
16 waklajuneb
400 jbak'
2 cheb
7 jukeb
12 lajchayeb
17 juklajuneb
8,000 jpik
3 oxeb
8 waxakeb
13 oxlajuneb
18 waxaklajuneb
160,000 jkalab
4 chaneb
9 baluneb
14 chanlajuneb
19 balunlajuneb
5 jo'eb
10 lajuneb
15 jo'lajuneb
20 jtab
"Bin" o "Tut"
A les regions de Teopisca a Villa Las Rosas es troba unes de les més rares variants de tzeltal, una cosa tan elemental com "bin" (qual o que) és canviada per "tut" que en algunes variants significa "petit", a Amatenago del Valle i Aguacatenago usen aquesta variant i així i tot entre aquests poblats tzeltals hi ha moltes diferències. Mentre a amatenago avui es diu "Orto" abreujat popular de "ora to" (aquesta hora) a Aguacatengo es diu "Orli" abreujat de "ora il" que significa el mateix, mentre que en altres variants; Ya'tik (Tenejapa), Yo'tik (Ocosingo).
