PROFILBARU.COM

Adioukrou
Altres noms	Adjukru, Adyoukrou, Adyukru, Ajukru
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	100.000 (ethnologue 1999) - 125.000 (joshuaproject)
Autòcton de	Grans Ponts
Estat	Cota d'Ivori
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nigerocongoleses; llengües congoatlàntiques; llengües volta-congoleses; llengües kwa
Codis
ISO 639-3	adj
SIL	adj
Glottolog	adio1239
Ethnologue	adj
IETF	adj

L'adioukrou (o adjukru, o adyoukrou, o adyukru, o ajukru) és una llengua kwa pròpia dels adioukrous que es parla a la regió de Grans Ponts, al sud-est de Costa d'Ivori. Té entre 100.000 (ethnologue 1999)^[1]i 125.000 (joshuaproject)^[2] parlants com a llengua materna. El seu codi és adj i el seu codi al glottolog és adio1239.^[3]

Família lingüística

Segons l'ethnologue, l'adioukrou és una llengua nyo que pertany al subgrup de les llengües agnebys juntament amb l'abidji i l'abé.^[4] Segons el glottolog, juntament amb l'adidji i l'abé formen les llengües agnebys que són llengües nyos, que al mateix temps són llengües kwes del Volta-Congo.^[3]

Situació geogràfica i pobles veïns

L'adioukrou es parla a 49 poblacions de la subprefectura de Dabou, a la regió de Grans Ponts, al Districte de Lagunes.^[1]

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori de l'ethnologue, el territori adiokrou està situat al voltant de la ciutat de Dabou, allargant-lo cap a l'oest. Està al nord de la llacuna d'Ebrié. Part d'aquest territori és compartit amb territori dels tiagbamrin aizisi amb els mobumrin aizis. Al sud, més enllà de la llacuna d'Ebré, hi viuen els aproumu aizis i els alladians; a l'est els ebriés; al nord els abés i els abidjis, tots ells pobles kwa; i a l'oest limiten amb els yocoboué dides, que són un poble kru.^[5]

Dialectes i semblança amb altres llengües

Gramàtica

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

L'adioukrou és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.^[6] Entre el 30 i el 60% dels parlants d'aadioukrou com a primera llengua hi han estat escolaritats; entre el 25% i el 50% dels que estan escolaritzats en aquesta llengua la parlen com a segona llengua.^[1]

Els adioukrous també parlen el francès, llengua oficial estatal, així com l'abidji, el mobumrin aizi i el tiagbamrin aizi com a segones llengües.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Adioukrou, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 8 octubre 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 «Language: Adioukrou». joshuaproject. [Consulta: 8 octubre 2015].
↑ ^3,0 ^3,1 «Language: Adiokrou». glottolog. [Consulta: 9 octubre 2015].
↑ «Agneby». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
↑ «Mapa lingüñistic de Costa d'Ivori. Els adioukrous són el número 67». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
↑ «Adioukrou in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].

Bibliografia

Kropp Dakubu, Mary E. 1976. West African Language Data Sheets: Volume 1. A: Kropp Dakubu, M. E. (ed.) West African Linguistic Society. 800pp.
Hill, Harriet S. 2003. Communicating context in Bible translation among the Adioukrou of Côte d'Ivoire. Fuller Theological Seminary. xxvi+578pp. (Tesis Doctoral).
Hérault, Georges. 1978. Eléments de grammaire adioukrou. (Publ. de l'ILA (Inst. de Linguistique Appliquée), 69.) Abidjan: ILA, Universitat d'Abidjan. 475pp.
Mel Gnamba, Bertin. 1983. Le verbe Adioukrou: Étude morphologique et syntaxique. Université Natonale de Côte d'Ivoire. 371pp. (Tesis Doctoral).
Hérault, Georges. 1971. Étude phonétique et phonologique de l'Adioukrou. (Annales de l'Université d'Abidjan: Série H = Linguistique, 2.1.) Abidjan: ILA. 239pp.
Herault, G. 1969. Etude phonetique et phonologique de l'adioukrou. Abidjan: Universite d'Abidjan. 235pp. (Publicació de la tesi doctoral de l'autor a la University of Abidjan, 1969.)
Boone, Douglas and Silué Lamine i Mary Anne Augustin. 1998-99. L'utilisation du francais et de l'adioukrou par les Aïzi. A: Journal of West African Languages 27. 102-?.
Mel, G.B. 1996. Déplacement de syntagme, catégorie vide et mouvement de WH en adioukrou. A: CIRL 31. 5-39.
Hérault, Georges. 1983. L'Adioukrou. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 129-154. Paris &Abidjan: Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
Hérault, Georges. 1970. Eléments d'enquête lexicale en adioukrou. A: Annales de l'Univ. d'Abidjan, série H: linguistique 3. 71-96.
Stewart, John Massie. 1983. Downstep and floating tones in Adioukrou. A: Journal of African languages and linguistics 5. 57-78. (Article bvasat en: Georges Hérault's 'Eléments de grammaire adioukrou', publicats per l'Institut de Linguistique Appliquée (ILA), Université d'Abidjan, 1978.)
Bertho, J. 1950. La Place du Dialecte Adiukru par Rapport aux autres dialects de la Côte d'Ivoire. A: Bulletin de l'Institut Français d'Afrique Noire XII. 1075-1094.
Hill, Harriet. 1995. Pronouns and reported speech in Adioukrou. A: Journal of West African Languages 25. 87-106.
Kaul, Guy. 2002. Textes adioukrou. A: Leben, William R. and Ahoua, Firmin (eds.), Contes et textes documentaires kwa de Côte dIvoire, 37-50.
Marchese, Lynell. 1982. Review of: Eléments de grammaire Adioukrou, by Georges Hérault. A Journal of West African Languages 12: 104-5.
Hill, Harriet S. 1987. Adioukrou social structure. A: Notes on Anthropology and Intercultural Community Work 10. 33-44. Antropologia.

Hill, Harriet S. 1990. Marriage and morality among the Adioukrou. A: Missiology 18. 329-36. Antropologia.

Dupire, Marguerite and Boutillier, Jean-Louis. 1958. Le pays Adioukrou et sa palmeraie (basse-Côte-d'Ivoire): étude socio-économique. (Homme d'outre-mer, 4.) Paris: Office de la Recherche Scientifique et Technique d'Outre-Mer (ORSTOM). Sociologia.
Lafargue, Fernand. 1976. Religion, magie sorcellerie des Abijia en Côte d'Ivoire. Paris: Latines. Antropologia.
Lafargue, Fernand. 1971. La réligion traditionelle des Abidji. (Tesis?). Antropologia.