L'avatime (o afatime, o sia, o sideme, o Si-ya, autodenominats com kedone) és una llengua kwa oriental (del grup de les llengües de la riba esquerra) que parlen els avatimes de la zona d'Amedzofe, a la regió Volta de Ghana. Hi ha entre 24.000[1] i 32.000 avatimes.[2] El seu codi 639-3 és avn i el seu codi al glottolog és avat1244.[3]
Família lingüística
Segons l'ethnologue, l'avatime és una llengua kwa oriental que pertany al subgrup de les llengües avatime-nyangbos juntament amb el nyangbo i el tafi.[4] El glottolog fa la mateixa classificació.[3]
Situació geogràfica i pobles veïns
Amedzofe és el poblat principal dels avatimes, a la regió Volta.[1] Vane, Gbadzeme, Dzokpe, Biakpe, Dzogbefeme i Fume són altres aldees del seu territori.
Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori avatime està situat al sud-est del país, a prop de la frontera amb Togo, que està a l'est. És un petit territori veí dels territoris també minúsculs dels logbes (nord), dels nyambos i dels tafis. Aquesta zona d'aquests quatre pobles està rodejada pel territori dels ewes i està situada a l'est del llac Volta.[5]
Dialectes i llengües semblants
L'avatime no té cap dialecte conegut. És semblant al nyangbo i al tafi.[1]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua
Segons els nivells EGID, l'avatime és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): és parlada per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en l'entorn social a tots els nivells i està estandarditzada i té literatura, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[6] Menys de l'1% dels que la tenen com a llengua materna hi estan alfabetitzats i entre el 5 i el 15% dels que hi estan alfabetitzats la utilitzen com a segona llengua. Té gramàtica i està escrita en alfabet llatí des del 2010. Hi ha persones de pobles veïns que la coneixen com a segona llengua.[1] Segons l'ethnologue l'ús de l'avatime està disminuint a favor de l'ewe, que l'està desplaçant.[1]
Fonologia
L'avatime és una llengua tonal que segons Rebecca Defina (del Max Planck Institute for Psycholinguistics), compta amb tres tons diferents, i que, segons Russell G. Schuh (de la Universitat de Maiduguri), en té quatre. Aquests tons bàsicament s'utilitzen per fer contrastos lèxics tot i que també poden tenir una funció gramatical.
Vocals
Segons Russel G. Schuh, l'avatime té nou vocals, : /i ɪ e ɛ a ɔ o ʊ u/. No estan del tot clares les diferències entre /i e o u/ i /ɪ ɛ ɔ ʊ/ . Rebecca Defina, en canvi, apunta que n'hi ha set.
Igual que moltes altres llengües de Ghana, els sons vocàlics es fan a través d'avançar i retreure la base de la llengua (contracció laríngea).
L'avatime té harmonia vocàlica. No es barregen el grup de les /i e o u/ relaxades amb el grup de les vocals / ɪ ɛ 1 ɔ ʊ / i els prefixos canvien les vocals perquè s'harmonitzin. Per exemple, el gènere pel gènere humà singular hi ha el prefix /ɔ ~ o/ i el plural hi ha el prefix /a ~ e/: /o-ze/.
Hi ha vocals llargues i curtes. Hi ha gravacions del 1710 que mostren que les vocals podrien haver estat nasals però aquestes han desaparegut i a l'actualitat hi ha poques paraules amb vocals nasals.
Consonants
El sistema consonàntic de la llengua avatime té una consonant fricativa bilabial [β] i un seguit de labiovelars, incloent-hi fricatives labiovelars. També compta amb consonants considerades de doble articulació, ja que van seguides de l'aproximant [w].
Consonants de l'avatime
|
Bilabials |
Labiodentals |
Alveolars |
Postalveolars |
Velar |
Labio-velars
|
| Nasals
|
m |
|
n |
ɲ |
ŋ |
ŋʷ
|
| Oclusives
|
p b |
|
t d |
|
k ɡ |
k͡p ɡ͡b
|
| Africades
|
|
|
t͡s d͡z ~ t͡ʃ d͡ʒ |
|
|
| Fricativa
|
β |
f v |
s z |
|
x ɣ |
xʷ ɣʷ
|
| Aproximant
|
|
|
l ~ r |
j |
|
w
|
Gramàtica i Vocabulari
L'avatime és una llengua amb set classes nominals (marcades per prefixos nominals) de les quals sis són subclasses del nombre (singular i plural). En el cas dels verbs, el mode i l'aspecte també venen determinats per prefixos, en canvi, no hi ha marques pels temps verbals. Segons l'ordre canònic, l'ordre dels constituents en una oració és SVO (Subjecte, Verb i Objecte)
Trobem diferents grups de pronoms personals que corresponen a un grup nominal determinat. Els pronoms poden tenir una funció d'objecte directe del verb o poden tenir una funció lliure.
L'avatime és una llengua amb set tipus de gèneres gramaticals dels quals un d'aques
ts compta amb dos subgèneres (un per paraules amb prefixos i l'altre per paraules sense prefixos). Els diferents gèneres agrupen diferents tipus de paraules: el gènere O/BA (representa el 33% de les paraules de la llengua) engloba gairebé tots els noms d'humans i d'animals domèstics i salvatges i, dins d'aquest grup trobem el subgrup Ø que inclou les paraules manllevades, també trobem el gènere LI/A (representa el 21% de les paraules de la llengua) usat per algunes parts del cos, alguns animals, per expressions temporals, etc.
Pel que fa als pronoms demostratius o el indefinits es formen a partir de l'ús dels prefixos dels seus referents.
El sistema numeral de l'avatime funciona a partir de prefixos. En el cas dels nombres cardinals la seva forma ve determinada pel grup nominal al qual pertany el nom a què acompanya. A més, el nivell tonal del nombre cardinal varia segons el prefix que té el nom.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Avatime. A language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Language: Avatime». joshuaproject. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Language: Avatime». glottolog. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ «Avatime-Nyangbo». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Ghana. L'avatime és el número 48». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ «Avatime in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
Bibliografia
- Ford, Kevin C. 1971. Aspects of Avatime syntax. Legon : Universitat de Ghana. 285 pàgines.
- Schuh, R.G. 1995. Aspects of Avatime Phonology. A: Studies in African linguistics 24. pp. 31-67.
- Schuh, Russell G. 1995. Avatime noun classes and concord. A: Studies in African linguistics 24. pp. 123-149.
- Maddieson, Ian. 1998. Collapsing vowel harmony and doubly-articulated fricatives: two myths about the phonology of Avatime. A: Maddieson, Ian i Hinnebusch, Thomas Joseph (eds.), Language history and linguistic description in Africa: selected papers of the 26th annual conference on African linguistics, held March 23-25, 1995, in Santa Monica, California, 155-166. Trenton NJ & Asmara: Africa World Press.
- Ford, Kevin C. 1971. Noun classes, concord and markedness in Avatime. A: Houïs, Maurice (ed.), Actes du 8ème congrès international de linguistique africaine, Abidjan, 24-28 març de 1969, 141-149.
- van Putten, Saskia. 2009. Talking about motion in Avatime. Universitat de Leiden.
- Ford, Kevin C. 1971. Remarks on distinctive features of tone in light of data from a Ghanaian language with five distinctive phonetic tone levels (Avatime). Universitat de Ghana.
- Westermann, Diedrich. 1903. Avatime-Fabeln mit Ewe und deutscher Übersetzung. A: Zeitschrift für afrikanische, ozeanische und ostasiatische Sprachen 7. (?).
