Declaració de la República Catalana, aplicació de l'article 155 i convocatòria d'eleccions
El 27 d'octubre de 2017, uns minuts després que el Parlament català declarés la independència, el Senat espanyol van aprovar l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. Tres hores després es publicaren al BOE les mesures que permetien al govern espanyol imposar un govern directe a Catalunya. Mariano Rajoy es reuní amb l'executiva per fer efectives les mesures i decidiren el cessament del Govern de Catalunya, així com el mateix President i altres 140 càrrecs. Seguidament, el Govern d'Espanya declarà unes eleccions pel 21 de desembre, després d'haver destituït el Govern de Catalunya.[1][2]
El 31 d'octubre de 2017 les pàgines web del Govern[a 1] i la del president de la Generalitat[a 2] de Catalunya foren desactivades.[5] Moments després es posà en marxa una web[a 3] des de Brussel·les amb el mateix contingut que hi havia a la web del president de la Generalitat.[6]Carles Puigdemont i els altres 13 consellers del Govern català, que a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya varen ser cessats, varen ser imputats i hauran d'acudir a l'Audiència Nacional els pròxims 2 i 3 de novembre per declarar davant la jutge instructora Carmen Lamela, qui també jutjà dels presidents d'Òmnium i l'ANC i el cap dels MossosTrapero i la intendent Teresa Laplana, per presumptes delictes de sedició, rebel·lió i malversació de cabals públics.[7]
Judici a l'AN i presó per membres del Govern català
Manifestacions contra l'empresonament dels membres del govern català
El 3 de novembre de 2017 es convocà una aturada davant dels llocs de treball i centres d'estudi a les 12.00 h. Diverses manifestacions en protesta contra l'empresonament dels membres de govern català es produïren durant tot el dia.[12] Segons el Servei Català de Trànsit, des de les 8.00 h es tallaren l'A-2 a Castellolí, la B-23 a Molins de Rei en sentit Barcelona, l'N-145, l'N-230 a Bausen, la C-26 a Foradada, la C-25 a Sallent, la C-14 a Bassella i l'N-340 a Alcanar. Al matí, també quedà interrompuda uns 15 minuts la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona-Vallés per una protesta contra els empresonaments. Segons la Guàrdia Urbana, la Gran Via de Barcelona quedà tallada per una manifestació des de les 8.20 h fins a les 8.45 h.[13] Tot i que a partir de les convocatòries d'aturada de classes, diverses mobilitzacions iniciaren també marxa per diversos carrers, així com centenars d'estudiants de la UB-Raval varen tallar, de nou, la Gran Via.[14] A les 19.00 h es repetiren les concentracions davant de tots els ajuntaments com les del passat 2 de novembre.[11]
Mobilitzacions arreu i fets del 5 al 8 de novembre de 2017
Prop de 35.000 persones, segons fonts municipals, es manifestaren el 4 de novembre de 2017, a la tarda, a Bilbao en una manifestació convocada per la coalició sobiranista EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas, entre d'altres, i la plataforma Gure Esku Dago, per mostrar el seu rebuig a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per donar suport a l'exercici del dret a decidir. Comptà també amb l'adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU.[15]
El 5 de novembre de 2017 al matí, a la plaça de la Universitat de Barcelona, les entitats sobiranistes organitzaren una jornada de mobilització per difondre cartells en contra de l'empresonament de diversos consellers del Govern i dels presidents de les entitats sobiranistes. Es van esgotar els 30.000 cartells que havia portat l'organització. A la concentració hi assistiren membres de la plataforma activista Anonymous[16] i diversos polítics com Gabriel Rufián i Joan Tardà. A altres llocs de Catalunya, també es dugueren a terme enganxades de cartells, així com a Girona la concentració va tenir lloc a la plaça del Vi.[17] Unes 5.000 persones, segons la Policia Local, es manifestaren, també, a Lleida per demanar la "llibertat dels presos polítics" i en defensa de la República catalana, la concentració fou convocada pels 30 Comitès de Defensa de la República (CDR) de la província, i començà a la plaça Ricard Vinyes i finalitzà a la plaça Catalunya a Lleida. També, a la plaça de l'Ajuntament de Pamplona hi hagué una concentració per mostrar el rebuig a l'empresonament dels membres del govern català i els presidents de les entitats sobiranistes i l'aplicació de l'article 155.[18] Una altra mobilització a Oviedo, a la plaça de l'Escandalera, en "solidaritat" amb el poble català, contra l'aplicació de l'article 155 i per la llibertat dels "presos polítics". La plataforma "Madrilenys pel dret a decidir" convocà, el mateix 5 de novembre, una concentració a la Puerta del Sol, a les 19.00 h, per reclamar la llibertat dels membres del Govern que van entrar a la presó.[18] Diversos regidors d'Esquerra, Partit Demòcrata i la CUP es tancaren a l'Ajuntament de Rubí per demanar la llibertat dels consellers cessats.[18] Paral·lelament, l'ANC anuncià que participarà en una mobilització a Brussel·les el 6 de desembre a favor de la independència i per demanar l'alliberament dels membres del Govern i els dirigents de les entitats sobiranistes empresonats.[18]
A les 9.17 h del 5 de novembre de 2017, Carles Puigdemont i Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsantí que l'acompanyen a Brussel·les es presentaren voluntàriament, a les autoritats de Bèlgica en una comissaria situada a la rue Royale a Brussel·les.[19] La declaració acabà poc després de les 20.40 h del mateix dia. Foren interrogats, a petició pròpia, per un jutge d'instrucció neerlandòfon requerint per al procediment un traductor neerlandès-castellà que assistí als acusats.[20]
Judici als membres sobiranistes i la presidenta de la mesa del Parlament de Catalunya
El jutge del Tribunal SupremPablo Llarena prengué declaració des de les 10.00 h fins a les 18.00 h del 9 de novembre de 2017 als membres de la mesa i a la presidenta del Parlament de CatalunyaCarme Forcadell. El jutge decretà presó sota fiança de 150.000 euros, ja que asseguren que existeix un risc de reiteració del delicte, per a la presidenta del parlament, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Forcadell ingressarà a la presó d'Alcalá Meco[a] i hauria d'abonar la fiança per a poder-ne sortir.
Als membres de la mesa Lluís M. Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet els imposaren una fiança de 25.000 euros si volen esquivar la presó, i tindrien una setmana de temps per fer-ho, així com, se'ls obliga a comparèixer setmanalment al jutjat més proper al seu domicili o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a lliurar el passaport abans d'aquest divendres a les 14.00 h i a no sortir de territori espanyol. Forcadell tindrà les mateixes mesures cautelars quan hagi sortit de presó. A Joan Josep Nuet, el deixaren en llibertat sense fiança. A les 23.40 h, Forcadell abandonà el Tribunal Suprem dins un vehicle particular empleat pel seu trasllat a presó.[22][23] L'ANC anuncià que la seva "caixa de solidaritat" farà front tant a la fiança de Carme Forcadell, així com dels altres membres de la mesa del Parlament de Catalunya.[24]
El 10 de novembre de 2017 l'ANC, amb la seva "caixa de solidaritat", feu front a la fiança de Carme Forcadell, implicant la seva sortida de presó,[25] així com el 14 de novembre abonaren 100.000 euros –25.000 euros per a cadascun– corresponents de les fiances ordenades contra els membres de la mesa del parlament.[26]
Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República»
Prohibicions per part de les juntes electorals central i provincial
El 25 de novembre de 2017 la Junta Electoral Central prohibí als membres de les meses electorals, als interventors i apoderats dels partits de dur el llaç groc en suport als polítics presos justificant la decisió dient que han de "mantenir una posició de completa neutralitat". A més, la Junta Electoral Provincial de Barcelona prohibí a TV3 d'utilitzar les expressions com "govern a l'exili" o "consellers exiliats", ja que entén que infringeix el principi de neutralitat informativa. El 26 de novembre de 2017 la Junta Electoral Provincial de Barcelona ordenà —arran d'un recurs que presentà Ciutadans i després de considerar que la pancarta i qualsevol símbol similar trenquen la neutralitat institucional durant el procés electoral— a l'Ajuntament de Barcelona que retirés la pancarta «Llibertat presos polítics» penjada a la façana del mateix Ajuntament i també tots els eslògans i cartells d'aquesta mena penjats a edificis i dependències municipals. L'Ajuntament finalment retirà la pancarta de la façana.[28] A la tarda del mateix 26 de novembre, el president de Ciutadans, Albert Rivera, celebrà la decisió de la junta.[29][30] Arran de conèixer-se l'ordre de prohibició de la Junta l'alcalde de Mataró, el socialistaDavid Bote, ordenà retirar la pancarta que penjava, des de dissabte 24 de novembre penjada pels grups municipals d'ERC i CiU, des dels finestrals dels despatxos d'aquests donant a la façana de l'Ajuntament.[31][32]
Reaccions
Reaccions globals a la República Catalana
Les reaccions a moments just després
Diversos membres dels Governs independentistes, van afirmar que treballarien i aconseguirien reconeixements internacionals;[33] no obstant això, cap país va fer-ne cap comunicat oficial reconeixent la República Catalana.
L'OTAN, amb seu a Brussel·les, digué que la crisi a Catalunya ha de ser resolta "dins del marc constitucional espanyol", i senyalà que Espanya és un membre "compromès" de l'Aliança Atlàntica.
El Conseller Europeu Donald Tusk es pronuncià dient que la Unió Europea es posiciona en suport al Govern d'Espanya. Acompanyant el suport apel·laren directament al Govern del PP per tal que s'evités l'ús de la força en aplicar-se l'article 155.
El Ministre d'Assumptes Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, senyalà en un comunicat que "observa amb inquietud" els esdeveniments a Catalunya i sosté que França desitja una Espanya "forta i unida".
Cap Estat sobirà reconegué formalment la República Catalana.[34] Els següents països han emès declaracions que rebutgen explícitament la República Catalana com a entitat independent i en suport de la integritat territorial i l'ordre constitucional d'Espanya:[35][36]
Bèlgica[b],[112]Eslovènia[113] i Pakistan[114] han reclamat una solució pacífica i diàleg sense renunciar expressament a reconèixer la independència catalana, mentre que Hongria s'ha limitat a afirmar que es tracta d'assumptes interns espanyols.[115]Israel es va negar a recolzar a Espanya contra la independència de Catalunya, però tampoc reconeix la República Catalana;[116] de la mateixa manera, el Ministre d'afers exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza, va expressar la seva solidaritat amb el poble català i va exigir l'alliberament dels presoners polítics.[117][118] Alguns països, com Bèlgica o Argentina, van comunicar, a més, un missatge de pau i diàleg.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va comentar que "la qüestió de Catalunya s'ha de resoldre dins l'ordre constitucional d'Espanya, Espanya és un aliat compromès, amb contribucions importants a la nostra seguretat".[124][125]
L'1 de novembre de 2017, Mahmud Afifi, el portaveu de la Lliga Àrab, va rebutjar la independència de Catalunya dient que el futur dels estats s'ha de decidir dins de les constitucions, i afegí: "Confiem en la capacitat del govern espanyol i les seves institucions democràtiques de preservar el sistema constitucional del país i de garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans en el marc de la sobirania, el dret i els principis democràtics".[126][127]
El 5 de novembre de 2017, el portaveu d'ALDE reclamà "mesures urgents" per posar fi al "conflicte social i polític a Catalunya" que vagin més enllà de les "decisions del poder judicial, per molt justificades que siguin".[18]
Reaccions d'estats que no pertanyen a l'ONU, governs regionals i altres entitats
Abkhàzia i Ossètia del Sud mostraren voluntat de considerar un reconeixement formal si rebien tal sol·licitud del Govern català.[128][129] El Ministeri de Relacions Exteriors de la República d'Artsakh va emetre una declaració de suport, afirmant: "Considerem important que la resolució de la crisi política entre Barcelona i Madrid s'aconsegueixi exclusivament mitjançant mitjans pacífics, a través del diàleg".[130]
Taiwan va declarar que "espera un diàleg pacífic entre els governs centrals i regionals d'Espanya per resoldre el problema de Catalunya".[131]
El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, va mostrar suport per a la República de Catalunya, però va reconèixer que la decisió correspon al govern federal belga. Després de les detencions de diversos membres del gabinet de la República de Catalunya va instar la UE a intervenir.[135][136] El president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, va expressar el seu suport a la independència catalana.[137] El govern escocès va expressar el seu suport a l'autodeterminació del poble català, afirmant que "comprenen i respecten la posició del govern català", però també va dir que "Espanya té dret a oposar-se a la independència".[138]
↑El viceprimer ministre de Bèlgica i encarregat de la cartera d'Interior, Jan Jambon, afirmà en una entrevista que Madrid "ha anat massa lluny" en la resposta al desafiament independentista, actualment judicialitzat i amb diversos membres del Govern cessat per l'aplicació del 155 a la presó i demanà que Europa es pronunciï.[111]
↑Júlia Regué / Laura Puig / Pilar García «Últimas noticias sobre Catalunya y Puigdemont». el Periódico, 01-11-2017. «El Gobierno de Bolivia ha expresado su rechazo a la declaración unilateral de independencia de Catalunya "por ser atentatoria a la unidad e integridad de España" y ha instado a iniciar un diálogo a través del cual se pueda hallar una solución a la crisis política actual. En un comunicado difundido por la Cancillería (Ministerio de Asuntos Exteriores) del país sudamericano, el Gobierno de Evo Morales manifiesta su "solidaridad" con el Ejecutivo de Mariano Rajoy y con el pueblo español.»Arxivat 2024-09-16 a Wayback Machine.
↑«카탈루냐 분리독립 문제 관련 대변인 논평» (en korean). Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017]. «정부는 통합된 스페인을 지지하며, 카탈루냐 문제가 스페인의 헌법질서내에서 평화적으로 조속히 해결되기를 기대한다.»