Sílvia Marsó
Sílvia Marsó (Barcelona , 8 de març de 1964 ) és una actriu catalana de teatre, cinema, televisió i productora teatral (Lamarsó Produce), de llarga trajectòria professional. El seu nom artístic és un homenatge a Marcel Marceau , ja que els seus inicis varen ser a l'Institut del Teatre de Barcelona, a l'escola de Pantomima que dirigia Albert Boadella l'any 1978. La seva carrera professional comença l'any 1979 en diferents mitjans, tant en teatre com al cinema i a la televisió.[ 1]
Trajectòria professional
Als catorze anys es matricula a l'Escola de Pantomima de l'Institut del Teatre de Barcelona que dirigia Albert Boadella i la seva primera aparició en públic va ser al barri Gòtic de la Ciutat Comtal al costat d'alguns companys de classe, entre els quals hi havia Paco Mir del Tricicle i Jürgen Müller de La Fura dels Baus . Va ser llavors quan va adoptar el cognom artístic Marsó, en homenatge al mim francès Marcel Marceau .[ 2] La seva inquietud la va portar a provar sort en diferents gèneres artístics: el teatre independent, els espectacles infantils, la revista i el music hall, sempre sense deixar les classes de formació (interpretació, cant, dansa, recitació i teatre en vers, acrobàcia i expressió corporal).[ 3]
El 31 de juliol de 1979 debuta com a actriu professional a la companyia de Vicky Lussón amb l'obra d'Alfonso Paso, Los derechos de la mujer . El 1981 treballa per primera vegada davant de les càmeres com a presentadora i cantant al programa d'actuacions musicals, Gent d'aquí , pel circuit català de Televisió Espanyola . El 1982 roda la seva primera pel·lícula a les ordres de Carles Benpar , Escapada final (Scapegoat , títol internacional), protagonitzada per Paco Rabal . Les seves primeres aparicions com a actriu a les sèries de televisió varen ser a Segunda enseñanza de Pedro Masó (1986) i a Turno de oficio (1986-87), d'Antonio Mercero .[ 4] [ 5]
Amb la voluntat de seguir perfeccionant-se i creixent com a actriu, des del 1990 refusa importants propostes per a presentar programes de televisió, i se centra en la seva activitat teatral, treballant a les ordres de Miguel Narros , Andrés Lima , Adolfo Marsillach , José Tamayo , José Luis Alonso , Jaime Chávarri , Amelia Ochandiano , Juan Carlos Pérez de la Fuente , Natalia Menéndez , Esteve Ferrer , etc.[ 4] [ 5]
Protagonitza, entre d'altres, les obres Yerma , de Federico García Lorca (Premi Melià Recoletos com a millor actriu); Casa de muñecas , de Henrik Ibsen (premis Ercilla i Teatro de Rojas a la millor actriu); Doña Rosita la soltera , de Federico García Lorca (finalista al Fotogramas de Plata com a millor actriu de Teatre); Tres mujeres altas , d'Edward Albee , al costat de María Jesús Valdés (ambdues candidates al Premio Mayte de Teatro el 1995); La gran sultana , de Miguel de Cervantes amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico (finalista al Fotogramas de Plata com a millor actriu de Teatre); Hécuba , d'Eurípides , que va estrenar al Festival de Teatro Clásico de Mérida al costat de Margarita Lozano, Blanca Portillo i José Coronado ; La loca de Chaillot , de Jean Giraudoux al costat d'Amparo Rivelles i Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario , de Tono i Miguel Mihura al costat de Julia Trujillo i Manuel Galiana.[ 6] [ 4] [ 5]
A T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré , (Premi Max el 2001 al millor espectacle musical) va tornar a mostrar les seves qualitats com a cantant. A partir del 2004 s'estrena com a productora i actriu als espectacles: Aquí no paga nadie de Dario Fo , al costat de Jordi Rebellón, i Tres versiones de la vida de Yasmina Reza , al costat de José Luis Gil, Joaquín Climent i Carmen Balaguer .[ 7] [ 8] [ 4] [ 5]
Al cinema destaquen els seus treballs en pel·lícules com: La madre muerta , de Juanma Bajo Ulloa ; Amor, curiosidad, prozac y dudas , de Miguel Santesmases, basada en la novel·la de Lucía Etxebarria ; Los muertos no se tocan, nene , de José Luis García Sánchez (guió homònim de Rafael Azcona ); Myway , d'Antoni Salgot ; El gènere femení , de Carles Benpar i Dones , òpera prima de Judith Colell , entre d'altres.[ 9] [ 5]
Silvia Marsó el 2015.
Pel que fa a les sèries de televisió , cal destacar les seves interpretacions a Dones d'aigua , d'Antoni Verdaguer , amb Carme Elias i Carme Sansa , Elvira Miranda a El origen, gran reserva ; Adriana a Gran Hotel ; la malvada Alexia a Ana y los 7 ; l'ecologista radical Rita a Canguros ; i La Conspiración de Pedro Olea , amb guió d'Elias Querejeta . Així com les seves intervencions a La banda de Pérez , de Ricardo Palacios, Mar de dudas , de Manuel Gómez Pereira , Quico el progre , Atrapats , Sota el signe de... , entre d'altres.[ 5]
Paral·lelament ha participat en l'escriptura dels llibres: ¡Bye bye lágrimas! (1991), amb Carlos Villarrubia i Ginés Liébana Celiacos famosos (Editorial Lo que no existe) (2009); Catalanes en Madrid, 50 miradas desde la Gran Vía (2012), d'Anabel Abril : Aula 25 (2013) Escola 25 de setembre (2013).
Filmografia principal
Entre els seus diferents treballs poden esmentar-se els següents:
Televisió
2019-2020: Merlí "Sapere Aude" en el paper d'Ester
2017: Tu cara me suena . Convidada especial, imitant a Luz Casal . Antena 3
2013: Gran reserva , el origen , d'Antonio Hernandez , en el paper d'Elvira Miranda
2012: Gran Hotel , de Sílvia Quer , Jorge Torregrosa i Max Lemcke, en el paper d'Adriana
2012: La conspiracion , en el paper de Dña. Consuelo, dirigida per Pedro Olea
2011: Atrapats , a TV3 , dirigida per Miquel Puertas
2008: El porvenir es largo , en el paper de Marga
2007: Hermanos y detectives en el paper de la doctora Ferreira
2002-2004: Ana y los siete , en el paper d'Alexia Vázquez de Castro, dirigida per Eva Lesmes
1998: Sota el signe de... , sèrie de TV3 , paper en el capítol "Aquari" dirigit per Carles Balagué
1998: Manos a la obra , en el paper de Noelia
1997: Dones d'aigua , a TV3 , dirigida per Antoni Verdaguer
1994: Canguros , interpretant el papel de Rita, dirigida per Pepe Ganga
1993: Sublime decision , de Miguel Mihura, dirigida per Fernando Delgado
1989: Ocho mujeres , a l'espai Primera funció
1987: Harem dirigida per William Halle, amb Ava Gardner i Omar Sharif
1986: Turno de oficio , dirigida per Antonio Mercero
1986: Històries de cara i creu a TV3 , dirigida per Antoni Chic
1986: Turno de oficio , dirigida per Antonio Mercero
1985: Segunda enseñanza , d'Ana Diosdado , dirigida per Pedro Masso, interpretant el paper de Mari Paz
1985: La comedia musical española , interpretant Las Leandras, El sobre verde i El gordo de Navidad
1984-1985: Los sabios , a TVE - Concurs infantil,, que presentà en substitució d'Isabel Gemio
1984: Y sin embargo...te quiero , on substituí Pastora Vega en les tasques de presentació, juntament amb Ignacio Salas , Guillermo Summers i Carme Elias
1983-1984: Un, dos, tres... responda otra vez , dirigit per Narciso Ibañez Serrador, ballerina, cantant i hostessa del programa
1981: Gent d'aquí , presentadora i cantant del programa, a Televisió de Catalunya
Cinema
2018: Sin novedad , de Miguel Berzal de Miguel, amb Silvia Espigado , Fernando Guillen Cuervo , Gonzalo Castro , Esmeralda Moya
2014: Búhos, de Roberto Santiago , dintre del treball col·lectiu Mapas de recuerdos de Madrid
2014: Solo química , d'Alfonso Albacete , amb Ana Fernández , Alejo Sauras i José Coronado .
2014: Sólo química , d'Alfonso Albacete
2013: Gente en sitios , de Juan Cavestany
2012: Mi pasión por David , d'Iván Zuluaga
2011: Los muertos no se tocan nene , de Jose Luis García Sánchez
2011: Gènere femení , de Carles Benpar
2010: La noche que no acaba d'Isaki Lacuesta
2008: Pájaros muertos , de Guillermo i Jorge Sempere
2007: My Way , de Toni Salgot
2007: Freedomless , de Xoel Pamos
2007: Angeles S.A. , d'Eduard Bosch
2005: Cuadrilátero , de José Carlos Ruiz
2002: Dones , de Judith Colell
2001: Amor, curiosidad, prozak y dudas , de Miguel Santesmases, basat en la novel·la de Lucía Etxebarria
1994: La madre muerta , de Juanma Bajo Ulloa
Teatre
2019: El gran mercado del mundo , de Pedro Calderón de la Barca, direcció de Xavier Albertí , en el paper de Culpa. Nacional de Catalunya i Compañía Nacional de Teatro Clásico .
2017-2019: 24 hores a la vida d'una dona , de Stefan Zweig . Aptació teatral de C. Khandjian & S. Ly-Cuong i música original de Sergei Dreznin , amb direcció d'Ignacio García i Felipe Ansola i Germán Torres. (Estrena 13 desembre al Teatro de La Abadia de Madrid) Premio Broadway World Spain 2018 com a millor musical de petit format.
2019: Silvia Marsó: Premio VALLE INCLÁN 2019 i Premis de Teatre musical 2018 com a millor actriu.
2016: La puerta de al lado , de Fabrice Roger Lacan, amb direcció de Sergio Peris-Mencheta.
2014: El zoo de cristal , de Tennessee Williams , amb direcció de Francisco Vidal, interpretant Amanda Winfield.
2013: Capitalismo, hazles reir, de Juan Cavestany , dirigida per Andrés Lima
2012: Yerma , de Federico García Lorca , dirigida per Miguel Narros . Encarnant Yerma
2010: Casa de muñecas , de Henrik Ibsen , amb direcció d'Amelia Ochandiano. Premi Ercilla i Teatre Rojas com a millor actriu 2010. Encarnant Nora
2007: Tres versiones de la vida , de Yasmina Reza , actriu i productora, amb direcció de Natalia Menendez.
2006: Aquí no paga nadie , de Dario Fo , actriu i productora, amb direcció d'Esteve Ferrer .
2001: Te quiero, eres perfecto...ya te cambiaré . Premi Max millor musical 2001, direcció d'Esteve Ferrer.
1998: Doña Rosita, la soltera , de Federico García Lorca , amb direcció de José Tamayo , encarnant Doña Rosita.
1997: Don Juan Tenorio , de José Zorrilla , amb direcció de José Guirau.
1996: Cartes d'amor , de A. R. Gurney direcció Josep Maria Mestres.
1995: Tres mujeres altas , d'Edward Albee , amb direcció de Jaime Chavarri.
1992: La gran sultana , de Miguel de Cervantes , amb direcció d'Adolfo Marsillach , encarnant La Gran Sultana (Compañia Nacional de teatro Clasico).
1991: La dama del alba , d'Alejandro Casona , amb direcció de Juan Carlos Perez de la Fuente
1990: Hecuba , d'Eurípides , amb direcció d'Emilio Hernández.
1989: La loca de Chaillot , de Jean Giraudoux , amb direcció de Jose Luis Alonso.
1988: El extranjero , de Larry Shues, amb direcció de José Osuna .
1987: Ni pobre ni rico sino todo lo contrario , de Miguel Mihura , amb direcció de José Osuna.
1986: Búscame un tenor , de Ken Ludwig , amb direcció d'Alexander Herold .
Premis i candidatures
2019: Nominació al Premio Valle Inclán
2011: Premi Ercilla millor actriu per Casa de muñecas
2011: Premi Teatro Rojas millor actriu per Casa de muñecas
2006: Nominada al Premio Chivas Telón com a millor actriu de comèdia per Aquí no paga nadie
2001: Menció especial del jurat a les actrius protagonistes en el Festival de Cinema de Màlaga per la pel·lícula Amor, curiosidad, prozak y dudas
1998: Finalista premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra Doña Rosita, la soltera
1995: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra Tres mujeres altas
1995: Nominada per Unión de Actores com a millor actriu, per la sèrie Canguros
1994: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra El amor es un potro desbocado
1992: Finalista del Premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra La gran sultana
1986: Premi Ercilla de teatre com a actriu revelació per Búscame un tenor
Referències
↑ «Silvia Marsó » (en castellà). Decine21, 26-01-2024. [Consulta: 28 gener 2024].
↑ «Admiro a Tierno Galván porque no fue un político ». El País , 24-11-1993. [Consulta: 10 juliol 2012].
↑ «Silvia Marsó, una "vedette" de tamaño de BUP ». Diario ABC , 30-08-1983. [Consulta: 9 juliol 2012].
↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Silvia Marsó: Silvia Cartaña Ortega » (en castellà). CDAEM, Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 28 gener 2024].
↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Silvia Marsó ». Academia de las Artes Escénicas de España. [Consulta: gener 2024].
↑ «Mi verdadera playa es el escenario ». Diario ABC , 07-07-1991. [Consulta: 9 juliol 2012].
↑ «En España anuncias lejía y eres famoso, pero si haces "Hamlet"... ». Diario ABC , 22-08-2004. [Consulta: 9 juliol 2012].
↑ «El teatro no puede ser sólo un divertimento ». El País , 06-01-2007. [Consulta: 10 juliol 2012].
↑ «Por muchas horas que rodemos los actores, más les pesa el tiempo a los mineros ». La Nueva España , 04-04-2011. Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 10 juliol 2012].
Enllaços externs