Siwu

Infotaula de llenguaSiwu
Altres nomsAkpafu-Lolobi, Lolobi-Akpafu, Siwusi
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants27.000 (ethnologue 2003)[1] - 37.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Volta
EstatGhana
Coordenades7° 14′ N, 0° 26′ E / 7.24°N,0.44°E / 7.24; 0.44
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües na-togo
Lelemic (en) Tradueix
Lelemi-Akpafu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3akp Modifica el valor a Wikidata
SILakp
Glottologsiwu1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueakp Modifica el valor a Wikidata
IETFakp Modifica el valor a Wikidata

El siwu (o akpafu-lolobi, o siwusi) és una llengua kwa que és pròpia dels akpafus i que es parla al nord d'Hohoé, a la regió Volta, al sud-est de Ghana. El siwu compta aproximadament amb entre 27.000 (dades del 2003[1]) i 37.000 (joshuaproject[2]) parlants. El seu codi ISO 639-3 és akp i el seu codi al glottolog és siwu1238.[3]

Família lingüística

Segons l'ethnologue, el siwu és una llengua que està juntament amb el lelemi, el sekpele i el selee en un subgrup de les llengües lelemis que són del grup de les llengües potou-tanos, que són llengües nyos, que al seu temps formen part de la família de les llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[4]

Geolingüística i pobles veïns

La zona de parla siwu està situada entre Hohoé, al sud i Kwamikrom, al nord-oest, a l'est del llac Volta, al centre de la regió Volta, al sud-est de Ghana.[5]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, els akpafus limiten amb els lelemis i els tuwulis al nord, amb els sekpeles a l'est, amb els selees i els ewes al sud i amb els nkonyes a l'oest.[6]

Dialectologia

Els dialectes del siwu són: l'akpafu i el lolobi. Els dos són intel·ligibles però des del segle xix estan separats políticament.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

El siwu és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[7] Entre el 25 i el 50% dels akpafus estudien el siwu com a segona llengua. Hi ha materials per aprendre la llengua pagats per la comunitat. Els akpafus també parlen l'anglès, llengua oficial del país.[1] El siwu s'escriu en alfabet llatí des del 2001.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Siwu, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Siwu». joshuaproject. [Consulta: 13 octubre 2015].
  3. «Language: Siwu». glottolog. [Consulta: 13 octubre 2015].
  4. «Lelemi». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  5. «People name:Akpafu of Ghana» (en anglès). peoplegroups.org. [Consulta: 13 octubre 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Ghana. El Siwu és el número 44». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  7. «Siwu in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].

Bibliografia

  • Dingemanse, Mark. 2011. The meaning and use of ideophones in Siwu. Nijmegen: Max Planck Institute for Psycholinguistics. 442pp. (Tesis Doctoral).
  • Heine, Bernd. 1968. Die Verbreitung und Gliederung der Togorestsprachen. (Kölner Beiträge zur Afrikanistik, 1.) Berlin: Dietrich Reimer. 311pp.
  • Ford, Kevin and Iddah, Robert K. 1973. A Grammar of Siwu. 210pp.
  • Ring, J. Andrew and Addae, Stephen Bosco i Atsu, John. 2002. Language Structures of Siwu (Akpafu-Lolobi). (Applied Linguistic Studies in Ghanaian Languages.) Tamale: Ghana Institute of Linguistics. 93pp.
  • Atsu, John. 2006. Siwu language learning course. Hohoe, Ghana: Volta Region Multi-Project. 55pp.
  • Ford, Kevin and Iddah, Robert K. 1987. Conjunction in Siwu. A: Saah, Kofi K. i Kropp Dakubu, Mary Esther (eds.), Papers in Ghanian Linguistics, 18-36. Legon, Ghana: Institute of African Studies, University of Ghana.
  • Obeng, S.G. 1998. Aspects of negation in Siwu. A: Afrikanistische Arbeitspapiere nº54. 5-14.
  • Iddah, Robert K. 1975. Siwu. A: Kropp-Dakubu, M. E. (ed.), West African Langauge Data Sheets, 208–215. Legon &Leiden: West African Linguistics Society.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!