Ch'ol

Ch'ol

Altres noms	Chol
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	212.117 (2010)[1]
Parlants nadius	180.000
Oficial a	a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Autòcton de	Chiapas, Tabasco
Estat	Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües ch'ol-tzeltal
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Codis
ISO 639-3	ctu
Glottolog	chol1282
Ethnologue	ctu
IETF	ctu
Endangered languages	3459

El ch'ol, és una llengua maia parlada pels chols, que habiten principalment en l'estat mexicà de Chiapas (sobretot en els municipis de Palenque, Tila, Tumbalá, Sabanilla, Salto de Agua, Playas de Catazajá i Yajalón) encara que existeix una comunitat important en el municipi de Balancán a Tabasco.

El grup cholan de la família maia és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ortí, estaria relacionada amb el maia clàssic.^[2] S'estan emetent programes de ràdio en ch'ol des de l'emissora XEXPUJ-AM des de Xpujil a Campeche, patrocinada per la CDI.

Dialectes

• Ch'ol de Tila, parlat per gairebé 44 mil persones, amb un índex de 25% de monolingüisme. Aquesta varietat es parla principalment en el municipi de Tila, a Chiapas.
• Ch'ol de Tumbalá, parlat per 90 mil persones en el municipi de Tumbalá, també a Chiapas. L'índex de monolingüisme dels parlants d'aquesta varietat és de 30% aproximadament.

Morfologia i sintaxi

El ch'ol, com les altres llengües maies, és una llengua aglutinant, és a dir, que aglutina a un radical (verb, substantiu o adjectiu), marques d'agent (el que realitza l'acció verbal), de subjecte (el posseïdor de l'objecte o relació personal), a través d'un sistema de sufixos i prefixos.

Numerals

El sistema de numeració ch'ol és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües mesoamericanes. La raó obee al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà. Els vint primers nombres són:

1 jump'ej

2 cha'p'ej

3 uxp'ej

4 chänp'ej

5 jo'p'ej

6 wäkp'ej

7 wukp'ej

8 waxäkp'ej

9 bolomp'ej

10 lujump'ej

11 junlujump'ej

12 cha'lujump'ej

13 uxläjump'e

14 chänlujump'ej

15 jo'lujump'ej

16 wäklujump'ej

17 wuklujump'ej

18 waxäklujump'ej

19 bolomlujump'ej

20 junk'al

Referències

1. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
2. Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.

Bibliografia

Aulie, H. Wilbur; and Evelyn W. de Aulie (eds.). Diccionario Ch'ol de Tumbalá, Chiapas, con variaciones dialectales de Tila y Sabanilla (PDF online reproduction). 2005a ed.. Coyoacán, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano, 1998. ISBN 968-31-0291-3. OCLC 42692322.  (castellà)

Coon, Jessica. «Complementation in Chol (Mayan): A Theory of Split Ergativity» (electronic version). Massachusetts Institute of Technology, 2010. [Consulta: 15 juliol 2010]. [includes a grammatical sketch of the language]

Schumann, Otto Gálvez. La lengua Chol de Tila (Chiapas). UNAM, 1973. .

Warkentin, Viola; and Ruby Scott. Gramática Ch'ol. Summer Institute of Linguistics, 1980. 

Enllaços externs

• Diccionari Ch'ol de Tumabalá amb variacions dialectals de Tila i Sabanilla
• Pàgina Web de la FAMSI