Roger Penrose
Sir Roger Penrose
| (2005) |
| |
Naixement | 8 agost 1931 (93 anys) Colchester (Anglaterra) |
---|
| Càtedra Rouse Ball de Matemàtiques |
---|
1973 – 1999 ← Charles Coulson – Philip Candelas → |
| |
Religió | Agnosticisme |
---|
Formació | University College de Londres (–1955) Universitat de Cambridge (1955–1958) University College School (1945–) |
---|
Tesi acadèmica | Tensor Methods in Algebraic Geometry (1958 ) |
---|
Director de tesi | John Arthur Todd |
---|
|
Camp de treball | Física, física matemàtica i matemàtiques |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, astrònom, filòsof, físic, astrofísic |
---|
Ocupador | Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (2011–) Universitat de Leiden, Lorentz Chair (en) (2011–2011) Gresham College (1998–) Universitat d'Oxford (1973–1998) Birkbeck College (1964–1973) |
---|
Membre de | |
---|
Professors | William Hodge, Hermann Bondi, Paul Dirac i Dennis Sciama |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables | Estudiant doctoral | Claude LeBrun, Tristan Needham, Richard Jozsa, Richard S. Ward, Andrew Hodges, Asghar Qadir, Lane Hughston, Tim Poston, Adam Helfer, Kenneth Tod, William Shaw, George Sparling, George Burnett-Stuart, Ross Moore, Matthew Ginsberg, Peter Law, A. J. Goddard, John McNamara, Arthur Ryman, B. Jeffryes, Robert Low, Alejandro Pilato, Klaus Pulverer, Thomas Hurd, Alexander Popovic, Robert Baston, Michael Sheppard, Stephen Huggett, John Moussouris, Toby Bailey, Phillip E. Jones, Simon Williams i Michael Singer |
---|
|
Títol | Knight Bachelor |
---|
Cònjuge | Vanessa Thomas (1988–) Joan Wedge (1959–1981), divorci |
---|
Pares | Lionel Penrose i Margaret Leathes |
---|
Germans | Shirley Hodgson Jonathan Penrose Oliver Penrose |
---|
Parents | Roland Penrose, oncle |
---|
|
|
|
|
Sir Roger Penrose (Colchester, 8 d'agost de 1931), OM, FRS és un físic i matemàtic nascut a Anglaterra i professor emèrit de matemàtiques a la Universitat d'Oxford. Està altament considerat pels seus treballs en física matemàtica, en particular per les seves contribucions a la relativitat general i la cosmologia. Va ser guardonat amb el premi Nobel de Física el 2020 pels seus estudis sobre formació de forats negres, confirmant el que havia teoritzat Einstein un segle abans.
També s'ha dedicat a les matemàtiques recreatives i és un controvertit filòsof. Penrose és fill del científic Lionel S. Penrose i de Margaret Leathes, i germà del matemàtic Oliver Penrose i el mestre d'escacs Jonathan Penrose.
Fou escollit membre de la Royal Society de Londres l'any 1972; va guanyar el Science Book Prize el 1990, i compartí el Premi Wolf en Física amb Stephen Hawking l'any 1988. Fou ordenat cavaller l'any 1994. Penrose va desenvolupar la teoria de la cosmologia cíclica conforme.[1]
Publicacions
- Techniques of Differential Topology in Relativity (1972, ISBN 0-89871-005-7)
- Spinors and Space-Time: Volume 1, Two-Spinor Calculus and Relativistic Fields (amb Wolfgang Rindler, 1987) ISBN 0-521-33707-0
- Spinors and Space-Time: Volume 2, Spinor and Twistor Methods in Space-Time Geometry (with Wolfgang Rindler, 1988) (reimpressió), ISBN 0-521-34786-6
- The Emperor's New Mind: Concerning Computers, Minds, and The Laws of Physics (1989, ISBN 0-14-014534-6; va rebre el premi a llibres científics Rhone-Poulenc el 1990)
- Shadows of the Mind: A Search for the Missing Science of Consciousness (1994, ISBN 0-19-853978-9)
- The Nature of Space and Time (ambStephen Hawking, 1996, ISBN 0-691-03791-4 (hardback), ISBN 0-691-05084-8 (paperback)
- The Large, the Small, and the Human Mind (amb Abner Shimony, Nancy Cartwright, i Stephen Hawking, 1997, ISBN 0-521-56330-5 (hardback), ISBN 0-521-65538-2 (paperback), edició Canto: ISBN 0-521-78572-3)
- White Mars or, The Mind Set Free (amb Brian W. Aldiss, 1999, ISBN 978-0-316-85243-2 (tapa dura)
- The Road to Reality: A Complete Guide to the Laws of the Universe (2004, ISBN 0-224-04447-8 (hardcover), ISBN 0-09-944068-7 (paperback))
- Cycles of Time: An Extraordinary New View of the Universe (Bodley Head (23 Sep 2010) ISBN 978-0-224-08036-1)
Penrose també va escriure pròlegs a Quantum Aspects of Life i al llibre Fearful Symmetry d'Anthony Zee.
Referències
- ↑ Spearing Ortiz, A. I. «Cosmología cíclica conforme: antes del Big Bang». A: Ciclo de conferencias. Curso 2013-2014 (en castellà). vol. 37. Agrupació Astronòmica de Sabadell, octubre 2014, p. 70.
Bibliografia
- Burton, Howard. The Cyclic Universe: A conversation with Roger Penrose (en anglès). Open Agenda Publishing, 2013. ISBN 978-1-77170-081-8.
- D'Andrea, Francesco. A Guide to Penrose Tillings (en anglès). Springer, 2023. ISBN 978-3-031-28427-4.
- Landsman, Klaas «Singularities, Black Holes, and Cosmic Censorship: A Tribute to Roger Penrose» (en anglès). Foundations of Physics, Vol. 51, Num. 42, 2021, pàg. 1-38. DOI: 10.1007/s10701-021-00432-1. ISSN: 0015-9018.
- Lu, Changhai «Roger Penrose and Black Holes» (en anglès). AAPPS Bulletin, Vol. 30, Num. 6, 2020, pàg. 18-22. DOI: 10.22661/AAPPSBL.2020.30.6.18. ISSN: 2309-4710.
- Neubert, Thomas Neyl. A Critique of Pure Physics (en anglès). Xlibris Corporation, 2009. ISBN 978-1-4415-2997-8.
- Petrov, A. N. «Roger Penrose:the singularity theorem» (en anglès). Astronomical & Astrophysical Transactions, Vol. 32, Num. 3, 2021, pàg. 153-12. ISSN: 1055-6796.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roger Penrose» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Gregersen, Erik. «Roger Penrose» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 13 desembre 2023].
- «Roger Penrose» (en anglès). NNDB, 2019. [Consulta: 13 desembre 2023].
|
---|
Conceptes generals | |
---|
Univers primitiu | |
---|
Expansió i futur | |
---|
Components | |
---|
Estructures | |
---|
Experiments | |
---|
Científics | |
---|
Història de la cosmologia | |
---|
|
|
|