PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Representa: RFA
Representa: Alemanya

Steffi Graf
Biografia
Naixement	(de) Stephanie Maria Graf ; 14 juny 1969 (55 anys); Mannheim (Alemanya)
Residència	àrea metropolitana de Las Vegas ; Mannheim
Alçada	176 cm
Pes	65 kg
Lateralitat	dretana
Activitat
Ocupació	tennista (1982–1999)
Activitat	1982 - 1999
Patrimoni net estimat	21.895.277 $
Nacionalitat esportiva	Alemanya
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	cop de dreta a una mà, revés a una mà i dretana
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	900–115
Tennis dobles	173–72
Hall of fame	Info HOF (2004)
WTA	Info WTA
Trajectòria
	Equip
Participà en
1992	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Individual femení (medalla d'argent olímpica)
1988	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1988 - Individual femení (medalla d'or olímpica)
1984	Jocs Olímpics d'Estiu de 1984
Família
Cònjuge	Andre Agassi (2001–)
Fills	Jaden Gil Agassi, Jaz Elle Agassi
Pare	Peter Graf
Premis
	(2009) Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; (2004) International Tennis Hall of Fame; (2002) Orde al mèrit de Baden-Württemberg; (1999) Orde Olímpic de Plata; (1999) Premi Princesa d'Astúries dels Esports; (1997) Premi ESPY a la millor tenista; (1996) Premi ESPY a la millor tenista; (1994) Premi ESPY a la millor tenista; (1989) deportista europeo del año (es) ; (1989) Esportista de l'Any segons Associated Press; (1988) Estrella de l'Any de l'Esport Mundial per la BBC; Saló de la Fama dels Esports Alemanys; Silbernes Lorbeerblatt ;
	Signatura
Lloc web	steffi-graf.net

Stefanie Maria "Steffie" Graf (Mannheim, Alemanya Occidental, 14 de juny de 1969) és una tennista professional alemanya retirada, considerada una de les millors jugadores de la història i antiga número 1 del rànquing WTA.^[1]

Va guanyar 22 títols de Grand Slam, la segona de tota la història del tennis en categoria femenina darrere Margaret Court (24), i la millor des de la instauració de l'Era Open. Actualment és l'única tennista que ha guanyat en quatre ocasions els quatre Grand Slams i també fou la primera (homes i dones) en completar el Golden Slam, va guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or als Jocs Olímpics de Seül disputats en un mateix any (1988). També va disputar un total de 29 finals de Grand Slam, tretze d'elles consecutives entre el 1987 i el 1990. Cal afegir un títol de dobles i tres finals més de dobles. Amb l'equip alemany va guanyar en dues ocasions la Copa Federació (1987 i 1992).

Graf estigué en la primera posició del rànquing mundial durant 377 setmanes consecutives, la ratxa més llarga de la història de l'Era Open, i també manté el rècord de nombre d'ocasions com a número 1 a final d'any, amb vuit. Va aconseguir un total de 107 títols individuals, situant-se en tercera posició de la llista per darrere de Martina Navrátilová (167) i Chris Evert (154).

La principal característica del seu estil de joc fou la gran versatilitat en totes les superfícies de joc. És considerada una de les millors tennistes de la història i moltes de les seves rivals afirmen que és la millor.^[2] Diversos periodistes especialitzats van nomenar-la la millor tennista del segle xx.^[3]

Es va retirar l'any 1999 quan encara estava en tercera posició del rànquing mundial. Posteriorment es va casar amb el tennista estatunidenc, i també exnúmero 1 del món, Andre Agassi, l'octubre de 2001. Es va traslladar a la seva residència de Las Vegas i van tenir dos fills, Jaden i Jaz Elle.

Biografia

En els anys 1990 va mantenir una llarga relació amb el pilot de cotxes Michael Bartels.^[4]

El 22 d'octubre de 2001 es va casar amb Andre Agassi, que també havia estat número 1 del circuit masculí.^[5] Quatre dies després va donar a llum, sis setmanes prematurament, el seu fill Jaden Gil. El 3 d'octubre de 2003 va néixer la seva segona filla, Jaz Elle.

El 1991, la ciutat alemanya de Leipzig li va dedicar l'escola de tennis amb el nom de Steffi Graf Youth Tennis Center.^[6] També és fundadora i directora de la Fundació Children for Tomorrow, en la qual es pretén ajudar a joves víctimes de la violència, la persecució i les guerres, a fi de facilitar el seu accés a la rehabilitació físico-terapèutica.^[6] El 1999 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports pels seus extraordinaris èxits esportius.

Grand Slams

Individual: 31 (22−9)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Campiona	1.	1987	Roland Garros	Martina Navrátilová	6−4, 4−6, 8−6
Finalista	1.	1987	Wimbledon	Martina Navrátilová	5−7, 3−6
Finalista	2.	1987	US Open	Martina Navrátilová	6−7(4), 1−6
Campiona	2.	1988	Open d'Austràlia	Chris Evert	6−1, 7−6(3)
Campiona	3.	1988	Roland Garros (2)	Natalia Zvereva	6−0, 6−0
Campiona	4.	1988	Wimbledon	Martina Navrátilová	5−7, 6−2, 6−1
Campiona	5.	1988	US Open	Gabriela Sabatini	6−3, 3−6, 6−1
Campiona	6.	1989	Open d'Austràlia (2)	Helena Suková	6−4, 6−4
Finalista	3.	1989	Roland Garros	Arantxa Sánchez Vicario	6−7(6), 6−3, 5−7
Campiona	7.	1989	Wimbledon (2)	Martina Navrátilová	6−2, 6−7(1), 6−1
Campiona	8.	1989	US Open (2)	Martina Navrátilová	3−6, 7−5, 6−1
Campiona	9.	1990	Open d'Austràlia (3)	Mary Joe Fernández	6−3, 6−4
Finalista	4.	1990	Roland Garros (2)	Monica Seles	6−7(6), 4−6
Finalista	5.	1990	US Open (2)	Gabriela Sabatini	2−6, 6−7(4)
Campiona	10.	1991	Wimbledon (3)	Gabriela Sabatini	6−4, 3−6, 8−6
Finalista	6.	1992	Roland Garros (3)	Monica Seles	2−6, 6−3, 8−10
Campiona	11.	1992	Wimbledon (4)	Monica Seles	6−2, 6−1
Finalista	7.	1993	Open d'Austràlia	Monica Seles	6−4, 3−6, 2−6
Campiona	12.	1993	Roland Garros (3)	Mary Joe Fernández	4−6, 6−2, 6−4
Campiona	13.	1993	Wimbledon (5)	Jana Novotná	7−6(6), 1−6, 6−4
Campiona	14.	1993	US Open (3)	Helena Suková	6−3, 6−3
Campiona	15.	1994	Open d'Austràlia (4)	Arantxa Sánchez Vicario	6−0, 6−2
Finalista	8.	1994	US Open (3)	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−7(3), 4−6
Campiona	16.	1995	Roland Garros (4)	Arantxa Sánchez Vicario	7−5, 4−6, 6−0
Campiona	17.	1995	Wimbledon (6)	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 6−1, 7−5
Campiona	18.	1995	US Open (4)	Monica Seles	7−6(6), 0−6, 6−3
Campiona	19.	1996	Roland Garros (5)	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 6−7(4), 10−8
Campiona	20.	1996	Wimbledon (7)	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 7−5
Campiona	21.	1996	US Open (5)	Monica Seles	7−5, 6−4
Campiona	22.	1999	Roland Garros (6)	Martina Hingis	4−6, 7−5, 6−2
Finalista	9.	1999	Wimbledon (2)	Lindsay Davenport	4−6, 5−7

Dobles: 4 (1−3)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1986	Roland Garros	Gabriela Sabatini	Martina Navrátilová Andrea Temesvári	6−1, 6−2
Finalista	2.	1987	Roland Garros (2)	Gabriela Sabatini	Martina Navrátilová Pam Shriver	6−2, 6−1
Campiona	1.	1988	Wimbledon	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva	6−3, 1−6, 12−10
Finalista	3.	1989	Roland Garros (3)	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva	6−4, 6−4

Jocs Olímpics

Individual

	Any	Campionat	Oponent	Resultat
1r lloc	1984	Jocs Olímpics, Los Angeles, Estats Units	Sabrina Goleš	1−6, 6−3, 6−4
Or	1988	Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud	Gabriela Sabatini	6−3, 6−3
Plata	1992	Jocs Olímpics, Barcelona, Catalunya	Jennifer Capriati	6−3, 3−6, 4−6

El color vermell indica que Graf va guanyar el títol però com que el tennis era un esdeveniment en aquesta edició dels Jocs Olímpics, no va ser guardonada amb una medalla d'or.

Dobles

	Any	Campionat	Parella	Oponents	Resultat
Bronze	1988	Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud	Claudia Kohde-Kilsch	Elizabeth Smylie Wendy Turnbull	No disputat

En aquesta edició no es va disputar el partit pel tercer lloc i es van guardonar amb medalla de bronze les dues parelles semifinalistes.

Carrera

Inicis

Steffi Graf començà a jugar al tennis a l'edat de 4 anys per iniciativa del seu pare Peter Graf. Després de guanyar les copes "Junior" d'Alemanya i Europa amb regularitat, va debutar com a professional el 18 d'octubre de 1982 a Stuttgart, perdent l'endemà contra Tracy Austin (4-6, 0-6). Durant els primers anys no va aconseguir resultats destacables a excepció de guanyar el torneig dels Jocs Olímpics de Los Angeles. Aquest esdeveniment representava la tornada del tennis al programa olímpic i era de demostració, de manera que no fou recompensada amb la medalla d'or oficial. Graf fou la participant més jove, amb 15 anys, i va representar Alemanya Occidental.^[7] El seu pare controlava estretament la seva agenda per limitar els seus partits i no cremar-se físicament. Per exemple, el 1985 només va disputar deu torneigs declinants nombroses invitacions per dedicar-se a millorar el seu joc. A poc a poc va agafar més consistència en el seu joc preparant-se per assaltar el domini del circuit femení que es disputaven Martina Navrátilová i Chris Evert.

No aconseguiria el seu primer títol fins al 13 d'abril de 1986, vencent Chris Evert en la Family Circle Cup. Fou la primera vegada que va vèncer a Evert i a partir d'aquí ja no va perdre cap partit contra ella. La seva confirmació fou espectacular guanyant els tres torneigs següents d'Amelia Island, Charleston i Berlín, culminant amb la victòria davant Navrátilová en la final. Al Roland Garros va entrar com a tercera cap de sèrie però va perdre a quarts víctima d'un virus. Aquell any va guanyar un total de vuit torneigs i va ser finalista en el torneig de final de temporada, Virginia Slims Championships davant Navrátilová.

L'any 1987 va trencar definitivament amb l'hegemonia d'Everts i Navrátilová amb un inici d'any fulgurant. Sis torneigs guanyats en la primera meitat de l'any fins a arribar al primer títol de Grand Slam al Roland Garros davant Navrátilová. Tanmateix, la tennista estatunidenca la va derrotar en les finals de Wimbledon i US Open, ambdues en dos sets. Graf va esdevenir la tennista número 1 del circuit el 17 d'agost de 1987. Les dues victòries de Grand Slams de Navrátilová van provocar que la primera posició del rànquing a final d'any s'hagués de decidir en el Virginia Slam Championships, però l'estatunidenca va perdre davant Gabriela Sabatini a quarts de final i Graf va aconseguir el títol davant l'argentina. El rendiment de Graf fou espectacular durant tot l'any amb 11 títols i un rècord de 74 victòries i només dues derrotes en les finals de Wimbledon i el US Open. Un cop consolidat el seu tron en el rànquing femení mundial, Graf es va mantenir en aquesta posició durant un total de 186 setmanes fins al 10 de març de 1991.

Golden Slam (1988)

L'any 1988 va continuar de forma espectacular amb la primera victòria a l'Open d'Austràlia, on no va concedir cap set i només va perdre 29 jocs en tot el torneig. Seguidament va perdre dos cops davant Sabatini i va tornar a guanyar a Amelia Island, San Antonio, Miami i Berlín. També va defensar el seu títol de Roland Garros vencent a Natasha Zvereva per un doble 6−0 en només 32 minuts.^[8] Posteriorment va aconseguir el seu primer títol de Wimbledon guanyant a Navrátilová, que defensava sis títols consecutius, en tres sets. Al final de l'estiu, va aconseguir també el seu primer US Open davant Sabatini. La conseqüència d'això fou que va completar el Grand Slam, és a dir, els quatre torneigs de Grand Slam en la mateixa temporada, fita que només havien aconseguit anteriorment Maureen Connolly Brinker (1953) i Margaret Court (1970). La fita més important, però, va arribar en vèncer a Sabatini per un doble 6−3 en la final de l'esdeveniment de tennis en els Jocs Olímpics de Seül. Amb aquest títol va esdevenir la primera tennista, i de moment l'única, que va guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en uns Jocs Olímpics en un mateix any, fita que els mitjans de comunicació van anomenar Golden Slam.

En el 1988 també va guanyar el seu únic títol de dobles de Grand Slam amb la victòria a Wimbledon juntament amb Gabriela Sabatini. Als Jocs Olímpics no va aconseguir el títol però si la medalla de bronze amb la seva compatriota Claudia Kohde-Kilsch. En el Virginia Slims Championships que tancava la temporada, fou eliminada per Pam Shriver en la seva tercera derrota de l'any. Amb tots els èxits aconseguits durant l'any, fou nomenada BBC Overseas Sports Personality of the Year l'any 1988.

Nous reptes (1989-92)

L'any 1989 començava amb l'especulació si Graf seria capaç de tornar a repetir la gesta i molts periodistes i extennistes consideraven que segurament ho tornaria a repetir. Graf va continuar amb el seu gran nivell de forma i va guanyar novament l'Open d'Austràlia davant Helena Suková. El seu domini en el circuit fou tan aclaparador que va guanyar sis torneigs més durant el primer terç de l'any exceptuant una única derrota davant Sabatini en la final d'Amelia Island. Tanmateix, la seva ratxa de victòries en Grand Slam es va tallar al Roland Garros quan es va trobar una jove tennista de disset anys anomenada Arantxa Sánchez Vicario en la final que la va vèncer en tres sets. Graf es va refer ràpidament defensant el títol a Wimbledon vencent Monica Seles, Sánchez Vicario, Evert i Navrátilová en el camí. Seguidament va guanyar dos torneigs més a l'estiu i va tornar a defensar el títol del US Open davant Navrátilová. Tot i no aconseguir el títol de Grand Slam, Graf va tancar l'any amb tres torneigs Grand Slam, el Virginia Slims Championships, un total de 14 títols, un rècord de 86-2 en els partits disputats i només va perdre 12 sets durant tot l'any.

El 1990 va començar igual que l'any anterior amb el tercer títol consecutiu a Austràlia, amb vuit victòries en els darrers nou Grand Slams disputats. Després de la derrota en el Roland Garros davant Sánchez Vicario, Graf va encadenar una ratxa de 66 victòries fins a perdre amb Seles en la final de Berlín, aconseguint així la segona ratxa de victòries més llarga de la història WTA darrere les 74 de Navrátilová. Durant el transcurs d'aquest torneig, el diari alemany Bild va filtrar un possible escàndol que involucrava el seu pare. Les pressions sobre la tennista anaren creixent i en una roda de premsa durant el desenvolupament del torneig de Wimbledon, Graf trencà a plorar davant les contínues preguntes dels periodistes sobre aquest tema. Això va afectar el seu rendiment en les pistes perdent en la final de Roland Garros davant Seles, en la semifinal a Wimbledon davant Garrison i en la final del US Open contra Sabatini.^[9] Malgrat aconseguir només un títol de Grand Slam, Graf va guanyar deu títols durant el 1990 i es va mantenir en la primera posició del rànquing mundial.

Diferents lesions i problemes personals van afectar el seu rendiment durant tot l'any 1992. Aprofitant l'ocasió, Seles va esdevenir la nova dominadora del circuit femení guanyant els Grand Slams d'Austràlia, Roland Garros i US Open. Això va provocar que s'acabés la ratxa de 186 setmanes consecutives en la primera posició del rànquing femení. Graf va perdre a quarts de final de l'Open d'Austràlia davant Jana Novotná, la primera vegada que no arribava a semifinals d'un Grand Slam des de 1986. Al Roland Garros va patir una de les derrotes més doloroses de la seva carrera després de perdre amb Sánchez Vicario, on només va guanyar dos jocs. Això no obstant, es va refer reconquerint el títol de Wimbledon davant Sabatini i momentàniament el número u del rànquing. Navrátilová aconseguí derrotar-la per fi després de quatre anys, a derrota a semifinals del US Open, fet que provocà que Seles la desbanqués de nou en el rànquing. Posteriorment va perdre novament en la Copa Masters femenina. Graf va tancar l'any amb set títols i aconseguint la victòria número 500 de la seva carrera, però també va perdre el número u del rànquing i va trencar definitivament amb el seu entrenador de molt temps Pavel Složil.

Un xarampió va provocar que Graf no pogués diputar els primers torneigs de l'any 1992 i es va perdre l'Open d'Austràlia. Va tornar al circuit sense estar en el millor estat de forma i només va guanyar un torneig durant el primer terç de l'any. En el Roland Garros va guanyar Sánchez Vicario a semifinals però va perdre davant Seles amb 10-8 al tercer set. Les dues tennistes es van trobar novament a la final de Wimbledon però Graf es va venjar en dos sets. Seles va disputar el partit amb gairebé total silenci per les contínues crítiques sobre els seus crits quan copejava la pilota. Graf també va guanyar tots els partits que va disputar en la Copa Federació i Alemanya va guanyar a Espanya en la final.^[10] A l'estiu va representar Alemanya en els Jocs Olímpics de Barcelona, però va perdre en la final davant Jennifer Capriati aconseguint així la medalla d'argent. Fins a final d'any va aconseguir quatre títols indoor més però va perdre amb Sánchez Vicario als quarts de final del US Open i a primera ronda del Virginia Slims Championships davant Lori McNeil.

Segon període de domini (1993-96)

Monica Seles va guanyar a Graf en la final de l'Open d'Austràlia del 1993. Aquest nou gran duel per dominar el circuit femení es va trencar sobtadament quan un malalt mental va apunyalar a l'esquena a Seles mentre disputava el partit de quarts de final d'Hamburg davant Magdalena Maleeva el 30 d'abril de 1993. Inicialment es va pensar en un acte relacionat amb el conflicte bèl·lic que afectava Iugoslàvia, país natal de Seles, però l'autor, Günter Parche, va confessar que era admirador de Graf i que ho havia fet per ajudar-la a recuperar el número u del rànquing. Aquest fet va tenir gran repercussió entre els esportistes que es van tornar més cautes amb els seus admiradors i tots els organitzadors d'esdeveniments esportius van haver de reexaminar les seves mesures de seguretat. Per la seva part, Seles va estar 27 mesos fora del circuit recuperant-se de les ferides i de les seqüeles psicològiques, però mai va tornar a estar al mateix nivell de joc. Amb l'absència de la seva gran rival, Graf va guanyar els tres Grand Slams restants de l'any i va recuperar el tron després de 22 mesos. En el Roland Garros va guanyar a Mary Joe Fernandez, a Jana Novotná a Wimbledon i a Helena Suková al US Open. Tanmateix, el camí no va ser tan fàcil i li va costar començar a guanyar els primers títols de l'any. Després de guanyar nou torneigs durant l'any, va aconseguir el Virginia Slims Championships vencent a Sánchez Vicario.

El 1994 va començar formidablement amb el títol d'Austràlia vencent a Sánchez Vicario i concedint-li només dos jocs. Seguidament va guanyar els quatre torneigs següents fàcilment, ja que va perdre el seu primer set de l'any després de guanyar-ne 54 consecutivament. La primera derrota es va produir en la final d'Hamburg davant Sánchez Vicario després de 36 victòries consecutives. Quan tot indicava que tornaria a aconseguir el Títol de Grand Slam, Graf va perdre davant Mary Pierce a semifinals de Roland Garros i seguidament va perdre en primera ronda a Wimbledon davant Lori McNeil, fet que no succeïa en deu anys. Durant l'estiu va tornar a patir greus dolors a l'esquena i per tal de poder disputar el US Open, abans de cada partit feia un tractament de dues hores i vestia una faixa durant el partit. Tanmateix, això no va servir de gaire perquè els dolors era cada vegada més intensos i finalment va decidir descansar durant dos mesos per tornar a jugar al Virginia Slims Championships, on va perdre davant Pierce a quarts de final.

Les lesions van evitar que jugués l'Open d'Austràlia i va tornar al circuit per disputar i guanyar el Roland Garros i Wimbledon, ambdós davant Sánchez Vicario. Al US Open va coincidir de nou amb Seles en la final, el primer torneig que disputava després de l'atac sofert el 1993, i la va vèncer en tres sets. Finalment també va guanyar el WTA Tour Championships davant Anke Huber amb un total de nou títols. En la parcel·la personal, Graf fou acusada per les autoritats alemanyes d'evadir el pagament d'impostos en els primers anys de la seva carrera. En la seva defensa, va al·legar que a l'inici, el seu pare Peter era el seu representant financer i ell és qui controlava la seva economia. El seu pare fou condemnat a passar 45 mesos a la presó, però fou alliberat després de realitzar serveis socials durant 25 mesos. Els fiscals van tancar el cas quan van acordar amb Graf el pagament d'una multa d'1,3 milions de marcs al govern alemany.

L'any 1996 fou una repetició de l'anterior, on les lesions van provocar que no pogués jugar a Austràlia, posteriorment va defensar els tres títols de Grand Slam repetint contrincant en les finals, i també va guanyar WTA Tour Championships davant Martina Hingis. Malauradament, no va poder participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta a causa d'una lesió al genoll dret.^[11]

Darrers anys (1997-99)

Durant els darrers anys de la seva carrera tennística, Graf va patir nombroses lesions i recaigudes, especialment en els genolls i l'esquena. L'any 1997 es va perdre la majoria del circuit i també el primer lloc del rànquing a mans de Hingis. Deu anys després d'aconseguir el primer títol de Grand Slam, era la primera temporada en la qual no n'aconseguia guanyar cap. El 1997 només va poder guanyar un títol, i després de perdre's la primera meitat del circuit de la temporada 1998, va guanyar-ne tres de menors superant a les tennistes més importants.

El 1999 va disputar la primera final de Grand Slam en tres anys i va aconseguir una victòria memorable al Roland Garros en el qual seria el seu últim títol. Addicionalment va esdevenir la primera tennista a vèncer a les tres primeres del rànquing mundial en un mateix torneig de Grand Slam, Lindsay Davenport a quarts de final, Seles a semifinals i Hingis en la final. Després de disputar la final, Graf va assegurar que aquesta seria la seva darrera participació en el torneig, acabant així amb els rumors sobre la seva retirada.^[12] A Wimbledon va disputar la seva darrera final perdent davant Davenport. En aquesta ocasió també va disputar el doble mixt fent parella amb John McEnroe, però van declinar jugar la semifinal per tal de no perjudicar més el seu genoll i poder disputar el seu accés a la final individual.^[13]

El 13 d'agost va anunciar la seva retirada definitiva del circuit femení professional mentre ostentava la tercera posició del rànquing mundial femení. En les declaracions que va realitzar va assegurar que havia aconseguit tot el que s'havia proposat en el tennis i que sentia que no s'havia deixat res per assolir.^[14]

Palmarès: 121 (107−11−3)

Individual: 138 (107−31)

Llegenda
Grand Slam (22−9)
Jocs Olímpics Or (1)
Jocs Olímpics Argent (1)
WTA Tour Championships (5−1)
Tier I (17−7)
Tier II (28−7)
Tier III (10−0)
Tier IV (7−0)
Tier V (0−0)
Virginia Slims (17−6)

Títols per superfície
Dura (34−14)
Gespa (8−2)
Terra batuda (32−11)
Moqueta (33−4)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	15 d'octubre de 1984	Filderstadt, Alemanya	Dura (i)	Catarina Lindqvist	1−6, 4−6
Finalista	2.	13 de maig de 1985	Berlín, Alemanya	Terra batuda	Chris Evert	1−6, 4−6
Finalista	3.	12 d'agost de 1985	Mahwah, Estats Units	Dura	Kathy Rinaldi	4−6, 6−3, 4−6
Finalista	4.	30 de setembre de 1985	Fort Lauderdale, Estats Units	Dura	Martina Navrátilová	4−6, 1−6
Finalista	5.	27 de gener de 1986	Key Biscayne, Estats Units	Dura	Chris Evert	3−6, 1−6
Finalista	6.	10 de febrer de 1986	Boca Raton, Estats Units	Dura	Chris Evert	4−6, 2−6
Guanyadora	1.	13 d'abril de 1986	Hilton Head, Estats Units	Terra batuda	Chris Evert	6−4, 7−5
Guanyadora	2.	20 d'abril de 1986	Amelia Island, Estats Units	Terra batuda	Claudia Kohde-Kilsch	6−4, 5−7, 7−6(3)
Guanyadora	3.	3 de maig de 1986	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Gabriela Sabatini	2−6, 7−6(5), 6−4
Guanyadora	4.	3 de maig de 1986	Berlín	Terra batuda	Martina Navrátilová	6−2, 6−3
Guanyadora	5.	24 d'agost de 1986	Mahwah	Dura	Molly Van Nostrand	7−5, 6−1
Guanyadora	6.	14 de setembre de 1986	Tòquio, Japó	Moqueta	M. Maleeva-Fragniere	6−4, 6−2
Guanyadora	7.	12 d'octubre de 1986	Zuric, Suïssa	Moqueta	Helena Suková	4−6, 6−2, 6−4
Guanyadora	8.	26 d'octubre de 1986	Brighton, Regne Unit	Moqueta	Catarina Lindqvist	6−3, 6−3
Finalista	7.	11 de novembre de 1986	Virginia Slims Championships, Nova York, Estats Units	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	6−7, 3−6, 2−6
Guanyadora	9.	26 de febrer de 1987	Boca Raton	Dura	Helena Suková	6−2, 6−3
Guanyadora	10.	8 de març de 1987	Miami, Estats Units	Dura	Chris Evert	6−1, 6−2
Guanyadora	11.	6 d'abril de 1987	Hilton Head (2)	Terra batuda	M. Maleeva-Fragniere	6−2, 4−6, 6−3
Guanyadora	12.	13 d'abril de 1987	Amelia Island (2)	Terra batuda	Hana Mandlikova	6−3, 6−4
Guanyadora	13.	4 de maig de 1987	Roma, Itàlia	Terra batuda	Gabriela Sabatini	7−5, 4−6, 6−0
Guanyadora	14.	11 de maig de 1987	Berlín (2)	Terra batuda	Claudia Kohde-Kilsch	6−2, 6−3
Guanyadora	15.	6 de juny de 1987	Roland Garros, França	Terra batuda	Martina Navrátilová	6−4, 4−6, 8−6
Finalista	8.	22 de juny de 1987	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Martina Navrátilová	5−7, 3−6
Guanyadora	16.	10 d'agost de 1987	Los Angeles, Estats Units	Dura	Chris Evert	6−3, 6−4
Finalista	9.	31 d'agost de 1987	US Open, Estats Units	Dura	Martina Navrátilová	6−7(4), 1−6
Guanyadora	17.	27 de setembre de 1987	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Isabel Cueto	6−2, 6−2
Guanyadora	18.	26 d'octubre de 1987	Zuric (2)	Moqueta (i)	Hana Mandlikova	6−2, 6−2
Guanyadora	19.	22 de novembre de 1987	Virginia Slims Championships, Nova York	Moqueta	Gabriela Sabatini	4−6, 6−4, 6−0, 6−4
Guanyadora	20.	11 de gener de 1988	Open d'Austràlia, Austràlia	Dura	Chris Evert	6−1, 7−6(3)
Guanyadora	21.	29 de febrer de 1988	San Antonio, Estats Units	Dura	Katerina Maleeva	6−4, 6−1
Finalista	10.	7 de març de 1988	Boca Raton (2)	Dura	Gabriela Sabatini	6−2, 3−6, 1−6
Guanyadora	22.	14 de març de 1988	Miami (2)	Dura	Chris Evert	6−4, 6−4
Guanyadora	23.	9 de maig de 1988	Berlín (3)	Terra batuda	Helena Suková	6−3, 6−2
Guanyadora	24.	23 de maig de 1988	Roland Garros (2)	Terra batuda	Nataixa Zvéreva	6−0, 6−0
Guanyadora	25.	3 de juliol de 1988	Wimbledon	Gespa	Martina Navrátilová	5−7, 6−2, 6−1
Guanyadora	26.	25 de juliol de 1988	Hamburg (2)	Terra batuda	Katerina Maleeva	6−4, 6−2
Guanyadora	27.	22 d'agost de 1988	Mahwah (2)	Dura	Nathalie Tauziat	6−0, 6−1
Guanyadora	28.	11 de setembre de 1988	US Open	Dura	Gabriela Sabatini	6−3, 3−6, 6−1
Guanyadora	29.	2 d'octubre de 1988	Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud	Dura	Gabriela Sabatini	6−3, 6−3
Guanyadora	30.	25 d'octubre de 1988	Brighton (2)	Moqueta (i)	M. Maleeva-Fragniere	6−2, 6−0
Guanyadora	31.	16 de gener de 1989	Open d'Austràlia (2)	Dura	Helena Suková	6−4, 6−4
Guanyadora	32.	19 de febrer de 1989	Washington DC, Estats Units	Moqueta	Zina Garrison	6−1, 7−5
Guanyadora	33.	27 de febrer de 1989	San Antonio (2)	Dura	Ann Henricksson	6−1, 6−4
Guanyadora	34.	13 de març de 1989	Boca Raton (2)	Dura	Chris Evert	4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora	35.	3 d'abril de 1989	Hilton Head (3)	Terra batuda	Nataixa Zvéreva	6−1, 6−1
Finalista	11.	10 d'abril de 1989	Amelia Island	Terra batuda	Gabriela Sabatini	6−3, 3−6, 5−7
Guanyadora	36.	1 de maig de 1989	Hamburg (3)	Terra batuda	Jana Novotná	Renúncia
Guanyadora	37.	15 de maig de 1989	Berlín (4)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	6−3, 6−1
Finalista	12.	29 de maig de 1989	Roland Garros	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6−7(6), 6−3, 5−7
Guanyadora	38.	26 de juny de 1989	Wimbledon (2)	Gespa	Martina Navrátilová	6−2, 6−7(1), 6−1
Guanyadora	39.	31 de juliol de 1989	San Diego, Estats Units	Dura	Zina Garrison	6−4, 7−5
Guanyadora	40.	14 d'agost de 1989	Mahwah (3)	Dura	Andrea Temesvári	7−5, 6−2
Guanyadora	41.	10 de setembre de 1989	US Open (2)	Dura	Martina Navrátilová	3−6, 7−5, 6−1
Guanyadora	42.	22 d'octubre de 1989	Zuric (3)	Moqueta	Jana Novotná	6−1, 7−6(6)
Guanyadora	43.	29 d'octubre de 1989	Brighton (3)	Moqueta	Monica Seles	7−5, 6−4
Guanyadora	44.	19 de novembre de 1989	Virginia Slims Championships, Nova York (2)	Moqueta	Martina Navrátilová	6−4, 7−5, 2−6, 6−2
Guanyadora	45.	28 de gener de 1990	Open d'Austràlia (3)	Dura	Mary Joe Fernandez	6−3, 6−4
Guanyadora	46.	4 de febrer de 1990	Tòquio (2)	Moqueta	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−2
Guanyadora	47.	15 d'abril de 1990	Amelia Island (3)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−0
Guanyadora	48.	6 de maig de 1990	Hamburg (4)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	5−7, 6−0, 6−1
Finalista	13.	14 de maig de 1990	Berlín (2)	Terra batuda	Monica Seles	4−6, 3−6
Finalista	14.	28 de maig de 1990	Roland Garros (2)	Terra batuda	Monica Seles	6−7(6), 4−6
Guanyadora	49.	5 d'agost de 1990	Mont-real, Canadà	Dura	Katerina Maleeva	6−1, 6−7(6), 6−3
Guanyadora	50.	12 d'agost de 1990	San Diego (2)	Dura	M. Maleeva-Fragniere	6−3, 6−2
Finalista	15.	27 d'agost de 1990	US Open (2)	Dura	Gabriela Sabatini	2−6, 6−7(4)
Guanyadora	51.	30 de setembre de 1990	Leipzig, Alemanya	Moqueta (i)	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−1
Guanyadora	52.	14 d'octubre de 1990	Zuric (4)	Moqueta (i)	Gabriela Sabatini	6−3, 6−2
Guanyadora	53.	28 d'octubre de 1990	Brighton (4)	Moqueta (i)	Helena Suková	7−5, 6−3
Guanyadora	54.	11 de novembre de 1990	Worcester, Estats Units	Moqueta (i)	Gabriela Sabatini	7−6(5) 6−3
Finalista	16.	4 de març de 1991	Boca Raton (3)	Dura	Gabriela Sabatini	4−6, 6−7
Guanyadora	55.	31 de març de 1991	San Antonio (3)	Dura	Monica Seles	6−4, 6−3
Finalista	17.	8 d'abril de 1991	Amelia Island (2)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	5−7, 6−7
Guanyadora	56.	5 de maig de 1991	Hamburg (5)	Terra batuda	Monica Seles	7−5, 6−7(4), 6−3
Guanyadora	57.	19 de maig de 1991	Berlín (5)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 4−6, 7−6(6)
Guanyadora	58.	7 de juliol de 1991	Wimbledon (3)	Gespa	Gabriela Sabatini	6−4, 3−6, 8−6
Guanyadora	59.	6 d'octubre de 1991	Leipzig (2)	Moqueta (i)	Jana Novotná	6−3, 6−3
Guanyadora	60.	13 d'octubre de 1991	Zuric (5)	Moqueta (i)	Nathalie Tauziat	6−4, 6−4
Guanyadora	61.	22 d'octubre de 1991	Brighton (4)	Moqueta (i)	Zina Garrison	5−7, 6−4, 6−1
Guanyadora	62.	2 de març de 1992	Boca Raton (3)	Dura	Conchita Martínez	3−6, 6−2, 6−0
Finalista	18.	6 d'abril de 1992	Amelia Island (3)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	2−6, 6−1, 3−6
Guanyadora	63.	27 d'abril de 1992	Hamburg (6)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	7−6(5), 6−2
Guanyadora	64.	11 de maig de 1992	Berlín (6)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 7−5, 6−2
Finalista	19.	25 de maig de 1992	Roland Garros (3)	Terra batuda	Monica Seles	2−6, 6−3, 8−10
Guanyadora	65.	5 de juliol de 1992	Wimbledon (4)	Gespa	Monica Seles	6−2, 6−1
Finalista	20.	28 de juliol de 1992	Jocs Olímpics, Barcelona, Catalunya	Terra batuda	Jennifer Capriati	6−3, 3−6, 4−6
Guanyadora	66.	4 d'octubre de 1992	Leipzig (3)	Moqueta (i)	Jana Novotná	6−3, 1−6, 6−4
Guanyadora	67.	11 d'octubre de 1992	Zuric (6)	Moqueta (i)	Martina Navrátilová	2−6, 7−5, 7−5
Guanyadora	68.	25 d'octubre de 1992	Brighton (5)	Moqueta (i)	Jana Novotná	4−6, 6−4, 7−6(3)
Guanyadora	69.	15 de novembre de 1992	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta (i)	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 3−6, 6−1
Finalista	21.	18 de gener de 1993	Open d'Austràlia	Dura	Monica Seles	6−4, 3−6, 2−6
Guanyadora	70.	7 de març de 1993	Delray Beach (4)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−4, 6−3
Finalista	22.	12 de març de 1993	Miami	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 6−3, 3−6
Guanyadora	71.	4 d'abril de 1993	Hilton Head (4)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	7−6(8), 6−1
Finalista	23.	26 d'abril de 1993	Hamburg	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	3−6, 3−6
Guanyadora	72.	16 de maig de 1993	Berlín (7)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	7−6(3), 2−6, 6−4
Guanyadora	73.	6 de juny de 1993	Roland Garros (3)	Terra batuda	Mary Joe Fernández	4−6, 6−2, 6−4
Guanyadora	74.	4 de juliol de 1993	Wimbledon (5)	Gespa	Jana Novotná	7−6(6), 1−6, 6−4
Guanyadora	75.	8 d'agost de 1993	San Diego (3)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−4, 4−, 6−1
Guanyadora	76.	22 d'agost de 1993	Toronto (2)	Dura	Jennifer Capriati	6−1, 0−6, 6−3
Guanyadora	77.	22 de setembre 1993	US Open (3)	Dura	Helena Suková	6−3, 6−3
Guanyadora	78.	3 d'octubre de 1993	Leipzig (4)	Moqueta	Jana Novotná	6−2, 6−0
Finalista	24.	8 de novembre de 1993	Filadèlfia	Moqueta (i)	Conchita Martínez	3−6, 3−6
Guanyadora	79.	21 de novembre de 1993	Virginia Slims Championships, Nova York (3)	Moqueta	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−4, 3−6, 6−1
Guanyadora	80.	30 de gener de 1994	Open d'Austràlia (4)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−0, 6−2
Guanyadora	81.	6 de febrer de 1994	Tòquio (3)	Moqueta	Martina Navrátilová	6−2, 6−4
Guanyadora	82.	27 de febrer de 1994	Indian Wells, Estats Units	Dura	Amanda Coetzer	6−0, 6−4
Guanyadora	83.	6 de març de 1994	Delray Beach (5)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 7−5
Guanyadora	84.	20 de març de 1994	Miami (3)	Dura	Nataixa Zvéreva	4−6, 6−1, 6−2
Finalista	25.	25 d'abril de 1994	Hamburg (2)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6−4, 6−7, 6−7
Guanyadora	85.	15 de maig de 1994	Berlín (8)	Terra batuda	Brenda Schultz-McCarthy	7−6(3), 6−4
Guanyadora	86.	7 d'agost de 1994	San Diego (4)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−2, 6−1
Finalista	26.	15 d'agost de 1994	Mont-real	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	5−7, 6−1, 6−7
Finalista	27.	29 d'agost de 1994	US Open (3)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−7, 4−6
Guanyadora	87.	19 de febrer de 1995	París	Moqueta	Mary Pierce	6−2, 6−2
Guanyadora	88.	12 de març de 1995	Delray Beach (6)	Dura	Conchita Martínez	6−2, 6−4
Guanyadora	89.	26 de març de 1995	Miami (4)	Dura	Kimiko Date	6−1, 6−4
Guanyadora	90.	16 d'abril de 1995	Houston, Estats Units	Terra batuda	Åsa Svensson	6−1, 6−1
Guanyadora	91.	11 de juny de 1995	Roland Garros (4)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	7−5, 4−6, 6−0
Guanyadora	92.	9 de juliol de 1995	Wimbledon (6)	Gespa	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 6−1, 7−5
Guanyadora	93.	10 de setembre de 1995	US Open (4)	Dura	Monica Seles	7−6(6), 0−6, 6−3
Guanyadora	94.	12 de novembre de 1995	Filadèlfia (2)	Moqueta	Lori McNeil	6−1, 4−6, 6−−3
Guanyadora	95.	19 de novembre de 1995	Virginia Slims Championships, Nova York (4)	Moqueta	Anke Huber	6−1, 2−6, 6−1, 4−6, 6−3
Guanyadora	96.	17 de març de 1996	Indian Wells (2)	Dura	Conchita Martínez	7−6(5), 7−6(5)
Guanyadora	97.	31 de març de 1996	Miami (5)	Dura	Chanda Rubin	6−1, 6−3
Guanyadora	98.	19 de maig de 1996	Berlín (9)	Terra batuda	Karina Habšudová	4−6, 6−2, 7−5
Guanyadora	99.	8 de juny de 1996	Roland Garros (5)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 6−7(4), 10−8
Guanyadora	100.	7 de juliol de 1996	Wimbledon (7)	Gespa	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 7−5
Guanyadora	101.	8 de setembre de 1996	US Open (5)	Dura	Monica Seles	7−5, 6−4
Finalista	28.	11 de novembre de 1996	Filadèlfia (2)	Moqueta (i)	Jana Novotná	4−6, retirada
Guanyadora	102.	18 de novembre de 1996	Virginia Slims Championships, Estrasburg, França (5)	Moqueta (i)	Martina Hingis	6−3, 4−6, 6−0, 4−6, 6−0
Finalista	29.	27 de gener de 1997	Tòquio	Moqueta (i)	Martina Hingis	Renúncia
Guanyadora	103.	25 de maig de 1997	Estrasburg, França	Terra batuda	Mirjana Lučić	6−2, 7−5
Guanyadora	104.	30 d'agost de 1998	New Haven (4)	Dura	Jana Novotná	6−4, 6−1
Guanyadora	105.	8 de novembre de 1998	Leipzig (5)	Moqueta (i)	Nathalie Tauziat	6–3, 6–4
Guanyadora	106.	15 de novembre de 1998	Filadèlfia (3)	Moqueta	Lindsay Davenport	4−6, 6−3, 6−4
Finalista	30.	5 de març de 1999	Indian Wells	Dura	Serena Williams	3−6, 6−3, 5−7
Guanyadora	107.	5 de juny de 1999	Roland Garros (6)	Terra batuda	Martina Hingis	4−6, 7−5, 6−2
Finalista	31.	21 de juny de 1999	Wimbledon (2)	Gespa	Lindsay Davenport	4−6, 5−7

Períodes com a número 1

Núm.	Precedida per	Dates	Succeïda per	Setmanes	Acumulat
1.	Martina Navrátilová	17/08/1987 − 10/03/1991	Monica Seles	186	186
2.	Monica Seles	05/08/1991 − 11/08/1991	Monica Seles	1	187
3.	Monica Seles	19/08/1991 − 08/09/1991	Monica Seles	3	190
4.	Monica Seles	07/06/1993 − 05/02/1995	Arantxa Sánchez Vicario	87	277
5.	Arantxa Sánchez Vicario	20/02/1995 − 26/02/1995	Arantxa Sánchez Vicario	1	278
6.	Arantxa Sánchez Vicario	10/04/1995 − 14/05/1995	Arantxa Sánchez Vicario	5	283
7.	Arantxa Sánchez Vicario	12/06/1995 − 13/08/1995	Steffi Graf Monica Seles	9	292
8.	Steffi Graf	14/08/1995 − 03/11/1996	Steffi Graf	64	356
9.	Steffi Graf Monica Seles	04/11/1996 − 17/11/1996	Steffi Graf Monica Seles	2	358
10.	Steffi Graf	18/11/1996 − 24/11/1996	Steffi Graf	1	359
11.	Steffi Graf Monica Seles	25/11/1996 − 30/03/1997	Martina Hingis	18	377

Entre els períodes 7 i 11, Graf va compartir el primer lloc del rànquing amb Monica Seles sense interrupció, de forma que realment va encadenar 94 setmanes al capdamunt del rànquing.

Dobles: 18 (11−7)

Llegenda
Grand Slam (1−3)
Jocs Olímpics Bronze (1)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (1−0)
Tier II (2−0)
Tier III (0−0)
Tier IV (1−0)
Tier V (0−0)
Virginia Slims (6−4)

Títols per superfície
Dura (2−1)
Gespa (1−0)
Terra batuda (5−5)
Moqueta (3−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	13 de maig de 1985	Berlín, Alemanya	Terra batuda	Catherine Tanvier	Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková	4−6, 1−6
Finalista	2.	7 d'abril de 1986	Hilton Head, Estats Units	Terra batuda	Catherine Tanvier	Chris Evert Anne White	3−6, 3−6
Guanyadora	1.	28 d'abril de 1986	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Gigi Fernández Robin White	6−2, 6−0
Guanyadora	2.	12 de maig de 1986	Berlín	Terra batuda	Helena Suková	Martina Navrátilová Andrea Temesvári	7−5, 6−2
Finalista	3.	26 de maig de 1986	Roland Garros, França	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Martina Navrátilová Andrea Temesvári	1−6, 2−6
Finalista	4.	18 d'agost de 1986	Mahwah, Estats Units	Dura	Helena Suková	Betsy Nagelsen Elizabeth Smylie	6−7, 3−6
Guanyadora	3.	14 de setembre de 1986	Tòquio, Japó	Moqueta	Bettina Bunge	Katerina Maleeva Manuela Maleeva	6−1, 6−7(4), 6−2
Guanyadora	4.	6 d'octubre de 1986	Zuric, Suïssa	Moqueta	Gabriela Sabatini	Lori McNeil Alycia Moulton	1−6, 6−4, 6−4
Guanyadora	5.	20 d'octubre de 1986	Brighton, Regne Unit	Moqueta	Helena Suková	Tine Scheuer-Larsen Catherine Tanvier	6−4, 6−4
Finalista	5.	10 de novembre de 1986	Chicago, Estats Units	Moqueta	Gabriela Sabatini	Claudia Kohde-Kilsch Helena Suková	7−6, 6−7, 3−6
Guanyadora	6.	13 d'abril de 1987	Amelia Island, Estats Units	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Hana Mandlikova Wendy Turnbull	3−6, 6−3, 7−5
Finalista	6.	25 de maig de 1987	Roland Garros (2)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Martina Navrátilová Pam Shriver	2−6, 1−6
Guanyadora	7.	14 de març de 1988	Miami, Estats Units	Dura	Gabriela Sabatini	Gigi Fernández Zina Garrison	7−6(6), 6−3
Guanyadora	8.	20 de juny de 1988	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Nataixa Zvéreva	6−3, 1−6, 12−10
Finalista	7.	29 de maig de 1989	Roland Garros (3)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Nataixa Zvéreva	4−6, 4−6
Guanyadora	9.	14 d'agost de 1989	Mahwah	Dura	Pam Shriver	Louise Allen Laura Arraya	6−2, 6−4
Guanyadora	10.	27 d'abril de 1992	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Rennae Stubbs	Manon Bollegraf Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 6−3, 6−4
Guanyadora	11.	26 d'abril de 1993	Hamburg (2)	Terra batuda	Rennae Stubbs	Larisa Savchenko Jana Novotná	6−4, 7−6(5)

Equips: 3 (3−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents en la final	Marcador
Guanyadora	1.	26 de juliol − 2 d'agost de 1987	Copa Federació, Vancouver, Canadà		Claudia Kohde-Kilsch Silke Meier	Chris Evert Pam Shriver	2−1
Guanyadora	2.	19 de juliol de 1992	Copa Federació, Frankfurt, Alemanya	Terra batuda	Sabine Hack Anke Huber Barbara Rittner	Conchita Martínez Arantxa Sánchez Vicario	2−1
Guanyadora	3.	2 de gener de 1993	Copa Hopman, Perth, Austràlia	Dura (i)	Michael Stich	Arantxa Sánchez Vicario Emilio Sánchez Vicario	2−1

Trajectòria

Individual

Torneig	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	Títols	V − D
Grand Slams
Open d'Austràlia	1R	3R	A	NC	A	G	G	G	QF	A	F	G	A	A	4R	A	QF	4 / 10	47−6
Roland Garros	2R	3R	4R	QF	G	G	F	F	SF	F	G	SF	G	G	QF	A	G	6 / 16	87−10
Wimbledon	Q	4R	4R	A	F	G	G	SF	G	G	G	1R	G	G	A	3R	F	7 / 15	75−8
US Open	LQ	1R	SF	SF	F	G	G	F	SF	QF	G	F	G	G	A	4R	A	5 / 15	73−10
Victòries−Derrotes	5−4	7−4	11−3	9−2	19−2	27−0	27−1	24−3	21−3	17−2	26−1	18−3	21−0	21−0	7−2	5−2	17−2	22 / 56	282−34
Altres torneigs
Jocs Olímpics	NC	G	No celebrat			G	No celebrat			F	No celebrat			A	No celebrat			2 / 3	15−1
WTA Tour Championships	A	A	A	F	G	SF	G	SF	QF	1R	G	QF	G	G	A	SF	A	5 / 12	31−7
Estadístiques
Dura V−D	1−2	1−2	19−6	20−3	28−1	38−1	37−0	23−1	23−4	13−2	32−2	38−2	17−1	22−2	3−1	14−5	14−5	343−40
Terra batuda V−D	14−7	7−6	14−4	25−1	32−0	20−1	23−2	20−2	19−2	30−3	21−2	14−2	11−0	16−1	10−2	0−0	9−1	285−37
Gespa V−D	3−4	7−4	3−1	0−0	6−1	7−0	7−0	5−1	7−0	7−0	7−0	0−1	7−0	7−0	0−0	6−2	6−1	85−15
Moqueta V−D	3−2	4−2	4−2	19−2	9−0	7−1	19−0	24−1	16−2	21−2	16−2	6−1	12−1	9−1	3−0	13−2	4−2	189−23
Total Victòries−Derrotes	21−15	19−14	40−13	64−6	75−2	72−3	86−2	72−5	65−8	71−7	76−6	58−6	47−2	54−4	16−3	33−9	33−9	902−115
Títols/Finals	0/0	0/1	0/3	8/11	11/13	11/12	14/16	10/13	7/9	8/11	10/14	7/10	9/9	7/8	1/2	3/3	1/3	107/138
Rànquing a final d'any	93	22	6	3	1	1	1	1	2	2	1	1	1	1	28	9	–
Llegenda: G: Guanyadora F: Finalista SF: Semifinalista QF: Quarts de final Q: Qualificació A: Absent RR: Round Robin NC: No celebrat

Dobles femenins

Torneig	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	1R	A	NC	A	SF	SF	2R	A	A	A	2R	A	A	A	A	2R	0 / 6	11−6
Roland Garros	A	2R	1R	F	F	SF	F	A	A	SF	A	A	A	A	A	A	A	0 / 7	24−7
Wimbledon	A	1R	1R	A	3R	G	QF	QF	1R	A	A	A	A	A	A	A	A	1 / 7	14−6
US Open	A	2R	2R	SF	SF	SF	SF	QF	A	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 7	21−7
Jocs Olímpics	NC	A	No celebrat			3a	No celebrat			2R	No celebrat			A	No celebrat			0 / 2	3−2
WTA Tour Championships	A	A	A	SF	SF	SF	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 3	3−3
Rànquing a final d'any	–	–	–	4	13	5	11	96	–	22	–	245	–	–	–	191	–
Llegenda: G: Guanyadora F: Finalista SF: Semifinalista QF: Quarts de final Q: Qualificació A: Absent RR: Round Robin NC: No celebrat