Les illes Verges Britàniques (en anglès British Virgin Islands, oficialment Virgin Islands)[1] són un territori d'ultramar dependent del Regne Unit. Comprenen les illes orientals de l'arxipèlag de les Verges, a l'est de Puerto Rico, a la regió del Carib.[2] Limiten al nord amb l'oceà Atlàntic i al sud amb el mar Carib. A l'oest tenen a tocar les illes Verges Nord-americanes i a l'est el pas d'Anegada les separa de l'illa britànica d'Anguilla.[3]
Tenen una extensió de 153 km². La seva capital és Road Town, a l'illa de Tortola. Són constituïdes per unes 40 illes, de les quals 11 són habitades. Les més grans són Tortola i Virgin Gorda (totes dues separades pel canal de Sir Francis Drake), a més d'Anegada i Jost van Dyke.[3]
Segons estadístiques de l'any 2003 la població ascendeix a unes 21.730 persones, les quals majoritàriament són negres (83%) i practiquen el cristianisme protestant (86%).
En l'actualitat depenen en gran manera de les seves veïnes immediates, les illes Verges Nord-americanes, amb les quals comparteixen el dòlar dels Estats Units com a moneda de curs legal. La seva economia és una de les més pròsperes de la regió caribenya i depèn en gran manera del turisme, del qual prové el 45% dels ingressos nacionals.
Descobertes per Cristòfol Colom el 1493[3] en el seu segon viatge, van ser colonitzades el 1648 per marins neerlandesos. Anglaterra va capturar Tórtola als holandesos el 1672 durant la Segona guerra Anglo-Holandesa, i el 1680, a l'inici de la quarta guerra Anglo-Holandesa va prendre possessió de les illes properes d'Anegada i Verge Grossa.[4]