La Simfonia núm. 12 en sol major, K. 110 (K. 75b), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg l'estiu de 1771. Aparentment, sembla que la simfonia formava part del material que preparà per al segon viatge a Itàlia de Mozart, que tindria lloc entre agost i desembre de 1771.[1] És possible que aquesta simfonia fos interpretada per primera vegada en un concert a Milà, el 22 o 23 de novembre de 1771. En aquest concert va poder haver-se interpretat també l'estrena de la Simfonia núm. 13.
La composició està instrumentada per a dos oboès, dues trompes, dues flautes, dos fagots, corda i baix continu.[1] Consta dels següents moviments:
- Allegro, en compàs 3/4.
- Andante, en compàs 2/2.
- Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
- Allegro, en compàs 2/4.
Comença amb un allegro representava el moviment més llarg compost per Mozart fins aquell moment. El minuet presenta un cànon entre els instruments de corda aguts i greus, realitzat a un interval d'octava. Mozart va aprendre aviat aquesta tècnica que s'observa a la Simfonia núm. 23 de Joseph Haydn, una obra del 1764 que també està en sol major.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Zaslaw, pp. 209–12
- ↑ H. C. Robbins Landon, Haydn: Chronicle and Works, 5 vols, (Bloomington and London: Indiana University Press, 1976-) v. 1, Haydn: the Early Years, 1732-1765
Bibliografia
- Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York 2006 ISBN 1-933648-23-6
- Zaslaw, Neal.Mozart's Symphonies: Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford 1991 ISBN 0-19-816286-3
Enllaços externs
|
---|
Família | | |
---|
Vida | |
---|
Música | General | |
---|
Orquestral | |
---|
Vocal | |
---|
Cambra | |
---|
|
---|
Influències | |
---|
|
---|
Simfonies d'infantesa 1764–1771 | |
---|
Simfonies 1771–1774 (Salzburg) | |
---|
Darreres simfonies 1778–1788 | |
---|
Simfonies no numerades | |
---|
|