PROFILBARU.COM

Soiuz 6
Tipus de missió	vol de prova
Operador	programa espacial soviètic
Núm. SATCAT	04122
Durada de la missió	4 dies, 22 hores, 42 minuts i 47 segons
Propietats de la nau
Nau espacial	Soyuz 7K-OK (en)
Massa	enlairament: 6.577 kg
Tripulació
	Membres Georgy Shonin (en) (comandant); Valeri Kubasov (en) (enginyer de vol 1) ;
	Equip de reserva Vladímir Xatàlov (comandant); Aleksei Yeliseyev (en) (enginyer de vol 1) ;
Indicatiu	Антей (Antey)
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	11 octubre 1969
Lloc	plataforma 31, cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament	Soyuz (en)
Fi de la missió
Aterratge
Data	16 octubre 1969
Lloc	Kazakhstan
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Tipus d'òrbita	òrbita terrestre baixa
Periàpside	212 km
Apoàpside	218 km
Inclinació	51,68 °
Període	88,8 min
Òrbites realitzades	80
	Programa Soiuz ← Soiuz 5 Soiuz 7 →

Soiuz 6 (rus: Союз 6, Unió 6) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic com a part de la missió conjunta amb Soiuz 7 i Soiuz 8 que va incolucrar a tres naus espacials Soiuz en òrbita juntes al mateix temps, transportant a set cosmonautes. La tripulació de Gueorgui Xonin i Valeri Kubàsov van realitzar una pel·lícula d'alta qualitat de l'acoblament de les Soiuz 7 i Soiuz 8 però els sistemes de retrobament de les tres naus van fallar.

No se sap actualment quin va ser el problema, però s'ha citat sovint que fou per una prova d'integritat de la pressurització d'heli. La versió de la nau espacial Soiuz 7K-OK utilitzada per a les missions va transportar un equip d'electrònica d'acoblament en forma de tor al voltant de la part del motor en la part del darrere del mòdul de servei. Es creu que va estar pressuritzat amb heli per proporcionar un entorn favorable per a l'electrònica. A continuació, es va expulsar després de l'acoblament per reduir la massa de la nau espacial per a la reentrada. El motiu sobre què va anar malament amb l'electrònica en les tres naus espacials mai ha sigut aclarit.

La tripulació estava formada per Gueorgui Xonin i Valeri Kubàsov, que van dur a terme experiments importants com la soldadura espacial. Van provar tres mètodes: utilitzant un feix d'electrons, un arc de plasma de baixa pressió i un elèctrode consumible. L'aparell va ser dissenyat a l'E. O. Paton Electric Welding Institute, Kíev, Ucraïna. La qualitat de la soldadura va quedar demostrada que no era inferior de les soldadures basades en la Terra.

Després de 80 òrbites terrestre, van aterrar el 16 d'octubre de 1969, 180 km al nord-oest de Karaganda, Kazakhstan.

L'indicatiu de ràdio de la nau espacial fou Antey, referint-se a l'heroi grec Antaeus, però cal destacar que en el moment del vol, el nom era utilitzat per l'aeronau més gran d'aleshores, l'Antonov 22 soviètic, fet a Ucraïna. Però a diferència dels indicatius del Soiuz 7 i Soiuz 8, aquest no va ser el cas del nom d'un esquadró d'entrenament militar soviètic, que comença amb la lletra 'a' és Aktif, significant Actiu.