PROFILBARU.COM

La Fura dels Baus
	; En la inauguració del Festival Internacional de les Arts de Perth (2010)
Dades
Tipus	grup de teatre ; grup de música
Camp de treball	arts escèniques
Història
Creació	1979
Governança corporativa
Seu	Barcelona;
Lloc web	lafura.com

La Fura dels Baus és una companyia teatral fundada a Moià^[1] l'any 1979, quatre anys després de la mort del dictador Franco. En els seus inicis es caracteritza per un llenguatge visceral en fusionar teatre de carrer amb la vitalitat del rock i la irreverència del neocirc. El nom de la companyia és originat pel fet que els membres moianesos del grup es reunien de joves en una mena d'abocador que anomenaven els Baus (topònim que prové dels balçs, és a dir, d'una balcera). La fura és un animal que furga, que cerca.

La seva irrupció en el panorama teatral nacional i internacional va suposar un esclat d'energia escènica de base artesanal que des d'un inici va saber unir el protagonisme del físic, ritual i atàvic amb les tecnologies d'última generació, escènica i intel·lectualment desafiants. En aquella primera etapa van rebutjar les narratives lineals en favor d'una dramatúrgia fragmentària i sensorial que envoltava al públic i que ells van denominar estètica "furera", especialment a partir de la seva primera trilogia (Accions (1983), Suz/o/Suz (1985), Tier Mon (1988)). Aquelles produccions van consolidar un llenguatge propi mitjançant una imatgeria lúdica i provocativa a l'una. La imatge radical d'uns home joves amb vestit formal destruint un cotxe a Accions (1983)^[2] es convertí en una icona generacional, tant per la seva audaç interpretació desconstructiva de la idea de teatre com per catalitzar els desitjos de canvi de la nova democràcia a Espanya.

En l'actualitat, la progressiva incorporació de tecnologies i la seva gosadia a nivell dramatúrgic en les seves propostes teatrals i operístiques, han rellançat la trajectòria inicial de La Fura dels Baus a través d'un segell (brand) internacionalment reconegut i extremadament permeable a diferents gèneres escènics i formats performatius. Destaquem les cerimònies olímpiques (Mediterrani, Cerimònia inaugural Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Cerimònia inaugural dels Youth Olympic Games de Nanjing 2014), cinema, Faust 5:0 (2001), discs (Krab (1995), Ombra (1999), XXX (2002)), workshops o propostes de gamificació (Game Over (2013)). La flexibilitat estructural de la companyia, el seu desafiament a les convencions teatrals establertes, la seva curiositat intel·lectual i la seva oberta disposició respecte a la cultura popular i mediàtica s'han revelat com a fonts vitals de la seva extraordinària i longeva productivitat.

Dels nou fundadors, en resten cinc (Miki Espuma, Pep Gatell, Àlex Ollé, Carlus Padrissa, Pera Tantinyà) que desenvolupen de forma paral·lela nombrosos projectes individuals, en col·laboració interna o bé amb destacats col·laboradors escènics o d'altres disciplines artístiques. Profundament arrelats en el treball en equip, els creadors de La Fura dels Baus brinden un ampli marge de maniobra creativa als seus col·laboradors a partir de la cooperació i el contrast. Sens dubte, aquesta capacitat associativa ha estat una de les claus de l'èxit de la companyia.

La Fura dels Baus va néixer al final de la dècada de 1970 i es va fer coneguda arreu del món als dècada de 1980, en un moment en què en el teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per la utilització de recursos tecnològics (grans grues, pantalles gegants, sofisticats dissenys de llum i de so), protagonisme de la música urbana (rock i música industrial) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'òpera.^[3] La Fura en col·laboració amb l'artista multidisciplinària Lita Cabellut, posa al centre del muntatge de Le Siège de Corinthe. Des de 1992, els membres de La Fura dirigeixen projectes per separat amb el nom del col·lectiu, amb l'esperit original de la companyia més les inquietuds personals cada un dels seus membres.^[4]

Estil

En l'estil es poden diferenciar dues etapes, corresponents als anys 80 i als anys 90, respectivament. Es van fer famosos arreu amb la trilogia Accions (1983), Suz o Suz (1985) i Tiermon (1988), que aleshores van impactar per la seva estètica urbana i rockera, i pel fet de tractar-se d'espectacles de gran format sense separació entre els intèrprets i els espectadors. El públic era submergit en entorns en els quals convivien el primitivisme (ús de foc, crits, lluita, sang) amb sofisticada tecnologia (sistemes MIDI, llum d'alta pressió).^[3]

Als 90 i al segle xxi, la moda vuitantera ja no era actual i el públic s'havia habituat a alguns elements i llenguatge. La música s'actualitza i els referents van sent més literaris, com es veu en Noun (1990), Manes (1995), Faust 3.0 (1998) i XXX (2001). Evoluciona a una gran empresa de creacions escèniques que amplia amb èxit el seu camp d'actuació tradicional als espectacles de gran format i òperes, entre d'altres.^[3]

Llenguatge Furer

El "Llenguatge Furer" és un mètode escènic propi que han anat desenvolupant al llarg dels anys de trajectòria que té l'objectiu d'eliminar la "quarta paret" per tal de convertir el públic, que sempre havia estat passiu, assegut a la butaca, en actiu.

Defineixen el "Llenguatge Furer" com: L'ús de processos creatius que combinen el públic, que interactua amb l'escena i els actors, sovint en llocs no convencionals, on l'estètica és industrial i tecnològica.^[5]

Manifest Canalla

Va ser escrit per Andreu Morte a principis dels vuitanta per reivindicar el "llenguatge furer". El defineixen com un acte de rebel·lió contra la literatura dramàtica i una proposta de colectivització de la dramaturgia.

El manifest, escrit el 1983, contempla:

La Fura dels Baus no és in fenomen social, no és un grup, no és un col·lectiu polític, no és un cercle d'amistats afines, no és una associació pro-quelcom causa.
La Fura dels Baus és una organització delictiva dins del panorama actual de l'art.
La Fura dels Baus és el resultat d'una simbiosi de deu elements ben definits, diferenciats i peculiars que es favoreixen mútuament en el seu desenvolupament.
La Fura dels Baus s'aproxima més a l'autodefinició de fauna que al model ciutadà.
La Fura dels Baus és una simbiosi de conductes sense regles ni trajectòries preconcebudes. Funciona com un engranatge mecànic i genera activitat per pura necessitat i empatia.
La Fura dels Baus no preten res del passat, no apren de les fonts tradicionals i no li agrada el folclor prefabricat i modern.

Espectacles de llenguatge furer

Accions (1983)
Suz o Suz (1985)
Tiermon (1988)
Noun (1990)
MTM (1994)
Furamòbil (1999)
Obs (2000)
XXX (2002)
Imperium (2007)
Degustació de Titus Andronicus (2010)
Orígens (2010)

Espectacles de gran format

Mediterrani, mar olímpic. Cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
Pepsíclope (1996)
Simbiosis (1997)
L'home del mil·lenni (1999)
La navaja en el ojo (2001)
La Divina Comèdia (2002)
Al-mariyat Bayyana (2005)
Inauguració del mundial de ciclisme en pista coberta (2007)
Cutty Sark Shangai-London (2007)
Obertura de l'Harare International Festival of the Arts (2010)
The Experience (2010)
Up- Flors Còsmiques (2011)

Òperes (posada en escena)

L'Atlàntida (1996)
El martiri de sant Sebastià (1997)
La condemnació de Faust (1999)
DQ, Don Quijote en Barcelona (2000)
Sobre los acantilados de mármol
La sinfonía fantástica (2002)
La flauta màgica (2003)
Das Rheingold (2007)
Siegfried (2008)
Die Walküre (2008)
El gran macabre (2009)
Götterdämmerung (2009)
Tanhäuser (2010)
Carmina Burana (2010)
Sonntag aus Licht (2011)
Quartett (2011)
Oresteïa (2011)
Orfeo ed Euridice (2011)
Turandot (2011)
Le Siège de Corinthe (2017)^[6]

Teatre

F@ust 3.0 (1998)^[7]
Las Troyanas (2001)
Metamorfosi (2005)
Boris Gudonov (2008)
Window of the City (2010)
Terra Baixa reloaded (2011)

Cinema

Faust 5.0 (2001) amb Isidro Ortiz^[8]

Altres formats

Naumon (2004), espectacle itinerant dalt d'un vaixell
Adéu a la tele (2008), exposició
La ciudad inventada (2008), programa d'espectacles

Treballs discogràfics

Ajöe (maxisingle)
Suz (casset)
Erg (casset)
Noun (vinil)
M.T.M. (cd)
KRAB (cd)
Manes (cd)
Simbiosis (cd)
Accions (cd)
Fausto 3.0 (cd)
fmol (cd)
Ombra (cd)
XXX (cd)

Fons

El fons es troba al Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques. Aquest fons abarca des de l'any 1974 fins a l'any 2007. L'arxiu conté 4385 sèries o unitats documentals amb més de 25.000 documents individuals i s'organitza en 4 apartats: arxiu fotogràfic, arxiu audiovisual, documents d'arxiu i cartells.^[9]

Referències

↑ Ley, Pablo. «40 anys de La Fura dels Baus». ítaca (revista de teatre eòlia i+D). Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2022. [Consulta: 17 desembre 2023].
↑ [Cerezo, Francisco] «“Accions” i la Fura dels Baus». Quaderns d'investigació teatral, Institut del Teatre (Ed.) (Vol. 28). Edicions 62., 01-12-1986, pàg. 53-89.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)
↑ «Miki Espuma: "Sense curiositat no hi haurà mai evolució"». Surt de Casa, 14-02-2014. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
↑ «La Fura dels Baus» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 9 desembre 2021].
↑ López Rosell, César «La Fura». Periodico, Dijous 10 agost 2017, pàg. 12.
↑ «La Fura" Theatre Presents Fausto 3.0 in Barcelona». Playbill, 30-04-1998 [Consulta: 31 juliol 2017]. Arxivat 1 August 2017^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ «Barcelona cinema…Fausto 5.0 (Isidro Ortiz i la Fura del Baus, 2001)». LlegeixB@rcelona. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de Biblioteques de Barcelona. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2017. [Consulta: 31 juliol 2017].
↑ «Fons La Fura dels Baus - Museu de les Arts Escèniques». Arxivat de l'original el 2018-10-10. [Consulta: 10 octubre 2018].