El Quartet de corda núm. 1 en si menor, op. 50, va ser compost per Serguei Prokófiev el 1930 per encàrrec de la Fundació Elizabeth Sprague Coolidge de la Biblioteca del Congrés de Washington.[1][2] Es va estrenar el 25 d'abril de 1931 pel Brosa Quartet a Washington,[3] i a Moscou el 9 d'octubre de 1931 pel Quartet Roth.[1][2] El quartet de corda està en tres moviments, amb una durada d'uns 20-25 minuts.
Durant la seva gira americana del 1930, Prokófiev va concebre i finalitzar un quartet que es va inspirar en els quartets de Beethoven. En una carta d'acceptació de l'encàrrec per a la Biblioteca de Washington, va manifestar el seu desig de compondre aquesta obra.[4] El quartet va ser una resposta als crítics que l'acusaven d'escriure música massa complexa i incomprensible. Va sorprendre a detractors i admiradors per la seva seriositat i tonalitat fosca, anant en contra dels estereotips que se li atribuïen com a compositor lluminós i enèrgic. Com a part de la seva pràctica habitual, Prokófiev va reutilitzar alguns dels temes en obres posteriors, transcrivint l'Andante per a piano sol en les seves Sis peces op. 52 l'any següent.[4]
L'obra es caracteritza perquè la seva tonalitat, si menor, és només un semitò per sota dels límits de la gamma de viola i violoncel. Una altra característica distintiva és que el finale és un moviment lent, molt intens en emoció i ple de melodies arrasadores.
A Prokófiev li havia agradat tant el final que en va transcriure una versió per a orquestra de corda, com a op. 50a, i va incloure una transcripció per a piano a les seves peces com a op. 52.