Segons el Gènesi, Eva (hebreu: חַוָּה, Ħauwà; àrab: حواء, Hawāʾ; grec antic: Εὕα; llatí: Ēva o Hēva[1]) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
"Eva" en hebreu és "Ḥawwāh" i més comunament es creu que significa "viure" o "font de vida", ja que fonèticament és similar a "ḥāyâ", "viure", de l'arrel Semíticaḥyw.[2]
S'ha suggerit que el nom hebreu Eva (חַוָּה) també té una semblança[5] una paraula aramea per a "serp" (arameu antic חוה; arameuחִוְיָא). L'origen d'aquesta hipòtesi etimològica és el joc de paraules rabínic present en Gènesi Rabbah 20:11, utilitzant la semblança entre Heb Ḥawwāh i Aram ḥiwyāʾ. Malgrat el seu ús ideològic rabínic, erudits com Julius Wellhausen i Theodor Nöldeke van defensar la seva rellevància etimològica.[6]
Gerda Lerner [7] postula que la història del naixement d'Eva a partir de la costella d'Adam pot haver-se originat en el mite mesopotàmic d'Enki i Ninhursag. En aquest mite, Enki menja plantes verinoses que li causen malalties. La seva dona, Ninhursag, crea llavors diverses deïtats per curar cadascuna d'aquestes malalties. Un d'ells, Ninti, està destinat a curar la costella d'Enki. El nom de Ninti significa tant «la dama de la costella» com «la dama de la vida». Aquesta associació de costella i vida és semblant a la que es troba a Eva, el nom de la qual està lligat a la vida i que va néixer d'una costella.
Narració bíblica
D'acord amb la narració bíblica, Déu va crear l'home, Adam, i el va posar al Jardí de l'Edèn, on vivia feliç i no s'havia de preocupar per a res. Aviat, però, començà a sentir-se sol i pregà per tenir companyia. Aleshores, Déu li infongué un son profund, li va arrencar una costella i va crear una dona. En despertar-se, Adam va alegrar-se molt i va posar-li el nom d'Eva, que significa vivent.
Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de menjar-ne els fruits.
Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.
Aquesta història pot tenir diverses interpretacions segons la lectura que se'n faci, ja que el Gènesi és un llibre format a partir de la unió de diverses fonts i, per tant, el to canvia molt d'un passatge a un altre:
Durant segles s'ha usat el fet que Eva nasqués d'una costella d'Adam com a argument per justificar la supremacia masculina, així volguda per Déu i, per tant, per no criticar les estructures patriarcals. Una altra lectura, però, es fixa justament que Eva va néixer d'un ésser humà, amb ànima, en comparació amb Adam que va sorgir del fang. Per tant Eva estaria més a prop de Déu, en el mateix sentit que Maria, mare de Jesús.
El pecat original
Un altre punt conflictiu és el paper d'Eva com a temptadora (per tant, font de tot mal perquè causà l'expulsió del Paradís) o com a amant del coneixement, que prova el fruit malgrat el tabú per saber quin és el bé i quin el mal. És a dir, renuncia a la immortalitat per accedir al saber. De fet, a l'islam la serp tempta alhora els dos i no només a Eva.
Eva va ser induïda per la serp i per al catolicisme això explica el pecat original, que ha de ser rentat amb el baptisme. Si tota la humanitat és descendent d'Eva i ella va pecar, la resta va heretar aquesta falta moral. És un símbol de la imperfecció humana, que el sagrament neteja.
Des que és batejada, cada persona és lliure de triar el seu camí i seguir sense pecat o no. Aquesta doctrina està negada per diverses esglésies i grups religiosos, que sostenen que no es poden transmetre els pecats de pares a fills.
↑La "Crònica" de Weidner esmentant Kubaba de A. K. Grayson, Assyrian and Babylonian Chronicles (1975)
↑Munn, Mark (2004). «Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context»: conferència intercultural de la Universitat d'Emory Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia (Resums)
↑Saul Olyan, Asherah (1988), pàg. 70–71, rebutjat per O. Keel
.jpg)
