El retaule Major de la Seu Vella és una obra que va ser realitzada per Bartomeu Robió entre 1360 i 1362 per a presidir l'altar major de la Catedral Seu Vella.[1] L'obra va ser realitzada en alabastre i policromada per Bernat Martorell.[2] A més de Bartomeu Robió, d'altres escultors -com Pere Aguilar- també van participar en la confecció del retaule.
El retaule va ser realitzat en dos fases, la primera entre 1360-1362 i la segona un segle més endavant, cap a l'any 1439. Es va incorporar una predel·la amb escenes de la passió de Crist.[2] El retaule va presidir el presbiteri de la catedral fins a l'any 1788, quan va ser desmantellat per la conversió de la Seu Vella en caserna militar després del cessament del culte arran de la Guerra de Successió.[3] Aquest succés va propiciar la fragmentació i posterior dispersió del retaule.
El 1360 van començar els treballs de construcció i el 1363 ja s'havien muntat i unit totes les peces. A l'obra hi van participar Pere Aguilar, Francesc Xafarnes i Arnau Jordana. També hi va col·laborar Jaume Cascalls,[4][5] tot i que aquest últim es va centrar més en l'escultura de la porta dels apòstols.[3] Encara que antigament es considerava que l'alabastre provenia d'Aragó, el material utilitzat per a realitzar l'obra provenia de l'Espluga de Francolí, d'una qualitat lleugerament inferior a la de l'alabastre aragonès. Alguns documents posteriors van confirmar, tanmateix, que a les agulles i elements arquitectònics de retaule sí que es va utilitzar alabastre d'Aragó.[6]
Encara que el retaule es va acabar el 1362, s'hi van seguir fent modificacions. Per exemple, s'hi va fer una lleu restauració l'any 1391, concretament d'alguna de les escenes del cicle iconogràfic de la infància de Jesús. Posteriorment va haver-hi més modificacions. La principal va ser l'afegit d'una predel·la, esculpida cap a 1439 per Rotllí Gualter i Jordi Safont i policromada per Bernat Martorell. Una vegada acabada la policromia, no s'han documentat modificacions importants fins que el 1788, com ja s'ha mencionat anteriorment, es va fragmentar i dispersar. Arran d'aquest fet, al Museu de Lleida: diocesà i comarcal es conserven un total de quatre escenes del retaule: la Pentecosta i un grup de quatre profetes o apòstols, totes dues corresponents a la part realitzada per Bartomeu Robió al segle xiv; la Crucifixió i el Davallament, aquestes últimes corresponents a la predel·la afegida al segle xv. A l'estranger també s'han trobat tres escenes repartides per diferents museus i col·leccions particulars: la reprovació d'Adam i Eva, al Fine Art Museum de San Francisco; un personatge masculí agenollat, al Museé Goya de Castres; també hi ha constància fotogràfica de l'escena del Sant Sopar, que està desaparegut. A banda, una referència en un antic catàleg de subhasta atesta l'existència d'un segon relleu amb quatre profetes o apòstols corresponent a la part del segle XIV;[7] i una fotografia antiga demostra l'existència d'un quart compartiment de la predel·la, antigament conservat en una col·lecció lleidatana.[8]
A partir de la seva reconstrucció hipotètica s'ha considerat que devia ser un retaule de grans dimensions. Quant a la seva estructura, s'ha posat en relació amb la d'altres retaules de l'Escola de Lleida, com el retaule major de Sant Llorenç Lleida o el de Santa Maria de Castelló de Farfanya.[5] Aquests retaules tenen dos carrers i tres pisos que fan un total de dotze compartiments amb relleus. Iconogràficament, el retaule ha tingut una lectura difícil, ja que falten fragments, però estava dedicat a la Mare de Déu, ja que la catedral està dedicada a la Mare de Déu.
A finals del segle xiv es va aplicar una primera policromia al conjunt sota la direcció del mestre d'obres Guillem Solivella. Més endavant Bernat Martorell efectuarà una segona policromia, després que el pintor lleidatà Jaume Ferrer efectués el despintat de la policromia original. Més endavant Ferrer va participar en l'obra afegint-hi unes taules pintades per les que li van pagar 30 florins.[22][23] Les peces del retaule es van haver de desmuntar i es van portar a la capella del Palau del Bisbe. El cost total de l'obra va ascendir a un total d'11.543 sous i 9 diners i mig. A la policromia també hi va participar Rafael Destorrents, àlies Gregori, especialment conegut per la seva activitat com a miniaturista.