La Simfonia núm. 29 en la major K. 201 (K. 186a), és una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 1774. Juntament amb la Simfonia núm. 25, són les més conegudes de les primeres simfonies. Stanley Sadie[1] el caracteritza com a "... amb una combinació d'un intimista estil de música de cambra amb moments impulsius i ardents."[2]
La simfonia segueix l'estructura clàssica de 4 moviments:
- Allegro moderato
- Andante
- Menuetto: Allegretto. Trio
- Allegro con spirito
Comentari a l'obra
- El primer moviment està en la forma sonata, amb un tema principal elegant caracteritzat per una octava i passatges de trompes ambiciosos.
- El segon moviment està escrit per a cordes amb sordina i l'ús limitat del vent, i també té la forma sonata.
- El tercer moviment, un minuet, està caracteritzat per ritmes amb punt nerviosos i en staccato, i el trio proporciona un contrast molt elegant.
- El quart i darrer moviment és enèrgic. És un altre moviment amb la forma sonata en compàs 6/8, i connecta amb el tema principal del primer moviment.
Referències
- ↑ Stanley Sadie, The New Grove Mozart. Nova York, W. W. Norton & Company, 1983. ISBN 0-393-30084-6. Page 41.
- ↑ "a landmark ... personal in tone, indeed perhaps more individual in its combination of an intimate, chamber music style with a still fiery and impulsive manner."
Enllaços externs
|
|---|
| Família | | |
|---|
| Vida | |
|---|
| Música | General | |
|---|
Orquestral | |
|---|
Vocal | |
|---|
Cambra | |
|---|
|
|---|
| Influències | |
|---|
|
|---|
Simfonies d'infantesa
1764–1771 | |
|---|
Simfonies
1771–1774
(Salzburg) | |
|---|
Darreres simfonies
1778–1788 | |
|---|
| Simfonies no numerades | |
|---|
|
