Igrok

El jugador

Títol original	Igrok
Forma musical	òpera
Compositor	Serguei Prokófiev
Llibretista	Serguei Prokófiev
Llengua original	Rus
Basat en	El jugador de Fiódor Dostoievski (Fiódor Dostoievski )
Data de publicació	segle XX
Parts	Quatre
Opus	24
Personatges	Prince Nilsky ^(en) , The Baron ^(en) , The Baroness ^(en) , The General ^(en) , The Marquis ^(en) , Mr. Astley ^(en) , Blanche ^(en) , "Grandma (""Babulenka"")" ^(en) , Alexei ^(en) i Polina (Pauline) ^(en)
Estrena
Estrena	29 d'abril de 1929
Escenari	Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les,
Director musical	Corneil de Thoran
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	26 de juny de 2010[1]

Igrok (en rus Игрок, El jugador) és una òpera de quatre actes amb música i llibret de Serguei Prokófiev, basada en El jugador de Fiódor Dostoievski. Es va estrenar el 29 d'abril de 1929 al Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les.

Origen i context

Albert Coates, del Teatre Mariinski, va animar a Prokófiev a escriure aquesta òpera i li va prometre que s'estrenaria en aquest teatre.^[2] Prokófiev escrigué l'òpera en partitura per a piano i acabà l'orquestració el gener de 1917.^[3] El director d'escena devia ser Vsevolod Meyerhold. Tanmateix, amb l'esclat de la Revolució de Febrer de 1917, aquesta producció no arribà a realitzar-se.

Representacions

L'òpera no es pogué estrenar fins a l'any 1929, després d'una revisió de l'any 1927,^[4] al Théâtre Royal de la Monnaie, Bèlgica.

L'Òpera Bolxoi representà l'òpera al Metropolitan Opera de Nova York, l'any 1975, i el Metropolitan Opera feu la seva pròpia producció el març de 2001.^[5] La versió original de l'opera es representà, finalment, al Teatre Bolxoi de Moscou, l'any 2001, dirigida per Guennadi Rojdéstvenski. A Catalunya arribà el 26 de juny de 2010 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Personatges

Personatge	Tessitura	Repartiment a l'estrena[6] Brusseles, 29 d'abril de 1929 (Director: Corneil de Thoran)
Alexei, tutor de la família del General	Tenor	José Lens
Polina (Pauline), fillastra del General	Soprano	Lily Lebalanc
El General	Baix	Milorad Yovanovitch
Blanche	Mezzosoprano	Yvonne Andry
El marquès	Tenor	G. Rambaud
Mr. Astley	Baríton	Emile Colonne
La baronessa		Mme Nayaert
El baró	Baix	Georges Clauzure
L'àvia ("Babulenka"), La tieta del General	Mezzosoprano	Simone Ballard
Príncep Nilski	Tenor	H. Marcotty

Enregistrament

Any Versió	Repartiment	Director, Cor i orquesrta	Discogràfica[7]
1966 Versió revisada	Vladímir Makhov, Gennadi Troitskio, Nina Poliakova, Tamara Antipova	Guennadi Rojdéstvenski, Cor de l'Òpera de la Radio de toa la Unió, Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de tota la Unió	CD: Melodiya Cat: CD 10 01271
1996 Versió revisada	Nikolai Gassiev, Liubov Kazarnovskaia, Marianna Taràssova, Valeri Lébed, Serguéi Aleksashkin, Vladímir Galusin, Elena Obraztsova	Valeri Guérguiev, Orquesta Kirov del Teatre Mariïnski	CD: Philips Cat: 454 559
2001 Versió original	Mikhaïl Urussov, Olga Guriakova, Leonid Zimnenko, Elena Manistina, Pavel Kudriavtxenko, Vladislav Verestnikov, Evgenia Segeniuk	Guennadi Rojdéstvenski, Solistes de l'Òpera del Bolxoi; Orquestra del Teatre Bolxoi	CD: Exton Cat: OVCL-00155

Referències

1. «Cartell publicitari». La Vanguardia. [Consulta: 8 gener 2017].
2. Porter, Andrew, "Prokofiev's Early Operas: The Gambler. The Love of Three Oranges" (agost de 1962). The Musical Times, 103 (1434) 528-530.
3. Harlow Robinson: "Dostoevsky and Opera: Prokofiev's The Gambler", The Musical Quarterly, vol. LXX, n.º 1, págs. 96–106, 2000.
4. David Nice Prokofiev: From Russia to the West 1891-1935: New Haven: Yale University Press, 2003; p. 121
5. "Spinning the Roulette Wheel With a Firm Russian Hand", New York Times, escrit per Anthony Tommasini, 21 de març de 2001.
6. "The digital opera archives of La Monnaie Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine."
7. Enregistraments d'El jugador en operadis-opera-discography.org.uk