Petzita

Infotaula de mineralPetzita

Petzita amb quars provinent de Sacarîmb, Nagyág, Romania
Fórmula químicaAg₃AuTe₂
EpònimKarl Wilhelm Petz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSăcărâmb (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.BA.75
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.40a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.3.7
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lígranular a massiu
Estructura cristal·linaa = 10.385(4) Å
Colorgris acer o negre
Exfoliacióno en té
Fracturasubconcoidal a desigual
Tenacitatlleugerament sèctil a fràgil
Duresa (Mohs)2,5 a 3
Lluïssorforta, metàl·lica
Color de la ratllagris negra
Diafanitatopaca
Gravetat específica8,7 a 9,14
Densitat9,13
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPtz Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La petzita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del farmacèutic, químic i col·leccionista de minerals hongarès Karl Wilhelm Petz (1811-1873), qui el va descobrir el 1845, fent-ne la primera anàlisi d'aquest mineral.

Característiques

La petzita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, un tel·lurur anhidre d'argent i or, amb major proporció de cations de metalls que d'anions de tel·lurur. La seva composició química és Ag₃AuTe₂. És un mineral de color blanc o gris plata. Forma cristalls isomètrics. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: mercuri i coure. Malgrat la seva raresa és molt buscada en els jaciments que pot aparèixer, pel valor dels metalls que conté, sent extret en moltes mines per tot el món.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la petzita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es forma al costat d'altres minerals tel·lururs en vetes dels jaciments d'or, dipositada per activitat hidrotermal. Està usualment associada amb minerals rars del tel·luri i l'or i sovint amb argent, mercuri i coure: or, hessita, silvanita, krennerita, calaverita, altaïta, montbrayita, melonita, frohbergita, tetradimita, rickardita, vulcanita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als voltants del monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[2]

Referències

  1. «Petzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 novembre 2014].
  2. Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 29 gener 2024].

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!