Entre 1918 i 1920 fou professor a la Universitat de Perm. Des de 1920 fins al 1924 ho fou a Petrograd, on ensenyava física i matemàtiques. A conseqüència de l'aïllament dels científics soviètics, Friedmann no coneix l'existència de la teoria de la relativitat general d'Einstein fins al 1920. Des d'aquell moment, comença a aprofundir en el tema; és el primer que entreveu que aquesta teoria barreja gravitació, temps i espai, i que aquesta relació permet l'estudi de l'estructura de l'univers en el seu conjunt.
L'article que representa l'inici de la cosmologia no estàtica és publicat el juny de 1922. Friedmann hi descriu tres tipus d'evolució en la cronologia de l'univers, implicant sobretot una singularitat inicial. Una violenta controvèrsia oposa Friedmann i Einstein, que refusarà molt de temps la idea d'un univers no estàtic.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aleksandr Frídman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
