Temporada 2017-2018 del Liceu

La temporada 2017-2018 del Liceu va començar amb l'última òpera italiana de Rossini, que tornava a l'escenari del Liceu amb el divertit muntatge d'Emilio Sagi, que convertia l'òpera en un enginyós joc escènic. Al competent equip vocal, que incloïa intèrprets rossinians de referència al costat de talents joves i incipients, s'hi va sumar la direcció musical de Giacomo Sagripanti, especialista en Rossini i guanyador dels International Opera Awards de Londres com a millor director musical jove el 2016.^[1]

Amb Un ballo in maschera va tornar al Liceu el gran tenor polonès Piotr Beczala amb un dels seus títols de capçalera, al costat de la soprano Keri Alkema. El muntatge de Vincent Boussard reforçava l'ambient fosc i de misteri que envolta la peça, i comptava amb el vestuari de Christian Lacroix i amb la sobrietat escenogràfica de Vincent Lemaire, que permetia concentrar l'atenció en el nucli dramàtic de la partitura. El repartiment, dirigit per un veritable especialista com Renato Palumbo, presentava a més un referent en el cant verdià: Dolora Zajick.^[2]

Àlex Ollé (La Fura dels Baus) va concentrar l'acció escènica de Tristany i Isolda en el llenguatge simbòlic, amb un treball excel·lent de caracterització dels personatges. L'escenografia d'Alfons Flores i les videoprojeccions de Franc Aleu van contribir a la materialització de l'ideal wagnerià de l'«obra d'art integral» gràcies a unes imatges que sustentien i subratllaven el llibret i la música. Iréne Theorin i Stefan Vinke, indiscutibles triomfadors al Liceu com a Brünnhilde i Siegfried, respectivament, a Der Ring des Nibelungen, tornaven a Barcelona al costat d'un equip ideal per a aquesta òpera.^[3]

La següent fou la darrera òpera de Monteverdi, L'incoronazione di Poppea, per commemorar el 450è aniversari de la seva estrena. Una de les millors òperes del primer Barroc servida al Liceu pel talent d'un especialista com Jean-Christophe Spinosi al capdavant de l'Ensemble Matheus.^[4]

El Liceu va recuperar un dels muntatges més reeixits de les darreres temporades amb L'elisir d'amore. Mario Gas va ambientar l'acció en la Roma feixista, amb l'entranyable record del cinema neorealista. Comèdia per a tots els públics, amb l'al·licient del Nemorino del tenor eslovac Pavol Breslik, acompanyat de tres estrelles més: l'Adina de la soprano australiana Jessica Pratt i el Belcore del baríton Paolo Bordogna, a més d'un veterà buffo com Roberto de Candia que representà Dulcamara.^[5]

A continuació es va representar en verió de concert la tragèdia lírica de Donizetti Poliuto després de 42 anys d'absència, i que comptà amb un repartiment fabulós, que incloïa la soprano Sondra Radvanovsky, que debutava en el paper de Paolina a Barcelona. Gregory Kunde va repetir un nou èxit en una de les seves especialitats, el bel canto tardà.^[6]

Roméo et Juliette tornava a l'escenari del Gran Teatre del Liceu després de 32 anys d'absència, dirigida per Josep Pons, coprotagonitzada per Saimir Pirgu i Aïda Garifúl·lina, i en coproducció amb The Santa Fe Opera. El muntatge d'Stephen Lawless situava l'acció original en el context de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865).^[7]

Jonas Kaufmann tornà al Liceu, on es presenta per primera vegada a Barcelona amb una òpera escenificada: Andrea Chénier. El gran tenor alemany, un dels més desitjats pels teatres internacionals, formà part d'un dels repartiments programats. Dos càstings amb tres tenors: el paper titular fou assumit també per Antonello Palombi i Jorge de León, al costat de Sondra Radvanovsky i del baríton Carlos Álvarez, un dels Gérard de referència del moment. La posada en escena de David McVicar subratllà la força de la partitura, en el marc de l'esplèndida escenografia de Robert Jones i amb figurins de Jenny Tiramani.^[8]

Tot seguit, i en una única sessió, el Liceu es va vestir de Barroc amb un Händel màgic, Ariodante. I ho va fer amb l'experta batuta de l'especialista en repertori barroc el director francoamericà William Christie al capdavant del seu equip habitual, Les Arts Florissants, músics que toquen amb instruments originals, en un repertori del qual era un mestre indiscutible. Director i conjunt instrumental debutaven al Liceu.^[9]

Després de 33 anys reapareixia al Liceu la novena òpera de Verdi, Attila. La vibrant partitura verdiana fou interpretada al Liceu per Ildar Abdrazakov, jove baix rus «descobert» per Riccardo Muti el 2004, que actuà al costat del tenor Josep Bros, del baríton Vasily Ladyuk (primer premi del Concurs Francesc Viñas el 2005 i premi Operalia) i de la soprano dramàtica italiana més en voga: Anna Pirozzi.^[10]

El 23 d'abril es va estrenar al Liceu Demon d'Anton Rubinstein, del qual al Liceu únicament s'havia vist Néron el 1898, la primera òpera russa representada a Barcelona.^[11]

Tres aclamats tenors, el nord-americà Gregory Kunde, el tinerfeny Jorge de León i el porto-riqueny Rafael Davila, es van repartir el paper de Des Grieux a Manon Lescaut de Puccini. A ells es van unir dues sopranos pel rol titular, la ucraïnesa Ludmyla Monastyrska i la italiana Maria Pia Piscitelli, ambdues de renom internacional. Fou una nova coproducció entre el coliseu barceloní, el Palau de les Arts de València i el Teatro San Carlo de Nàpols.^[12]

Per acabar la temporada, va tornar al Liceu La Favorite donizettiana en la versió original, en francès. La darrera representació al Liceu era del 2002, quan es va cantar per primera vegada en l'original francès. Ara amb la jove mezzosoprano francesa Clémentine Margaine, una cantant revelació. Com a Fernand, dos tenors d'èxit, Michael Spyres i Stephen Costello.^[13]

Òperes representades

Temporada 2017-2018 del Liceu
Òpera	Compositor	Direcció musical	Direcció d'escena	Papers principals	Segon repartiment	Producció	Dates
Il viaggio a Reims	Gioachino Rossini	Giacomo Sagripanti	Emilio Sagi	Irina Lungu, Maite Beaumont, Sabina Puértolas, Ruth Iniesta, Taylor Stayton, Lawrence Brownlee, Roberto Tagliavini, Pietro Spagnoli, Carlos Chausson, Manel Esteve, Alessio Cacciamani, Jorge Franco, Paula Sánchez, Marzia Marzo, Tamara Gura, Xavier Anduaga, Carlos Pachón	Adriana González, Marina Viotti, Leonor Bonilla, Marigona Querkezi, Juan de Dios Mateo, Levy Sekgapane, Anderzhanov Baurzahan, Pedro Quiralte, Vincenzo Nizzardo, Gurguèn Babeian	Rossini Opera Festival (Pesaro) i Teatro Real (Madrid)	13, 14, 15, 17, 18, 19, 20 de setembre[1]
Un ballo in maschera	Giuseppe Verdi	Renato Palumbo	Vincent Boussard	Piotr Beczala, Carlos Álvarez,[14] Marco Caria/Carlos Álvarez,[15] Keri Alkena,[2] Dolora Zajick, Elena Sancho Pereg, Damian del Castillo, Roman Ialcic, Antonio di Matteo	Fabio Sartori, Giovani Meoni, Maria Jose Siri, Patricia Bardon, Katerina Tretyakova	Théâtre du Capitole (Tolosa) i Staatstheater Nürnberg (Nuremberg)	7, 8, 10, 11, 15, 16, 18, 20, 21, 23, 24, 26, 28, 29 d'octubre[2]
Tristany i Isolda	Richard Wagner	Josep Pons	Àlex Ollé	Stefan Vinke, Albert Dohmen, Irene Theorin, Greer Grimsley, Francisco Vas, Sarah Connolly, Jorge Rodríguez Norton		Òpera de Lió	28 de novembre, 2, 4, 7, 10, 12, 15 de desembre[3]
L'incoronazione di Poppea	Claudio Monteverdi	Jean-Christophe Spinosi	Versió de concert	Veronica Cangemi, Maite Beaumont, Emilie Rose Bry, Filippo Mineccia, Francisco Fernández Rueda, Krystian Adam, Sabina Puértolas, David DQ Lee, Luigi de Donato, Cyril Auvity			1 i 3 de desembre[4]
L'elisir d'amore	Gaetano Donizetti	Ramón Tebar	Mario Gas	Jessica Pratt, Pavol Breslik, Paolo Bordogna, Roberto de Candia, Mercedes Gancedo			7, 9, 12, 14, 16, 18, 22, 24, 26, 28 de gener[5]
Poliuto	Gaetano Donizetti	Daniele Callegari	Versió de concert	Luca Salsi, Josep Fadó, Gregory Kunde, Sondra Radvanovsky, Ruben Amoretti, Alejandro González del Cerro			10 i 13 de gener[6]
Roméo et Juliette	Charles Gounod	Josep Pons	Stephen Lawless	Aïda Garifúl·lina, Tara Erraught, Saimir Pirgu, David Alegret, Beñat Egiarte, Gabriel Bermúdez, Issac Galán, Germán Olvera, Ruben Amoretti, Nicola Ulivieri, Stefano Palatchi		Gran Teatre del Liceu i Òpera de Santa Fe	14, 17, 19, 22, 24, 27 de febrer, 2, 4 de març[7]
Andrea Chénier	Umberto Giordano	Pinchas Steinberg	David McVicar	Jonas Kaufmann, Carlos Álvarez, Antonello Palombi, Sondra Radvanovsky, Yulia Mennibaeva, Sandra Ferrández, Anna Tomowa-Sintow, Manel Esteve, Toni Marsol, Manel Esteve, Francisco Vas	Jorge de León, Michael Chioldi, Julianna Di Giacomo, Gemma Coma-Alabert, Elena Zaremba		9, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 21, 22, 24, 25, 27, 28 de març[8]
Ariodante	Georg Friedrich Händel	William Christie	Versió de concert	Wilhelm Schwinghammer, Chen Reiss, Kate Lindsey, Rainer Trost, Hila Fahima, Christophe Dumaux			14 de març[9]
Attila	Giuseppe Verdi	Speranza Scappucci	Versió de concert	Ildar Abdrazakov, Vasily Ladyuk, Anna Pirozzi, Josep Bros, Josep Fadó, Ivo Stanchev			6 i 8 d'abril[10]
Demon	Anton Rubinstein	Mikhaïl Tatàrnikov	Dmitri Bertman	Egils Siliņš, Oleksandr Tsimbaliuk, Asmik Grigorian, Ígor Morozov, Roman Ialcic, Larissa Kostiuk, Antoni Comas, Iuri Minenko		Gran Teatre del Liceu, Helikon Opera (Moscou), Staatstheater Nürnberg i Òpera Nacional de Bordeus	23, 26, 29 d'abril, 2, 5, 8, 11 de maig[11]
Manon Lescaut	Giacomo Puccini	Emmanuele Villaume	Davide Livermore	Liudmila Monastirska, David Bizic, Gregory Kunde, Carlos Chausson, Mikeldi Atxalandabaso, Marc Pujol, Carol Garcia, José Manuel Zapata, Stefano Palatchi	Maria Pia Piscitelli, Jared Bybee, Jorge de León, Rafael Davila	Gran Teatre del Liceu, Teatro San Carlo (Nàpols) i Palau de les Arts Reina Sofía (València)	7, 8, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 22 de juny[12]
La Favorite	Gaetano Donizetti			Daniela Barcellona, Eve-Maud Hubeaux, Clémentine Margaine			8, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 24 de juliol[13]

Referències

1. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
2. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 24 de gener 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
3. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
4. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
5. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
6. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
7. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
8. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
9. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 1 de març 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
10. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 1 de març 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
11. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 2 de març 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
12. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
13. «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 1 de març 2019. [Consulta: 27 febrer 2019].
14. «Dmitri Hvorostovsky deixa de cantar òpera escenificada». Liceu. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2019. [Consulta: 22 abril 2019].
15. 24 d'octubre, degut a indisposició de Marco Caria