La Simfonia núm. 18 en fa major, K. 130, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el maig de 1772; fou la darrera d'una sèrie de tres simfonies compostes quan tenia setze anys.[1]
La simfonia està escrita per a dues flautes, quatre trompes i corda. No hi ha oboès en aquesta simfonia, ja que van ser reemplaçats per les flautes i és el primer cop que Mozart feia aquest canvi. També usa un segon parell de trompes en el primer i segon moviment, la qual cosa és una instrumentació poc habitual en la seva producció musical.[1]
L'obra consta de quatre moviments:
- Allegro, en compàs 4/4.
- Andantino grazioso, en compàs 3/8.
- Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
- Allegro molto, en compàs 4/4.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. X. ISMN M-006-20466-3
Enllaços externs
|
---|
Família | | |
---|
Vida | |
---|
Música | General | |
---|
Orquestral | |
---|
Vocal | |
---|
Cambra | |
---|
|
---|
Influències | |
---|
|
---|
Simfonies d'infantesa 1764–1771 | |
---|
Simfonies 1771–1774 (Salzburg) | |
---|
Darreres simfonies 1778–1788 | |
---|
Simfonies no numerades | |
---|
|