De les catorze òperes que formaven l'eclèctic repertori de la temporada 1960-1961, eren noves La cabeza del dragón, del mestre Ricard Lamote de Grignon, que va deixar una grata impressió per la sàvia i característica orquestració, i Il vortice, de Renzo Rossellini, obra que tot i l'exquisida tasca de la protagonista, només va despertar un interès molt relatiu, a causa, més que res, al desgrat del tema escènic. Pel que fa a El ratpenat, barrejades les seves representacions amb les del Parsifal wagnerià, forçosament havia de desentonar, encara que no deixés de despertar, més que un viu interès, una aclaparada curiositat.
Dels intèrprets, les figures femenines s'endugueren la palma, especialment la soprano Joan Sutherland, que a I Puritani va donar proves d'unes facultats realment d'excepció, i fou admirada i aclamada pel públic.[1] Després de l'última representació, el 6 de gener, Joan Sutherland va rebre la medalla d'or del Gran Teatre del Liceu i va cantar el rondó final de La sonnambula de Bellini acompanyada de l'orquestra.[2]
Va ser l'any del debut de Mirna Lacambra al Liceu en un petit paper com a segon nen a La flauta màgica.