La Polinèsia Francesa (en francèsPolynésie française, i en tahitiàPōrīnetia farāni) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un territori d'ultramar francès.
Geografia
Mapa de la Polinèsia Francesa
La Polinèsia Francesa està composta per unes 118 illes, d'origen volcànic o coral·lí, disperses en una superfície equivalent a Europa, i repartides en cinc arxipèlags:
La població, d'uns 250.000 habitants, té un creixement important. Un 83% són polinesis, 12% europeus i 5% asiàtics. El 69% de la població viu a l'illa de Tahití. L'evolució demogràfica del territori ha estat
El poblament de les illes data del 3000 aC, quan els residents de la costa de la Xina del Sud, conreadors de mill i arròs, creuaren l'estret per instal·lar-se a Taiwan. Cap al 2000 aC emigraren de Taiwan a les Filipines. Poc després es produïren noves migracions de les Filipines vers Cèlebes i Timor, i d'ací a d'altres d'Indonèsia. Cap al 1500 aC es va produir un nou moviment des de les Filipines a Nova Guinea i d'ací a les illes del Pacífic. Els austronesis són probablement els primers navegants en la història de la humanitat.
De 1743 a 1880 la família reial Pomare aprofità hàbilment la presència dels europeus per a ampliar el seu poder.
Territori d'Ultramar francès de 1880 fins ara
El conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia Francesa van ser annexionats per França durant el segle xix, sota la forma de protectorat des de 1842, amb el nom d'Establiments d'Oceania. Des de 1945 tenia l'estatus de territori d'ultramar (Territoire d'outre-mer, TOM), canviat el 2003 a col·lectivitat d'ultramar (collectivité d'outre-mer, COM), i des del 2004 a país d'ultramar.
El 2017 comença a posar-se en marxa el projecte de crear una ciutat flotant. Es calcula que pel 2020 començaria a construir-se.[4]
Economia
L'economia de la Polinèsia Francesa té un desenvolupament moderat i depèn de les importacions de França.
La pesca i l'explotació de la copra són les dues principals activitats tradicionals. El turisme representa el 13% del PIB. També és important el cultiu de perles que s'exporta principalment al Japó i la Xina. Destaca la perla negra pròpia de les illes Tuamotu.
La moneda de curs legal és el franc CFP, o franc de les colònies franceses del Pacífic.
Actualment la Polinèsia Francesa és un país d'ultramar, reglamentat per la llei orgànica núm 2004-192, mercè la qual es beneficia d'una gran autonomia política. Tot i això, no es tracta d'una lliure associació d'estats com les antigues dependències de Nova Zelanda. L'administració de les funcions de govern (defensa, policia, justícia, tresoreria) està garantida per l'Estat, representat localment per l'Alt Comissionat de la República. El francès és obligatori en aquests serveis, però en la justícia, les lleis i les sentències poden ser prestats en maohi reo amb una traducció al francès. A més, s'ha organitzat l'ensenyament de les llengües vernacles polinèsies (tahitià, mangerevià, tuamotuà, marquesà) a totes les estructures escolars i universitàries.
.svg&lang=ca)
.svg){kind=small}
