Totonaca

Totonaca

Tachiwin
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	244.033 (2010)[1]
Parlants nadius	280.000
Autòcton de	Mèxic
Estat	Veracruz, Puebla.
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües totonaques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Codis
ISO 639-2	toc
Glottolog	toto1252
Endangered languages	3540

El totonaca és una macrollengua pertanyent a la llengües totonaques, que pertany a la família llengües totozoques.

Descripció lingüística

En aquesta descripció es descriurà principalment el totonaca de Misantla amb referències al totonaca de Papantla.

Fonologia

Existeixen algunes diferències menors entre els repertoris de fonemes consonàntics dels dialectes totonaques. Quant al sistema vocàlic és el mateix en totes les varietats. L'inventari de consonants del totonaca de Misantla és el següent:

	Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Uvular	Glotal
Oclusives	p	t		k	q	ʔ
Fricatives		s, ɬ	ʃ			h
Africades		t͡s	t͡ʃ
Aproximants	w	l	j
Nasals	m	n

La correspondència entre els signes de l'Alfabet Fonètic Internacional i l'ortografia convencional per a aquesta llengua és: /ʦ/ = <tz>, /tʃ/ = <ch>, /j/ = <y>, /ɬ/ = <lh>.

Gramàtica

El verb transitiu generalment marca tant la persona subjecte com la persona objecto, és a dir, existeix concordança tant d'objecte com de subjecte. A més existeix una jerarquia entre la primera, segona i tercera persona que implica canvi en els prefixos usades com a marca del verb.

El totonaca és una llengua aglutinant, en la qual les paraules estan compostes freqüentment per diverses arrels. El sistema verbal del totonaca és complex. La conjugació verbal usa abundantment prefixs que assenyalen permeten diferents formes al verb. El verb posseeix diversos temps verbals la conjugació dels quals és gairebé completament regular. Igual que l'espanyol, té 3 classes de verbs o "conjugacions" que es conjuguen de manera diferent, depenent de la terminació del verb. No existeix l'infinitiu; encara que es pren la conjugació en present de la tercera persona del singular com a infinitiu, ja que és la que posseeix menys flexió.

El totonaca conjuga en present, pretèrit, imperfecte, futur, present continu, passat continu, present perfecte, plusquamperfet, condicional i imperatiu-subjuntiu.

Té verbs irregulars que canvien en tots els temps però solament per a les segones persones - ja sigui singular o plural. Exemples: El verb an (anar) i els seus derivats: lin (portar), lakgchan (aconseguir), chan (arribar allà). El verb min (venir) i els seus derivats: limin (portar), chin (arribar aquí), etc.

Pronoms

Els pronoms personals en totonaca són els següents (en la variant de papantla):

	Singular		Plural
	Forma sujeto	Posesivo	Forma sujeto	Posesivo
1a persona	akit 'jo'	kila 'meu'	akin 'nosaltres'	kilakan 'nostre'
2a persona	wix 'tu'	mila 'teu'	wixin 'vostès'	milakan 'vostre'
3a persona	xla 'ell / ella	xla 'seu/seva'	xlakan 'ells / elles'	xlakan 'seus/seves'

En les variants de la serra akit pot ser kit o nkit, també akin pot ser akinin. Per expressar possessió s'usen els següents prefixos i sufixos: Exemple per a la paraula chik, casa.

SINGULAR	català	PLURAL	català
kinchik	la meva casa	kinchikkan	la nostra casa
minchik	la teva casa	minchikkan	la seva casa (de vostès)
xchik	la seva casa (d'ell / ella)	xchikkan	la seva casa (d'ells / elles)

Numerals i prefixos numerals

El totonaca, com la majoria de llengües mesoamericanes té un sistema de numeració vigesimal. Els nombres de l'un al vint no existeixen per si sols, se'ls ha d'agregar un prefix classificador que indica quin tipus d'entitat s'està explicant. El prefix classificador pot referir-se a la grandària de l'objecte, forma, etc. Això és similar als classificadors dels determinants del xinès i altres llengües.

El prefix més freqüent és akg- que indica que el que s'explica és una cosa rodona, com una taronja, una llimona, un any, o alguna cosa abstracte, com un pensament, també s'usa quan l'objecte a explicar no té un prefix numèric. Altres prefixos classificadors:

cha- S'usa per designar persones: chatum lataman kiwani... (una persona em va dir...).

kgan- Usat per a coses allargades o cilíndriques, com a rius, carrers, pals: Kgantutu kgalhtuchokgo (tres rius).

kge- Per a embalums o rotllets, com un terç de llenya, plàtans, etc.

mak- S'usa per explicar coses primes i amb superfícies planes com a truites, papers, llibres.

mus- Raïms, com a mans de plàtan, etc.

pakg- Coses molt primes com a fulles d'arbre, de llibreta, làmines, etc.

pukgalh- Per a tests, plantes, etc.

tan- Per numerar animals.

Així podem dir kgetum sekgna i ens referim a un plàtan, mustum sekgna i ens referim a un raïm de plàtan pukgalhtum sekgna i ara parlem d'una mata de plàtan.

1.- akgtum

2.- akgtuy (akgtiy)

3.- akgtutu

4.- akgtati

5.- akgkitsis

6.- akgchaxan

7.- akgtujun

8.- akgtsayan

9.- akgnajatsa

10.- akgkaw

11.- akgkawitu

12.- akgkutuy (akgkutiy)

13.- akgkututu

14.- akgkutati

15.- akgkukitsis

16.- akgkuchaxan

17.- akgkutujun

18.- akgkutsayan

19.- akgkunajatsa

20.- puxam

El caràcter vigesimal s'aprecia en els següents nombres:

21.- puxamatum

29.- puxamanajatsa

30.- puxamakaw

40.- tipuxam

50.- tipuxamakaw

60.- tutupuxam

70.- tutupuxamakaw

80.- tatipuxam

90.- tatipuxamakaw

99.- tatipuxamakunajatsa

100.- kitsis puxam

400.- tum taman ó pixtum

Mostra de text

El següent text prové del totonaca de Papantla:^[2]

Xa kilhtsukut chichi chu xa papa	L'Origen del sol i de la lluna
Maqasa ix wija tilanka pulataman, nachu kapoqlhwa ix lamaka.	Fa molt de temps, quan el món ja estava creat, tot es trobava entre penombres
Ama kilhtamaku ix wi chatutu lanka mapaqsinanim, jae ix kalilaqapaskan "reyes", nachu lhan ix takatsi laqsqalalan ix tawanit.	La gent de llavors era governada per tres reis, aquests eren homes molt bons, filòsofs i savis.
Nak kakilhtamaku kapoqlhwa ix lamanka, ninajtu ix wanit chichini ni pala papa.	Doncs no existien el sol ni la lluna.

Variants

Les llengües totonaques entre si poden diferir tant com les llengües romàniques entre si, per la qual cosa entre diverses de les llengües totonaques no existeix mútua intel·ligibilitat:

Nombre aproximat de las variants de totonaca: ~280,000

Llengua	Codi-ISO	Ubicació	Hablants
Totonaca de Coyutla	toc	Coyutla, Veracruz	48.062 (2000 WCD)
Totonaca de Filomeno Mata-Coahuitlán	tlp	Poble de Filomeno-Mata, Sierra de Veracruz, envoltat pel Totonaca de la Sierra	15.108 (2000 WCD)
Tototonaca de la Sierra	tos	Voltants de Zacatlán i Veracruz	120.000
Totonaca d'Ozumatlán	tqt	Nord de Puebla: Ozumatlán, Tepetzintla, Tlapehuala, San Agustín	4.000 (1990 cens).
Totonaca de Papantla	top	Voltants de Papantla, central Veracruz	80.000 (1982 SIL).
Totonaca del riu Necaxa	tot	Nord-est de Puebla: Patla, Chicontla, Tecpatlán	4.000 (2005 cens)
Totonaca de Xicotepec	too	A 30 aldees al voltant de Xicotepec de Juárez septentrional de Puebla i Veracruz	3.000
Totonaca de Misantla	tlc	Yecuatla i Misantla al Sud de Veracruz	<500

Referències

1. INEGI, 2010.
2. Narrat per Telésforo Hernández en Papantla de Olarte (Veracruz), recopilat per Rosa I. Albarrán, traduït per Bartolo Ramos, recollit a Relatos totonacos, ISBN 968-29-7500-X, p. 8

Bibliografia

• Aschmann, Herman Pedro; Dawnson de Aschmann, Elisa. Diccionario totonaco de Papantla, Veracruz. México: Instituto Lingüístico de Verano, 1973. ^{[Enllaç no actiu]}
• Bishop, Ruth «Consonant play in lexical sets in northern totonac». Workpaper, pàg. 24-31. Arxivat de l'original el 2013-12-24 [Consulta: 22 desembre 2013].
• Mackay, Carolyn J.; Trechsel, Frank R. Totonaco de Misantla: Archivo de lenguas indígenas. México: Colmex, 2007. 
• Reid, Aileen A.; Bishop, Ruth G. Diccionario totonaco de Xicotepec de Juárez, Puebla. México: Instituto Lingüístico de Verano, 1974. ^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

• Diccionari Espanyol - Totonaca